De menys a més.

Així es va desgranar la primera meitat de la cursa, amb Lorenzo manant, Pedrosa marcant-lo de prop i Stoner esperant que la seva moto, amb el dipòsit buit, marqués la diferència. A 16 voltes del final, a la meitat exacta de la cursa, Lorenzo semblava que s'escapava i Stoner, conscient del pa que s'hi jugava, va superar Pedrosa –cansat– a l'entrada del tirabuixó per anar pel mallorquí, que feia dels 1:21 alts el seu modus operandi. Incisiu, l'australià s'hi va enganxar, i tots dos eren un amb deu voltes al davant. Mentre calcaven els temps, Lorenzo rodava masegat i Stoner li ensenyava la roda a qualsevol racó. A sis voltes, però, en la recta d'arribada i per l'exterior, tant proper a Lorenzo com del mur, el de Repsol se situava al davant amb una maniobra arriscada i genial. No només això, sinó que en dues voltes, i trencant els temps, va deixar Lorenzo en la distància i el podi completament dibuixat.