Motociclisme

Velocitat immediata

Cinquena victòria de la temporada per a Jorge Lorenzo, segona de consecutiva. Va superar les Honda amb molta solvència i des de la primera volta

El mallorquí és ara segon, empatat amb Pedrosa, a 34 punts de Márquez

Una altra cosa no, però Jorge Lorenzo les coses les té molt clares. Gua­nyar com ho va fer a Sil­vers­tone està molt bé. L'explosió d'adre­na­lina és feno­me­nal i l'afi­ci­o­nat balla d'un peu, però tenir Marc Márquez engan­xat en els últims revolts no és l'aposta més segura per ser feliç. Per això, fins allà on pugui, el dibuix de les seves cur­ses serà el mateix: tren­car el rellotge en les pri­me­res vol­tes i qui pugui, que vin­gui. I, es va veure ahir, si l'M1 li res­pecta les inten­ci­ons, és difi­cilíssim.

Va sor­tir el pri­mer –ningú reac­ci­ona al semàfor com ell, avui dia–, va tan­car els ulls i va prémer l'acce­le­ra­dor com un endi­mo­niat. I després de tres vol­tes ja tenia la victòria enfo­cada. En fal­ta­ven encara 25, però la con­cen­tració, l'auto­pista cap a l'èxit, era cosa només seva –lle­vat de la pri­mera volta i la dar­rera, tota la resta les va fer en 1:34 bai­xos, irre­ba­ti­ble–. Pri­mer, Dani Pedrosa i, ja al final, Marc Márquez van pro­var d'atu­rar-lo, però el seu esforç va ser del tot inútil.

Amb prismàtics

El pilot de Cas­te­llar va recu­pe­rar les grans arren­ca­des de temps pas­sats i es va situar segon. Davant del seu com­pany d'equip i d'un Aleix Espar­garó que havia sor­tit abans d'hora –ho va pagar amb un pas pel pit line i, des de la 22a posició, va haver de remun­tar fins a la 13a–. Però Pedrosa, tot i inten­tar-ho, no podia seguir Lorenzo, que va fer els qua­tre pri­mers girs llançats en 1:34.1 i en 1:34.0, al cos­tat dels 1:34.5 del català. En la seva deter­mi­nació, mig segon per volta va ser el botí del mallorquí, que de seguida va esta­bi­lit­zar el marge al vol­tant dels dos segons i mig –i a l'alça.

Al dar­rere, Márquez, amb pro­ble­mes per domi­nar la moto amb el dipòsit ple, va estar a punt d'empor­tar-se Pedrosa en una fre­nada.Va haver de sor­tir llarg d'un revolt i es va veure superat per Rossi. L'italià ho volia fer bé, a casa, però només va sor­tir a la foto quan Márquez el va superar en la dot­zena volta.

L'objec­tiu següent del cer­verí era Pedrosa, molt millo­rat res­pecte als entre­na­ments, però que mai es va sen­tir del tot còmode –des de la cai­guda de Sach­sen­ring que no s'hi troba i, fa tota la pinta, sem­bla que ha tor­nat el Dani cohi­bit de fa un parell d'anys–. Tot i això, quan Márquez el va superar, encara va tenir caràcter per tor­nar-li l'avançament qua­tre girs després. Un foc de canyes, perquè dos revolts més tard Márquez li repli­cava l'acció. Encara amb intenció d'arri­bar a Lorenzo, ales­ho­res a 3,8 segons. Però el mallorquí era ina­bas­ta­ble, amb una moto que fre­nava amb pre­cisió quirúrgica i que no es des­vi­ava cap mil·límetre de la traçada ideal.

Com a Sil­vers­tone, Lorenzo va gua­nyar, Márquez va eixam­plar distància amb el segon clas­si­fi­cat en el mun­dial i Pedrosa va fer un altre pas enrere. Tot és pos­si­ble encara –el reci­tal de Pedrosa l'any pas­sat a Alcanyís va ser nota­ble i Lorenzo es torna a sen­tir fort–, però el debu­tant no para de créixer, fins i tot en els mals dies.

Ho he donat tot, pilotant al màxim en cada volta i mirant de fer cada revolt a la perfecció. Però tenia problemes d'adherència
Dani Pedrosa
Tenia moltes esperances de fer podi, però tot i que he sortit bé després d'uns girs tenia molts problemes per entrar al revolt
Valentino Rossi
Al principi sabia que havia d'anar amb compte, però he comès un parell d'errades que m'han condicionat. Ara bé, 20 punts són bons
Marc Márquez
Al ‘warm up' hem millorat la frenada, m'he pogut escapar i he retallat punts al Marc. Només penso a ser constant, estar concentrat i vèncer
Jorge Lorenzo

Set podis catalans, nou sostre del país

El matí va començar amb el triplet a Moto 3, amb Àlex Rins, Maverick Viñales i Àlex Márquez al podi. Tot seguit, Pol Espargaró i Tito Rabat feien primer i segon a Moto 2 i, finalment, eren Marc Márquez i Dani Pedrosa els que pujaven a la tarima. Set podis de pilots catalans de nou possibles, un sostre en la història del motociclisme del país. Fins ahir, el màxim eren sis, un registre assolit enguany en dues ocasions, a Montmeló i Brno. Pensar a anar més enllà és enormement complicat i només passaria si Jordi Torres, guanyador enguany d'un gran premi, fes podi juntament amb Pol i Tito, mantenint el trio de Moto 3 i el duo de l'equip Repsol Honda en Moto GP. El rècord s'elevaria així a vuit podis de nou possibles.

La collita d'aquest mundial està sent la millor de la història i, fins ara, a banda d'aspirar als tres títols, ja hi ha hagut 20 victòries i 57 podis catalans. Pel que fa als podis, ja s'ha batut el rècord (49), mentre que, quant a les victòries, el registre a batre són 25, totes dues dades del mundial de l'any passat. Per fer-ho, queden encara quinze curses.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.