[D]
0
Més motor
Barcelona - 2 juny 2011 2.00 h

GRAN PREMI DE MOTOCICLISME DE CATALUNYA

Un escenari assenyalat

La cursa de Montmeló fa vint anys que és l'inici del tram més determinant del campionat

Serà la primera de sis curses en els propers vuit caps de setmana

- Barcelona

Montmeló torna a ser aquest cap de setmana el centre mundial del motor, amb la celebració del Gran Premi de Catalunya de Motociclisme. Quinze dies després de la disputa de la prova del campionat de fórmula 1, les capacitats i la magnífica salut del traçat català tornen a quedar paleses. Serà el vintè any consecutiu que els millors pilots del món arriben al país, i ho faran en un gran premi en què els elements col·laterals demanen tot el protagonisme.

Començant per l'absència en la cursa de Dani Pedrosa, fet indestriable del permanent debat sobre quins són els límits de la conducció, amb Marco Simoncelli a l'epicentre d'un discurs iniciat per Jorge Lorenzo i alimentat per la gran majoria de la graella llevat, curiosament, del gran damnificat, Pedrosa –ahir el seu equip va confirmar que no s'ha recuperat a temps de la intervenció a què va ser sotmès el 18 de maig–. A aquest ambient enrarit –Fausto Gresini, director de l'equip de Sic, feia públic dimarts que el seu pilot havia rebut amenaces de mort en el web de l'equip–, s'hi ha d'afegir la qüestió climàtica, amb previsions que es mouen en la indefinició i que no descarten un cap de setmana amb el cel brut, sinó tapat. Tot plegat, circumscrit en el que és l'inici del moment clau per definir la temporada perquè s'enllaça un tram del calendari amb sis curses –Montmeló, Silverstone, Assen, Mugello, Sachsenring i Laguna Seca– en només vuit caps de setmana.

Lorenzo o Stoner.

Sense Dani Pedrosa –fa dos anys el de Castellar ja va arribar al circuit masegat després de caure a Mugello, i només va poder acabar sisè–, els dos pilots que mereixen una atenció preferent en la cerca d'un favorit són Jorge Lorenzo i Casey Stoner. El campió del món, tot i la inferioritat que fins ara ha mostrat la Yamaha respecte a les Honda, és líder perquè de la competitivitat en fa regularitat. És per la seva qualitat d'anar sempre més enllà de la moto i pel record de l'any passat, quan va dominar de manera insultant, que el mallorquí ha de ser sempre favorit. Al mateix calaix hi ha lloc per a Stoner, que arriba a un circuit on des del 2008 sempre acaba tercer, però que ha reduït a la mínima expressió el zero d'Estoril, amb dues victòries i un tercer lloc.

Rere del duet capdavanter en la classificació del mundial –separats per només 12 punts–, i a una distància que cada vegada sembla més difuminada, Simoncelli, Dovizioso i Rossi. Per al pilot de Gresini, les millors notícies arribaran si no és notícia, si passa desapercebut i pot completar un cap de setmana normal. En aquest cas, situar-lo al podi no és ni de bon tros agosarat. Per a Dovizioso, la memòria del ritme que tenia fa un any –va caure a mitja cursa quan era segon i intentava atrapar Lorenzo– li ha de donar l'empenta que sembla mancar-li per batallar amb propietat pels llocs d'honor. Quant a Rossi, la prova ha de servir per adjectivar adequadament el podi de Le Mans, aleshores qualificat d'irreal per l'incident entre Simoncelli i Pedrosa. Més enrere, però amb l'esperança que la diferència sigui cada dia més escassa, Toni Elias provarà d'acabar per primera vegada a Montmeló una cursa de Moto GP. El manresà, a qui Honda ha proveït amb el xassís del 2011, aspira que els seus progressos siguin alguna cosa més que infinitesimals, i encarar així amb bon ànim el que projecta el calendari imminent.

Marc Márquez. Aixecar-se també és en l'ideari d'un campió.

Curiosament la pitjor qualificació de Marc Márquez en les primeres quatre curses –un sisè lloc a Le Mans– va acabar l'endemà amb la seva primera victòria a Moto 2, establint també un rècord de precocitat en la segona categoria del mundial (18 anys i 118 dies). El fet serveix per emmarcar l'escenari des del que, després de la caiguda en el debut de Qatar, Márquez afronta el mundial: a poc a poc i bona lletra. Les expectatives comprensibles i fonamentades que la seva arribada a la categoria havien generat, van topar amb una màquina que demana un pilotatge diferent al de 125cc i, amb ell, una aclimatació a un campionat que no té res a veure amb el de la categoria petita del mundial. Motos més grans, el fre motor, sortides amb quasi quaranta pilots. Les variables són nombroses i el campió del món de Cervera va tastar l'asfalt, tant a Qatar, com a Jerez, com a Estoril. En qualsevol cas, el triomf a Le Mans, venint del darrere d'abans, va deixar clar que Márquez comença a tenir la mida presa a Moto 2, interpretant bé la conducció amb el dipòsit ple i entenent quan pot tirar i quan no. Tot i els tres zeros, el títol no és una quimera.
Aleix Espargaró. Le Mans, punt de partida.
Si pujar dels 125 a Moto 2 no és fàcil, aquest inici del campionat ens ensenya que baixar de Moto GP tampoc ho és. Després de, en paraules del mateix Aleix, «fer la pitjor cursa» des que està en el mundial a Estoril –on va abandonar–, el gran dels germans de Granollers va veure la llum a Le Mans, on va arribar després d'unes intenses i profitoses sessions d'entrenament al Motorland d'Aragó: quart en els entrenaments i sisè en la cursa, superant àmpliament l'onzè lloc de la cursa inaugural de Qatar, que era el seu millor resultat. Aleix arriba a casa amb ganes de mantenir la progressió a l'alça i instal·lar-se, amb propietat, en el grup capdavanter del campionat.
Pol Espargaró. La sortida pot ser un bon final.
Va patir, i molt, en les dues primeres curses del campionat Pol Espargaró. Més que cap altre, al català li va costar treure's de sobre els vicis de la conducció de 125cc, un pilotatge que en el seu cas l'ha penalitzat fortament en el pas per revolt. La cursa d'Estoril, amb una desena posició en els entrenaments i un excel·lent sisè lloc diumenge, donen fe que el menut dels Espargaró ha trobat el camí. Encara, però, li queda feina. La principal, millorar la sortida, perquè, de moment, al màxim a què pot aspirar és no perdre posicions. Un cop això –i sense deslligar-ho–, no perdre ritme de cursa en les primeres voltes, que és allà on ha hipotecat fins ara els seus resultats.
Tito Rabat. La regularitat és virtut.
En Moto 2 la regularitat és cabdal si es volen complir els objectius. Tito Rabat, debutant, n'és un exemple. Fins al darrer gran premi, en què una caiguda en els entrenaments el va treure dels punts per primer cop i farà que corri a Montmeló tocat del dit d'una mà, el seu aprenentatge s'ha forjat acabant entre el 10è i el 15è, sempre dins els punts.
Ricky Cardús. Aprendre sumant.
En la seva primera temporada sencera en el mundial dins l'equip de la federació de Qatar, la millora de Ricky Cardús és notable. Si bé ha caigut en dues ocasions, sempre ho ha fet lluitant en les posicions properes al 15è lloc, realitat complerta a Estoril, on el barceloní va sumar, per primera vegada, els seus primers punts en el mundial.
Àxel Pons. Cercant la millora.
Àxel Pons va acabar el mundial passat amb 7 punts, i no va sumar els primers fins a l'onzena cursa, a Indianapolis. Enguany, tot i haver caigut en un parell d'ocasions (Jerez i Le Mans), el primer punt ja va caure en la tercera prova. L'any passat no va poder córrer a Montmeló per culpa d'una lesió, i va ser substituït per Carmelo Morales.
Carmelo Morales. L'oportunitat que mereixia.
Carmelo Morales (32 anys) podrà, per fi, disputar el mundial, agafant la moto que pilotava De Rosa en l'equip dels germans Nieto. Campió l'any passat de Moto 2 al CEV –enguany també el disputava– i provador del prototip Suter de Moto GP, el de Castellar ja va córrer fa un any a Montmeló, on va caure a pocs metres del final quan era setè.
Maverick Viñales. Precocitat elevada al quadrat.
Sense preàmbuls: Valentino Rossi va guanyar el seu primer gran premi després d'onze curses, Dani Pedrosa després de 23, Jorge Lorenzo després de 26 i Marc Márquez després de 33. Maverick Viñales només n'ha necessitat quatre. I en la segona i la tercera va tenir el podi a tocar, especialment en la cursa d'Estoril, quan va entrar quart a mil·lèsimes del tercer classificat. Contextualitzada la magnitud de l'entrada del talent de Roses en el campionat del món, convé oblidar-la ràpidament i centrar-se en el que realment importa: el talent de Mack. Després de ser proclamat campió d'Europa i d'Espanya amb poc més de 16 anys, el pilot rosinc és l'únic català i la sensació de la categoria petita, fins a la seva impertinència de Le Mans, governada amb mà intransigent i monotonia subjacent per Nico Terol. Viñales arriba a la majoria de circuits i el primer que ha de fer és visitar-lo perquè no els coneix, però la seva capacitat per interioritzar-ne les característiques abans de pilotar-hi ha fet que, de moment, ningú hagi notat que es tracta d'un debutant. Pilot que es multiplica quan s'encén el semàfor, arriba a Montmeló sent un dels centres d'atenció.


Sense Dani Pedrosa, Lorenzo i Stoner s'entreveuen com a màxims favorits per guanyar diumenge


Toni Elias podrà estrenar aquest cap de setmana el xassís de Honda del 2011

Reforçada l'oferta de transport públic

Per tal d'evitar tant com sigui possible les retencions, aquest cap de setmana l'oferta de transport públic per accedir al Circuit es multiplicarà. Així, per exemple, en tots dos sentits i des de les 7.30 h del matí per a l'anada i les 15.20 h de la tarda per a la tornada, Renfe programarà trens especials dissabte i diumenge del trajecte rodalies Montmeló-Barcelona amb una freqüència mitjana de 15 minuts, fet que afegirà 20.000 places a les més de 80.000 habituals. Igualment, l'empresa Sagalés farà servei especial d'autobús des del divendres i fins diumenge des de Barcelona, amb una freqüència de 30 minuts. Per consultar preus i horaris, es pot accedir a www.segales.com.

Rossi, l'absent l'any passat

El pilot que més vegades ha guanyat a Montmeló, Valentino Rossi, tornarà aquest cap de setmana al que és el seu segon circuit preferit. L'italià, vencedor en nou ocasions a Catalunya –sis en Moto GP, dues en 250cc i una en 125cc–, no va córrer l'any passat després que ara fa un any (el dissabte 5 de juny) es va fer una fractura oberta de tíbia i peroné en els entrenaments de Mugello. Es va dir que en tindria per a cinc mesos, però va tornar un mes i mig més tard, el 18 de juliol a Sachsenring.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)