Gat vell als 20 anys
GP de la República Txeca de motociclisme. Márquez renuncia a la posició preferent per evitar que altres aprofitin la seva roda i no se sap la magnitud del marge de millora que té
Cal Crutchlow (Yamaha) va obtenir la segona posició preferent de la temporada –amb nou rècord del circuit, set dècimes millor que l'anterior de Lorenzo–, però tothom està pendent de Marc Márquez. De com, sense fer cap intent de volta ràpida en la fase decisiva de la Q2, es va situar a primera fila, al davant de Pedrosa i Lorenzo. En primera fila i amb un marge de millora difícil de quantificar i que, afegit al bon ritme demostrat en la Q1, el fa el rival temible de sempre. Però no se sap com de temible. Quin neguit.
El líder –si guanya avui serà el primer debutant que encadena quatre triomfs a Moto GP– va tallar gas en la segona tanda de voltes de la Q2 veient què havia passat en el primer bloc de voltes. Álvaro Bautista li havia pres el millor temps aprofitant la seva roda. Després de canviar les gomes, Bautista s'hi va enganxar al carrer de boxs i Márquez li va dir que fes el favor de marxar. Però altres no es van sentir al·ludits i Márquez no va voler córrer el risc que, anant a roda, el superessin dos o tres i va tallar gas. Ser considerat la roda bona és rellevant, però el Tro hauria de fer com Pedrosa i Lorenzo, i sortir uns segons més tard per evitar aquesta situació.
Cartes guardades
Podria ser molt bé que els temps de Dani Pedrosa i, sobretot, Jorge Lorenzo, no fossin significatius. El del català, perquè fa les voltes mínimes per estalviar càstig a la clavícula fissurada. En el cas del mallorquí, perquè durant tot el cap de setmana ha demostrat un ritme excel·lent i perquè alguns parcials de la seva volta ràpida (el primer i el quart) van ser tan ràpids que contrasten amb el segon i el tercer, francament discrets. Trànsit? Potser avui ho descobrirem. Les Yamaha Tech 3 van superar les oficials (Crutchlow, més ràpid que Lorenzo; Smith, més ràpid que Rossi) sense haver fet test previ a Brno. S'amaguen cartes...
Com a Indianapolis, en el món CRT Aleix Espargaró va tornar a quedar fora de la Q2 per un ai. Dues dècimes i en l'últim moment, gràcies a una gran volta d'Andrea Iannone, que havia caigut a l'inici de la Q1. També una caiguda –en aquest cas al final de la quarta sessió lliure– va destarotar la planificació d'Espargaró i el va obligar a disputar la Q1 amb la segona moto.
Rins, a un altre nivell
Amb Luis Salom amb un ritme inferior i minvat per una fractura al calcani, la possibilitat de retallar-li punts o fins i tot desbancar-lo del lideratge és clara per a Maverick Viñales. Però potser no la de guanyar la cursa. El favorit és Àlex Rins. A Alemanya i Indianapolis ja va traduir les poles en victòries. Ell i el seu company Àlex Márquez van ser els que van fer més voltes en 2:08 en l'última sessió lliure i els que van fer l'efecte més consistent. Márquez, però, va caure a tres minuts del final i li va faltar una volta ràpida. Ja feia uns minuts que Rins havia fet la seva i ningú s'hi va poder acostar.
Pol i Tito, a la cacera de Redding
A Moto 2 difícilment hi haurà canvi de líder, però el botí de Pol Espargaró i Tito Rabat –segon i tercer a la graella, amb el mateix temps mesurat a la mil·lèsima– pot ser important. Scott Redding va culminar un cap de setmana desconcertant amb un tretzè lloc –el pitjor en les 18 últimes qualificacions– a vuit dècimes de la pole de Nakagami. Per al líder, el 2:03 va ser un mur infranquejable, excepte en un últim intent de volta, a roda del seu company Kallio (quart), que denota la impotència de l'anglès. Tot i això, el ritme de Pol Espargaró i Tito Rabat és fora del seu abast. I si en Moto 3 o Moto GP, sortir de la quarta fila per a un pilot capdavanter no és dramàtic, a Moto 2 sí, amb molts pilots igualadíssims durant moltes voltes i avançaments més complexos si no hi ha espai.
Jordi Torres va completar una gran sessió amb el sisè lloc i també compta. Sobretot si plou. Perquè en les tres últimes temporades hi ha hagut set curses amb pluja i entre Nagakami, Espargaró, Rabat (primera fila) i Redding (líder del campionat) tan sols hi ha hagut un podi (Redding a Le Mans 2012),