Operació complexa

El traumatòleg Joaquim Rodríguez, assistit pels metges Anna Carreras, Marc Cots i el doctor Michele Zasa –el primer que havia vist la lesió de Lorenzo a Assen–, van implantar-li una placa de titani fixada per vuit cargols per reduir-li una “fractura complexa amb desplaçament en el terç mitjà de la clavícula esquerra”, una operació “difícil” que va allargar-se dues hores “i aparentment amb èxit”.

Lorenzo va pressionar fort per ser intervingut immediatament. Tot i la seva tornada a Assen, l'opció de córrer no sembla realista, però la d'accelerar la recuperació per competir a Sachsenring d'aquí a dues setmanes, sí.

Lògiques alterades

Amb Lorenzo a l'aeroport, Yamaha va continuar demostrant el seu potencial. Amb Valentino Rossi –quart– però sobretot amb Cal Crutchlow, que va aconseguir la seva primera posició preferent en tres temporades a Moto GP i la primera d'un britànic en onze anys (l'irlandès Jeremy McWilliams a Austràlia 2002).

A la pole, Crutchlow hi va arribar sobretot perquè va voler, però també perquè Lorenzo no hi era, perquè Marc Márquez va disputar la qualificació amb una petita fractura en el dit petit de la mà dreta, una altra en el dit gros del peu dret i contusions diverses després d'una caiguda tan lletja com la de Lorenzo, dijous, però amb menys conseqüències. I també perquè Dani Pedrosa va tenir la mala sort de caure –sense danys físics– a pocs minuts del final de la Q2, quan tenia la pole, i no va tenir temps de sortir amb la moto B i un pneumàtic fresc. Finalment va ser Márquez qui es va quedar la primera fila, just al davant de Stefan Bradl. Ell i Rossi van desplaçar Pedrosa a la segona fila, però això no hauria de ser un obstacle insalvable per al pilot amb millor procediment de sortida.

Aleix Espargaró no va ser l'únic pilot de CRT que va disputar la Q2, però la fita d'haver-hi accedit sense passar per la Q1 sí que és seva. El català es va permetre el luxe d'amenaçar el company d'equip de Crutchlow, Bradley Smith.

Pol, amb confiança

El líder de l'equip Pons ha recuperat el tacte competitiu i la confiança. Ha dominat totes les sessions sobre asfalt sec i, si no plou, és el favorit. No tan sols perquè les voltes a 1:38 van ser patrimoni gairebé exclusiu seu. També perquè Johann Zarco, que havia estat segon a menys d'una dècima, sortirà finalment 15 llocs més enrere perquè en la sessió lliure va enviar justament Espargaró a terra. Beneficiat indirecte de la sanció, Tito Rabat sortirà des de la primera fila i fa tot l'efecte que la cursa estarà entre els dos pilots de Pons i Scott Redding, el líder.

La segona volta

Àlex Márquez es va quedar sense la seva primera posició preferent... en el desempat. Va clavar a la mil·lèsima la millor volta de Miguel Oliveira (Mahindra) però la segona millor –la que desempata– era tres dècimes més lenta. De fet, tenen molt millor ritme que Márquez tant Maverick Viñales –més regular en l'1:43, fins i tot, que Oliveira), Salom i Rins, però el primer podi del jovenet de Cervera és a prop, molt a prop. Tots cinc pilots, en menys d'una dècima.

Però el ritme tampoc no pot emmascarar la primera posició preferent de l'equip indi Mahindra en la seva segona temporada completa en el campionat. Un altre dels que va cap amunt és Isaac Viñales. Que faci setens llocs a Jerez o a Catalunya es pot explicar pel coneixement de la pista. El vuitè d'ahir a Assen, no.