Xevi Pujolar ja té el triomf que faltava al seu historial
Fórmula 1. Dins les files de l'equip de Frank Williams, el català havia estat partícip dels podis de Ralf Schumacher, Mark Webber i Alex Wurz, amb els quals va treballar com a enginyer de pista
Quan diumenge al matí Xevi Pujolar va sortir de l'hotel per anar cap al Circuit de Catalunya sabia que hores després, en la cursa, “podria passar qualsevol cosa” i que n'hi hauria prou que fallés algun aspecte “perquè tot se n'anés en orris”. El català ho explicava ahir a primera hora del matí des d'Anglaterra expressant-se amb la mateixa serenor amb què parlava el dia abans pocs minuts després del triomf de Pastor Maldonado, el pilot del Williams FW34 de qui el gironí és enginyer de pista. “És clar que fa il·lusió –respon– i més encara havent-ho aconseguit a casa. Ara ja tinc la pole i la victòria que em faltaven, però més que en això, cal pensar a consolidar-ho.”
Pujolar va arribar a la fórmula 1 l'any 2002 com a enginyer d'Eddie Irvine a Jaguar. La temporada següent va passar a formar part de Williams, on va viure els podis de Juan Pablo Montoya (2003) i, ja com enginyer de pista, els de Ralf Schumacher (2004), Mark Webber (2005) i Alex Wurz (2007). Arribar al màxim objectiu, la victòria, li ha costat força més temps. I un cop aconseguit, s'imposa l'anàlisi i la reflexió. “Aquí la pista és força tècnica, els pneumàtics són molt sensibles i el pilot ha d'entendre com treure'n profit”, explica.
I Maldonado va seguir amb precisió totes les indicacions que Pujolar li anava enviant per ràdio. Però a banda d'això, en la inqüestionable victòria del veneçolà després d'aguantar el tipus davant d'un pilot de la talla de Fernando Alonso, en quina mesura hi va tenir a veure el monoplaça de Williams? Pujolar ho té clar: “Les oportunitats vénen i se'n van i quan es presenten s'han d'aprofitar.” En les quatre proves anteriors els Williams havien demostrat posseir un ritme de cursa millor que en qualificació. A Montmeló, en canvi, el cotxe de Maldonado va ser tan eficaç dissabte com diumenge. “Aquest any tot està molt més ajustat –assenyala– i qui aconsegueix posar-ho tot bé, guanya. Les temporades anteriors, Red Bull tenia molt marge de maniobra. Ara n'hi ha molt menys. En l'últim pit-stop vam fer una petita errada, però com que teníem prou marge no va passar res.”
Un testimoni especial
“Això no se li fa a Fernando en la cursa de casa”, va sentir Pujolar que algú li deia. El que s'expressava des de la terrassa d'un dels pisos-box del Circuit situat per damunt de la zona operativa de Williams era Genís Marcó. Tres personatges, Marcó, Pujolar i Alonso, que fa prop de 20 anys havien fet causa comuna en l'estructura de Genikart. Si tal com diu Pujolar les oportunitats vénen i se'n van, quan arribarà la pròxima? Quin circuit considera més propici? “A Mònaco podríem tornar-ne a tenir”, revela el gironí. “Se'ns havia posat pressió amb vista a Mònaco, però no en tindrem tanta. Li diré a Pastor que disfruti tant com pugui, però crec que podem tornar a estar al davant”, afegeix.
“En l'incendi vam tenir molta sort”
Pujolar creu que van sortir prou ben parats de l'explosió i l'incendi de diumenge, ja que en aquell moment no hi havia ningú a la part posterior, la zona dels ordinadors: “Vam tenir molta sort, perquè tothom era a la zona del davant amb el nostre cotxe, mentre Frank Williams parlava amb ells. Si hi hagués hagut algú a la part del darrere no n'hauria pogut sortir.” Finalment, van ser 32 els afectats per la deflagració. 22 van ser atesos al mateix circuit per inhalació de fum i deu més van ser evacuats a diversos hospitals. El més greu, amb cremades de segon grau en un 15% del cos, està fora de perill i evoluciona favorablement, segons fonts de l'hospital de la Vall d'Hebron. Segons un comunicat de l'equip, podria rebre l'alta en 48 hores.
