Si dels resultats de la cursa anterior i el triomf de Fernando Alonso, dues setmanes abans a Silverstone, no se n'havien pogut treure conclusions definitives a causa de les particulars circumstàncies en què es va desenvolupar aquella prova –declarada de mullat i, per tant, sense obligatorietat de muntar els compostos durs dels pneumàtics quan la pista es va eixugar totalment–, ahir, al circuit de Nürburgring, amb temperatura freda però sense la tan anunciada pluja, es van poder observar coses tan interessants com que Sebastian Vettel ja ha començat el compte enrere cap al seu segon títol mundial o que, per fi, Ferrari i McLaren tenen la mida presa a Red Bull a ritme de cursa.

Per primera vegada aquest any, Vettel no va acabar en el podi –i precisament en el gran premi de casa això ha de ser de mal pair– i va ser Mark Webber, el seu company, qui va mantenir la presència de Red Bull en els llocs d'honor per dotzena vegada consecutiva, incloent-hi les dues últimes curses de l'any passat. Malgrat els problemes de frens que el van afectar en la primera part de la prova, Vettel només va cedir tres punts al capdavant de la classificació. Haurien pogut ser cinc, però el desencert estratègic de Ferrari en l'última aturada de Felipe Massa –simultàniament amb la de l'alemany i a l'última volta– en va fer guanyar al vigent campió un parell pels quals havia lluitat sense èxit a la pista; una altra evidència de l'evolució que ha fet Ferrari. Amb 25 menys en joc, balanç del tot positiu per a Vettel.

I també positiva és la perspectiva d'una segona meitat de campionat més oberta, amb Ferrari i McLaren capaços de plantar cara als fins ara poc menys que intocables Red Bull, tot i que si continua havent-hi diversitat de vencedors, Vettel anirà dient-ne bé. Això sí, mentre que Hamilton va fer una gestió impecable dels dos tipus de pneumàtics –aquesta va ser la clau de la cursa–, Alonso va tornar a evidenciar que amb els compostos durs el Ferrari continua en inferioritat. L'asturià els va muntar a les set últimes voltes i Hamilton va poder respirar amb força més tranquil·litat que fins a aquell moment i va veure obertes les portes cap al seu segon triomf d'aquest any. Una victòria que li feia bona falta al pilot anglès després d'haver acumulat decepcions en els quatre grans premis anteriors.

Jaume Alguersuari no va poder puntuar per quarta vegada consecutiva. El barceloní va tornar a apostar per una estratègia de menys aturades per canviar rodes –dues–, però no li va servir per entrar entre els deu primers.