Primer, l'europeu

El Costa Brava, el ral·li més antic de l'Estat espanyol, va néixer el 1953, organitzat per una petita entitat barcelonina, la Penya Motorista 10 x Hora. El 1969 va passar a ser internacional, i el 1972 el van fer puntuable per a l'europeu de ral·lis. Aquella edició la van guanyar Raffaele Lele Pinto i Gino Macaluso, que al final de la temporada es van endur el títol.

Així, Pinto va instaurar la tradició que deia que qui guanyava el Costa Brava es proclamava campió d'Europa (com que es corria al febrer, era el primer ral·li important de la temporada, amb màxim coeficient a partir del 1980).

Tot i que els seus orígens es remunten a la Volta a Catalunya del 1916, el Catalunya és un xic més jove, del 1957, quan l'organitzador, el RACC, va posar l'afegitó de ral·li Catalunya a la quarta edició de la postguerra de la Volta (per cert, els vencedors van ser Sebastià Salvadó i Guillem Bas, Milano; el primer és l'actual president de l'entitat).

Un, millor que dos

El 1980, el Catalunya també va passar a puntuar per a l'europeu, i el 1985 va prendre el màxim coeficient al Costa Brava.

No obstant això, per culminar la gran ambició del RACC de tenir una prova puntuable per al mundial, calia anar més enllà.

“Guy Goutard [l'aleshores president de la comissió de ral·lis de la FIA] ens va dir que, si volíem un ral·li del mundial, el primer que havíem de fer era ajuntar les dues proves”, recorda Aman Barfull, director de l'àrea esportiva del RACC.

Així doncs, la fusió entre les dues grans proves catalanes de carretera va ser el pas previ imprescindible, i es va materialitzar el 1988, avui fa 25 anys.

El nou ral·li, el Catalunya-Costa Brava, va mantenir la data del Costa Brava, a mitjan febrer, i la seva seu a Lloret, però va adoptar la numeració del Catalunya i l'organització va ser la del RACC. “A partir d'aquí, el ral·li va poder començar a aspirar al mundial”, assenyala Barfull.

L'impuls de Sainz

Dit i fet, a finals de 1989 es va confirmar que l'expilot Simo Lampinen inspeccionaria l'edició de l'any següent de part de la FIA, amb vista al seu ascens. El Catalunya-Costa Brava va treure 189 punts de 200 possibles, i va esclafar la competència d'Alemanya.

“Crec que l'única entitat capaç d'organitzar amb garanties un ral·li del mundial al nostre país és el RACC”, va dir a l'època Carlos Sainz.

El madrileny era pilot RACC i el 1990 –just a temps per als interessos del club català– es va proclamar campió del món de ral·lis. “Sainz era el nostre ambaixador”, diu Barfull. “Estava molt implicat i li consultàvem totes les decisions importants”, assegura el directiu del RACC.

D'aleshores ençà, el ral·li va anar evolucionant segons les noves directrius de la FIA, que el 2005 van dur el RACC a traslladar la seu a Salou i, per tant, a canviar la Costa Brava per la Daurada. Però l'esperit és el mateix.