La por de Terol allarga el desenllaç
125 cc. El líder és molt conservador en l'inici i Zarco, tercer, li retalla punts. Viñales, també prudent, acaba vuitè
Nico Terol serà, probablement, l'últim campió del món de 125 cc, però ahir va donar símptomes de fragilitat quan, amb la cursa declarada sobre mullat però sense que caigués aigua, a la mateixa graella va anar sempre a remolc del pneumàtic que posava el seu únic rival, Johann Zarco, i va protagonitzar unes cinc primeres voltes poc dignes d'un campió, amb un excés de prudència inexplicable que li va costar que el líder, Sandro Cortese, el deixés a gairebé mig minut. Al final els danys van quedar minimitzats, Zarco només va retallar sis punts i si no queda davant de Terol a Malàisia, l'alcoià correrà a Xest amb l'única preocupació de celebrar el títol. Maverick Viñales va acabar vuitè, molt condicionat per l'extrema prudència de les primeres voltes, ja que se li ofegava la moto perquè la portava massa baixa de revolucions.
Les primeres voltes van ser per als pilots que portaven pneumàtics d'aigua, Adrián Martín –que havia sortit dels boxs!– i Alexis Masbou. Però quan la pista es va eixugar Sandro Cortese va progressar ràpidament, el líder Martín perdia segons en cada volta i Terol –19è en l'inici– i Viñales –21è– ja rodaven en els temps de Cortese. Mentrestant, Johann Zarco se situava segon, però a més de sis segons de Cortese, que tenia la victòria a la butxaca a mitja cursa. En la volta 12 (de 23) Terol tot just era 12è i Viñales 13è, però lluny del líder del mundial. I el mallorquí Lluís Salom s'acostava perillosament a Zarco i adoptava la funció d'àrbitre. A sis voltes del final, Salom el va superar i Efrén Vázquez va estar a punt de tocar-lo, tot i ser companys d'equip.
Les remuntades van acabar quan es va tornar a posar a ploure i la direcció de cursa –recordant que els pilots havien pressionat perquè es declarés la cursa sobre mullat i conscient que hi podria haver un ball de caigudes– va treure la bandera vermella a dues voltes del final, amb Cortese guanyador, Salom davant de Zarco, i Terol i Viñales en les millors posicions a les quals podien aspirar, sisè i vuitè. Josep Rodríguez no va puntuar, però va acabar la seva primera cursa amb l'equip Blusens Paris Hilton. També s'ho va prendre amb molta calma al començament i va remuntar fins al 17è lloc.