Ja fa mesos que em van advertir que amb aquesta història dels torns entre Catalunya i València ens estaven tirant la canya perquè ens empasséssim l'ham. I també em diuen que d'això n'estarem parlant mesos i mesos, més enllà de l'estiu. Si mirem qui en parla més sabrem qui té la posició més dèbil en aquesta trama. No és el Circuit de Catalunya, que no en vol ni sentir parlar, però, per descomptat, acatarà ordres. No és Bernie Ecclestone, que sap que té uns contractes firmats i que si algú baixa del tren ja li trobarà substitut. És València, presoner dels deliris del duet Camps-Barberà, que no sap com pagar els deutes ni com fer econòmicament assumible una cursa que no n'és ni en pot ser sense un finançament públic desorbitat i, en el context del 2013, impossible, injustificable. Però, sobretot, no sap com explicar a la seva ciutadania la mala gestió, els milions dilapidats, el dispendi. En resum, la derrota.

Per això València parla dia sí i dia també. Per això utilitza els mitjans afins al poder per explicar una història que s'ha de llegir en clau interna. Un guió que cada dia ven que l'acord és més a prop de signar-se que en el capítol anterior i que se les empesca per donar-hi una volta més l'endemà. L'última és la visita de quatre responsables del GP valencià, inclòs el director del circuit. Venien a firmar. Si sabien que no hi havia res a firmar i tot es tractava d'una escenificació, no ho sé, però no tinc cap dubte que com més passi el temps i més els colli Bernie Ecclestone (que si alguna cosa no suporta és la indefinició i que no li paguin el que toca), més episodis hi haurà.

No dic que no hi acabi havent un acord per alguna raó que el president Mas –ha estat ell qui, obrint el manual del polític, ha deixat una escletxa oberta– ens hauria d'explicar molt bé. Però veig a venir que abans no passi –si és que passa– tornaran a venir a firmar i tornaran a marxar per on han vingut.