El domini de Sébastien Ogier al mundial de ral·lis d'aquest any està sent tan aclaparador que el francès de Volkswagen ha d'anar a buscar la motivació en les petites fites individuals, sense perdre de vista l'objectiu final: un primer títol mundial (per a ell i per a la marca) que cada dia que passa és més a prop.

El ral·li de Finlàndia era una d'aquestes fites, potser la més important de la temporada, i Ogier la va assolir amb nota. “La seva actuació ha estat irresistible i tàcticament extraordinària”, va afirmar un exultant Jost Capito, cap de competició de Volkswagen. Es referia a la gestió de la cursa que va fer la parella Ogier-Julen Ingrassia. “Vam atacar quan havíem d'atacar i vam aixecar el peu quan calia per no castigar el cotxe”, va explicar el líder del mundial.

Amb el triomf, Ogier és tot just el quart pilot no escandinau que s'endú el 1.000 Llacs, després de Carlos Sainz (1990), Didier Auriol (1992) i Loeb (2008, 2011 i 2012).

I, tot reblant el clau de la humiliació per als pilots nòrdics, el segon va ser un altre home de parla francesa, un immens Thierry Neuville (Ford), que es va imposar sobre el seu company Mads Ostberg quan aquest, pressionat, va fer una virolla al penúltim tram, el mític Ouninpohja, de 33 km. El jove belga de 25 anys –que a més li va prendre els punts del Power Stage a Ogier– encapçala la llista de fitxatges de Citroën i Hyundai amb vista a l'any que ve. Un equip Citroën que va ser el gran derrotat de la prova. De fet, el seu millor home va ser tal vegada Kris Meeke, autor d'un gran debut amb el DS3 fins que va bolcar a Ouninpohja. Al final, Hirvonen va ser quart i Sordo (gràcies també a l'abandó de Nikara), cinquè. “El resultat és bo, però estic decebut amb mi mateix”, va reconèixer el cantàbric, sense confiança en el cotxe ni en les notes.