Vencedors i vençuts
Fórmula 1. Al Circuit de Catalunya es va veure ben clar qui ha trobat la manera de fer funcionar els pneumàtics, Ferrari i Lotus, i qui no, Red Bull i, és clar, Mercedes
Per definició, les curses tenen vencedors i vençuts. El Gran Premi del Circuit de Catalunya no va ser diferent; ans al contrari, els vencedors –perquè n'hi va haver més d'un– i els vençuts –que també n'hi va haver– van quedar determinats amb una precisió palmària, científica. Els grans triomfadors van ser Fernando Alonso i Ferrari –per primera vegada aquest any, Felipe Massa va aconseguir restar punts a Sebastian Vettel–. Però també Kimi Räikkönen i Lotus. El denominador comú que explica que al podi sols es veiessin els colors vermell i negre va ser l'excel·lent gestió dels pneumàtics.
A l'altra banda, els grans derrotats van ser Red Bull i Mercedes. Tampoc no cal furgar gaire per treure'n l'entrellat: en aquest cas, l'ús de les cobertes va anar de dolent a pèssim, respectivament. Els cotxes de Milton Keynes van acabar quart i cinquè, que en si mateix no és un resultat per esquinçar-se el vestit. El que els va deixar un gust amarg va ser constatar la impotència de Vettel en la cursa, incapaç de fer res més que anar fent voltes, esperant que la bandera de quadres posés fi al turment. I sabent que l'RB9 és el cotxe més ràpid del grup.
Mercedes té feina
Pel que fa a Mercedes, val més tirar-hi terra damunt. El cotxe no pot ser dolent –altrament no hagués fet tres posicions preferents seguides–, però ni els homes de Brackley s'expliquen què els passa en cursa perquè perdin llocs d'aquesta manera –diumenge passat, Rosberg va baixar de primer a sisè; Hamilton, de segon a... dotzè!.
El tècnic Joan Villadelprat assenyala que el discos de fre del W04 traspassen el calor a la llanda i sobreescalfen la goma. Abans de la cursa vinent, a Mònaco, Mercedes canviarà les preses d'aire dels frens del darrere. L'any passat, Michael Schumacher va fer la pole al Principat –tot i que no la va poder aprofitar perquè arrossegava una sanció–, i Alonso afirma que Rosberg i Hamilton hi arribaran com a favorits: “Seria una sorpresa que no fessin la pole també allà, i a Mònaco és més difícil avançar, o sigui que potser poden mantenir la posició més temps.” Més temps potser sí; dues hores tal vegada no.
I Pirelli també
Enmig de tot plegat s'hi troben Pirelli i els pneumàtics d'alta degradació que subministra, seguint fil per randa les instruccions de Bernie Ecclestone i dels mateixos equips. “Ens heu de posar les coses difícils!”, va reblar fa un any i mig el cap de McLaren, Martin Whitmarsh, en un missatge dirigit a Pirelli.
Però n'hi ha que pensen que la marca italiana n'ha fet un gra massa. “Això ja no són carreres; és una competició de gestió de pneumàtics”, li va etzibar Dietrich Mateschitz, l'amo de Red Bull. Potser sí, però les curses sempre han estat així: “En l'època de Prost [anys vuitanta], els pilots havien de gestionar els frens, la caixa de canvis, els pneumàtics, tot plegat; la seva destresa havia d'anar més enllà de limitar-se a pitjar l'accelerador sense tenir cap sensibilitat”, va explicar Paul Hembery, el director de competició de Pirelli.
Red Bull es queixa perquè té el cotxe més ràpid i no el pot esprémert, ni en cursa –per mantenir sota control el desgast– ni en qualificació, perquè ha d'estalviar rodes per a la cursa. “Si traguéssim tot el suc del cotxe, hauríem d'aturar-nos vuit o deu vegades”, va protestar Mateschitz, que es va reunir amb Ecclestone a Montmeló per mirar que el patró de la F-1 entengués el seu punt de vista.
A dos ja els està bé
Per la seva banda, Lotus insisteix que “tothom té els mateixos pneumàtics”. El cotxe de Kimi exhibeix un do especial per cuidar les cobertes, que li permet jugar amb l'estratègia per desbancar els seus rivals directes, i qualsevol canvi en els pneumàtics podria capgirar la situació. “A Pirelli li van demanar que fes pneumàtics que duressin 20 voltes i és el que ha fet, i ja està”, va assenyalar Éric Boullier, el cap de Lotus, que advoca per deixar les coses com estan.
I Ferrari? Van a la seva sense embolicar la troca. Saben que han superat amb matrícula d'honor l'examen del Circuit de Catalunya, un termòmetre fidel de la jerarquia tècnica vigent, almenys fins passat l'estiu. Saben que han de millorar en qualificació, però tenen no a costa del ritme de cursa. Saben, en fi, que van guanyar la cursa de diumenge. Que és del que es tracta.
I A LOTUS JA LI VA BÉ
“A Pirelli li van demanar que les rodes duressin 20 voltes i és el que ha fet”Tres són curtes i quatre són llargues
Pirelli potser farà canvis en els pneumàtics, però no perquè Red Bull els ho demani. La marca italiana va reconèixer que les quatre aturades a boxs que van fer la majoria de cotxes a Montmeló van ser massa. “El nostre objectiu és que se'n facin de dues a tres”, va reconèixer Paul Hembery. Qualsevol possible canvi es farà amb vista al GP d'Anglaterra, el 30 de juny. D'altra banda, Pirelli es planteja fer algun canvi estructural en les cobertes per evitar els despreniments de la banda de rodament que s'han produït en les dues últimes curses. Aquest any, la carcassa dels pneumàtic és d'acer en lloc de Kevlar, i això fa que, en cas de punxada, la roda no es desinfli, sinó que se sobreescalfi la banda de rodament fins que cedeix. El més probable és que Pirelli miri de matar dos pardals d'un tret i resolgui les dues qüestions amb la mateixa tongada de canvis.