Més motor

Que n'aprenguin

Trial. Els pilots catalans ja han guanyat més títols i més proves del mundial que els anglesos, els inventors de la modalitat a principis del segle XX i grans dominadors fins fa tres dècades

El títol mun­dial de Toni Bou és el 17è per als pilots cata­lans en la història del mun­dial de trial. Els angle­sos en tenen 15. I gràcies a les 12 victòries d'aquesta tem­po­rada (7 de Bou i 5 de Raga), el pal­marès català s'enfila fins als 195, per 190 dels pilots angle­sos, que tam­poc tenen argu­ments de pre­sent per al domini d'aquesta espe­ci­a­li­tat, que van inven­tar ells a prin­ci­pis del segle XX i van lide­rar fins que Jordi Tarrés va gua­nyar el títol del 1986 amb el revo­lu­ci­o­nari pilo­tatge impor­tat del trial en bici.

Comp­tant des de l'inici del cam­pi­o­nat (1964, encara assi­mi­lat a l'euro­peu) van haver de pas­sar quinze anys fins que Manuel Soler guanyés el pri­mer trial (Finlàndia, 1979). Toni Gor­got, Lluís Gallach o Gabino Rena­les també van gua­nyar alguna prova, però fins que no va arri­bar Tarrés el trial no es va popu­la­rit­zar, ni aquí ni –a nivell mediàtic– enlloc. Va ser aquell xicot d'esquena ampla que movia la moto de cos­tat fent sal­tets el que va por­tar el trial a la tele­visió. I va crear escola, sobre­tot a Cata­lu­nya.

En canvi, les Illes Britàniques han vis­cut sobre­tot del cognom Lampkin: 9 títols i 119 victòries entre fill (Dou­gie), pare (Mar­tin), oncle (Alan) i cosí (John). També el nord-irlandès Sammy Miller va gua­nyar dos mun­di­als i 13 pro­ves. Això sí, el rècord de victòries de Dou­gie Lampkin (99) no corre perill. Però les 61 de Tarrés sí que esta­ran a l'abast de Bou el 2014.

VA COSTAR

El primer triomf català va ser el 1979, i el primer títol va arribar set anys després

Bou: “Ha estat ajustat pels pilots, no pel reglament”

“Tot ha estat tan ajustat en cada prova que l'emoció ha estat encara més gran”, admetia ahir Toni Bou, que, tot i carregar contra el canvi reglamentari, admet que no ha condicionat el resultat final del mundial: “Vaig ser crític perquè he hagut de canviar el meu estil de pilotatge i m'he hagut d'entrenar a un nivell més fàcil, cosa que a qualsevol pilot d'alt nivell no li agrada. I esperar en cada zona que els jutges diguin em sembla molt poc professional. Però crec que amb el reglament del 2012 les diferències també haurien estat mínimes. Tot ha estat tan ajustat pel nivell dels pilots, no pels canvis en el reglament.”

D'Adam Raga, el seu gran rival, diu que “ha fet un grandíssim mundial, ha forçat molt i ha estat molt fi en moltes curses. Quan el nivell de les zones no és gaire alt, és un rival fortíssim perquè mai no comet errors”. Bou assegura que manté la motivació “intacta”. “Tinc set títols, que són molts, però tinc 26 anys, sóc jove i competitiu, i tinc ganes de guanyar-ne més.”

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)