Quan diumenge al matí Xevi Pujolar va sortir de l'hotel per anar cap al Circuit de Catalunya sabia que hores després, en la cursa, “podria passar qualsevol cosa” i que n'hi hauria prou que fallés algun aspecte “perquè tot se n'anés en orris”. El català ho explicava ahir a primera hora del matí des d'Anglaterra expressant-se amb la mateixa serenor amb què parlava el dia abans pocs minuts després del triomf de Pastor Maldonado, el pilot del Williams FW34 de qui el gironí és enginyer de pista. “És clar que fa il·lusió –respon– i més encara havent-ho aconseguit a casa. Ara ja tinc la pole i la victòria que em faltaven, però més que en això, cal pensar a consolidar-ho.”

Pujolar va arribar a la fórmula 1 l'any 2002 com a enginyer d'Eddie Irvine a Jaguar. La temporada següent va passar a formar part de Williams, on va viure els podis de Juan Pablo Montoya (2003) i, ja com enginyer de pista, els de Ralf Schumacher (2004), Mark Webber (2005) i Alex Wurz (2007). Arribar al màxim objectiu, la victòria, li ha costat força més temps. I un cop aconseguit, s'imposa l'anàlisi i la reflexió. “Aquí la pista és força tècnica, els pneumàtics són molt sensibles i el pilot ha d'entendre com treure'n profit”, explica.

I Maldonado va seguir amb precisió totes les indicacions que Pujolar li anava enviant per ràdio. Però a banda d'això, en la inqüestionable victòria del veneçolà després d'aguantar el tipus davant d'un pilot de la talla de Fernando Alonso, en quina mesura hi va tenir a veure el monoplaça de Williams? Pujolar ho té clar: “Les oportunitats vénen i se'n van i quan es presenten s'han d'aprofitar.” En les quatre proves anteriors els Williams havien demostrat posseir un ritme de cursa millor que en qualificació. A Montmeló, en canvi, el cotxe de Maldonado va ser tan eficaç dissabte com diumenge. “Aquest any tot està molt més ajustat –assenyala– i qui aconsegueix posar-ho tot bé, guanya. Les temporades anteriors, Red Bull tenia molt marge de maniobra. Ara n'hi ha molt menys. En l'últim pit-stop vam fer una petita errada, però com que teníem prou marge no va passar res.”