Lorenzo no es rendeix
El vigent campió para els peus en el cos a cos a Marc Márquez, un líder del mundial que ha de córrer infiltrat després d'haver caigut en el ‘warm up'
Qualsevol errada, per mínima que sigui, es paga. Cara, molt cara. La primera d'ahir la va cometre Dani Pedrosa en la sortida. La darrera, Marc Márquez en l'últim revolt de l'última xicana. Entre l'una i l'altra, Jorge Lorenzo va reblar el clau.
El vigent campió del món no es rendeix. No ho diu amb la boca oberta, però la inferioritat de la Yamaha respecte a l'Honda l'obliga a anar una mica més enllà del límit per contenir els dos pilots de l'equip Repsol. A fons des de la sortida, a fons en cada metre. Heroïcitats a la carta que, malgrat tot, no li permeten desempallegar-se dels seus rivals i que exigeixen superar-se en cada frenada, en cada pas pel revolt. El desenllaç de Brno va reviure ahir a Silverstone, però el caràcter de Lorenzo va ser a temps de dir-hi l'última paraula.
Inconformista
Tant ell com Márquez, que corria infiltrat després que l'espatlla li sortís de lloc en una caiguda en el warm up, van sortir com coets, carenat contra carenat encara en la recta inicial. Lorenzo va guanyar la posició, Márquez se li va enganxar i al primer pas per meta ja avantatjaven d'un segon i mig el tercer.
Res a veure, la seva posada en escena, amb la de Pedrosa. El de Castellar, que sortia cinquè, va quedar atrapat a l'embut del primer revolt i va haver de donar-ho tot i una mica més per recuperar el terreny perdut. Una errada que el va condemnar a barallar-se amb Bradl i Bautista, que amb goma tova al darrere, li van complicar el diumenge en les primeres tres voltes. Quan els havia avançat tenia Lorenzo i Márquez a tres segons, un marge que va erosionar a còpia d'enllaçar voltes ràpides –tres de les quatre en 2:01 van ser seves–, però que el va deixar sense possibilitat de lluitar ni tan sols pel segon lloc, perquè, en la persecució, va deixar-s'hi la pell i el neumàtic. Minimitzat a ser un espectador de luxe d'una nova pugna d'hemeroteca entre Lorenzo i Márquez.
El mallorquí, abans d'abocar-s'hi, recelós que el seu esforç acabés sent inútil com set dies abans a Brno, va intentar canviar el ritme a sis girs de la fi. Va ser infructuós i els aficionats ho van agrair. A dues voltes i mitja, Márquez, amb la moto més nerviosa que els seus rivals, va colpejar primer amb un interior de manual. Lorenzo, una volta més tard, li va tornar l'escomesa amb una frenada tremenda, amb el tren posterior aixecant-se un bon pam del terra. La cosa no havia d'acabar aquí necessàriament i, ja en l'últim quilometre de cursa, en la darrera xicana, el de Cervera hi va tornar. Va superar el de Yamaha per l'interior, però es va obrir lleugerament a l'hora d'afrontar el revolt de sortida i Lorenzo no s'ho va pensar. Moto a dins, carenats fregant-se i gas a fons.
Risc màxim per parar els peus a un vailet que, amb l'espatlla adormida, de qualsevol manera, ho vol tot siguin quines siguin les circumstàncies.
Márquez estrena el carnet
El diumenge no va començar bé per al líder del mundial, que en el warm up va caure i, producte d'això, l'espatlla esquerra li va sortir de lloc. Li van redreçar l'articulació i, per poder córrer sense sentir el dolor, va ser infiltrat. La conseqüència major de tot plegat, però, va acabar sent la sanció de dos punts al carnet, perquè la caiguda havia arribat al mateix punt on instants abans havia anat per terra Carl Crutchlow –l'asfalt, molt fred, en va ser la causa en tots dos casos–, i Márquez no havia disminuït la velocitat tal com li senyalitzaven les banderes grogues, fet que posava en perill el pilot que havia caigut (Crutchlow) i els comissaris que l'atenien. La infracció del reglament deixa Márquez amb només dos punts de coixí per evitar haver de sortir l'últim de la graella, sanció que rep el pilot que arriba a acumular quatre punts.
Regust amarg per a Aleix
Aleix Espargaró guanyarà el campionat de les CRT –ara mateix té 41 punts de marge respecte al segon en la classificació, Collin Edwards–, però el principal desig del pilot de Granollers és tornar a l'estat de forma que va acreditar en la primera meitat del campionat. Per això ahir, malgrat acabar en desena posició tot i les limitacions físiques després de la caiguda de dissabte en els entrenaments –si no hagués anat per terra Andrea Dovizioso hauria entrat l'onzè–, no va acabar amb el millor regust de boca. “Gràcies a la infiltració durant la cursa pràcticament no he tingut dolor a la mà [fractura al dit petit] i m'he trobat molt millor del que esperava”, deia al final. “He hagut d'anar al màxim per acabar primer entre les CRT, però la veritat és que no puc estar del tot satisfet, perquè hem acabat molt lluny dels prototips.”