I això que la sortida no va ser, ni de bon tros, l'adequada. Va deixar anar l'embragatge massa d'hora, la moto se li va aixecar i va passar per meta en novena posició després d'una volta. No era un bon inici, i deixava en un segon terme el warm up del matí, en què havia estat el més ràpid i havia deixat entreveure que el seu ritme i no el de Bradl era el bo. El pilot alemany va governar el grup capdavanter des de l'inici, amb Luthi, Takahashi i Simón enganxats i amb Aleix Espargaró seguint-los de prop. El pilot de l'equip de Sito Pons, però, no només no va poder atrapar-los sinó que va veure com Márquez el superava cap a la meitat de cursa i l'abandonava en la que seria la seva posició al final de la cursa, el sisè lloc. Plenament instal·lat, rodant amb comoditat i confiança, el pilot del Repsol Catalunya Caixa va anar per feina quan, a vuit voltes del final, van caure quatre gotes. Sabia que si la cursa s'aturava no hi hauria represa –s'havien complert tres quartes parts del programa– i al final de la recta principal va superar Takahashi, després d'haver-ho provat sense èxit en la volta anterior. Una seqüència, la de provar-ho i superar-lo després, que també li va valer per passar comptes amb Luthi. Hi faltaven encara cinc voltes, però ningú va poder seguir-lo. Al contrari, Marc va marxar sense dir ni adéu.

De la resta de catalans, Pons i Cardús van caure quan rodaven fora dels punts, Rabat va acabar el 21è tot i els problemes al dit, mentre que Pol Espargaró va rodar des de la meitat de la cursa en el grup que lluitava pel setè lloc.