Que Vettel guanyi i es destaqui en el campionat ja no és notícia, per bé que ja són 41 els punts que el separen del segon, Lewis Hamilton. Sí que és novetat que a Vettel el facin córrer de debò, com ahir ho va fer Lewis Hamilton en una cursa memorable que demostra que McLaren té un cotxe molt competitiu i que, d'altra banda, Ferrari no acaba d'arribar, i molt menys amb els pneumàtics durs.

I tot això després que Alonso fes aixecar els aficionats de les tribunes amb una sortida espectacular que el va situar líder fins al seu segon canvi de pneumàtics. El compost tou va durar, en general, entre 10 i 15 voltes i el dur, que la majoria de favorits van deixar pel final, havia de durar entre 17 voltes (Button, Vettel, Webber) i 27 (Alonso). No és estrany que l'asturià, sense rodes, acabés doblat. Pitjor li va anar al seu company Felipe Massa, que no només no va fer avançaments de mèrit, sinó que va ser molt poc combatiu en el cos a cos i, avorrit, sense rodes i sense moral, es va retirar a sis voltes del final amb el canvi trencat.

Aquest va ser el principal maldecap dels equips. Dels capdavanters, tots menys Button –el que els cuida més– van haver de fer quatre canvis –i, per tant, van esgotar les existències– i Vettel i Hamilton van calcar els dos últims stints amb goma dura per evitar fer-ne un cinquè. La variant alternativa –allargar molt les dues primeres aturades i anar a tres– va permetre a Nick Heidfeld acabar vuitè després d'haver sortit des de l'últim lloc de la graella, fent les últimes voltes a ritme de Vettel i Hamilton –que es jugaven la victòria– i enganxant-se al clatell dels Mercedes de Rosberg i Schumacher. El Kàiser va acabar resistint la pressió del seu company d'equip.