Perfecció.

Márquez va fer valer la seva posició preferent amb una sortida primorosa i, superant els problemes de conducció amb el dipòsit ple que tant l'han condicionat en l'inici del campionat –a partir de la segona volta ja s'estava rebaixant el rècord del circuit–, de seguida va seleccionar la carrera. En un altre traçat s'hagués escapat, però no a Mugello, i el grup bo el van formar ell, Bradl, Smith i De Angelis. Més lluny, Aleix Espargaró iniciava una remuntada que el portaria del 32è lloc de la graella al novè –el de Granollers, abans de la cursa, fins i tot ambicionava el podi perquè en sec sabia que tenia molt bon ritme–, mentre que el seu germà Pol, lluitant amb Corsi, veia com el pneumàtic del davant el traïa quan anava setè.

Enfilant la segona meitat de cursa, Márquez cedia el primer lloc a Bradl, moment que va servir per constatar que la moto del català era efectivament la més ràpida: en la inacabable recta d'arribada el de Repsol va aixecar-se un parell de vegades per evitar que la inèrcia de l'aspiració el portés a superar el líder del campionat. Tres voltes va durar l'estudi de Márquez a Bradl i, a set voltes per acabar, el de Cervera va fer un canvi de ritme –marcant voltes en 1:53 alts– que va servir per descartar De Angelis i Iannone, convidat d'última hora i perillós sigui quina sigui la festa que es balli.

En les últimes cinc voltes tant Bradl com Smith van arribar a situar-se al capdavant, però les seves aspiracions van topar amb la determinació de Márquez, que va fer tota la darrera volta en primera posició i que, amb una excel·lent traçada en el darrer revolt, no va permetre que Bradl, tot i fer la volta ràpida de cursa en aquell gir, pogués prendre-li el triomf.