Sébastien Ogier, el successor de Loeb
No és cap somni
Després d'una dècada de domini de Loeb i Citroën, un altre Sébastien inicia un nou capítol de la història dels ral·lis
El caràcter guanyador d'Ogier va fer impossible que compartís equip amb Loeb i va propiciar la seva fugida a can Volkswagen
En la seva primera temporada en el mundial de ral·lis (WRC), Volkswagen confiava aconseguir algun podi amb el nou Polo R i tal vegada començar a lluitar per les victòries el 2014. Diumenge passat, però, va sumar la vuitena del curs, la setena amb Sébastien Ogier (Gap, França, 17/12/1983), que va sentenciar així el títol mundial de pilots. “Encara no ens ho acabem de creure”, diu Jost Capito, director de competició de la marca. “És impossible descriure la sensació. És un somni fet realitat”, hi afegeix el nou crac dels ral·lis.
Trajectòries paral·leles
Oli en un llum, el destí va voler que la confirmació del títol d'Ogier arribés en el ral·li d'Alsàcia, la prova del comiat del WRC del nou vegades campió del món Sébastien Loeb. Així, l'antic campió, Sébastien, va poder ser dels primers a felicitar el nou campió, Sébastien, que d'aquesta manera va recollir el testimoni de mans del pilot que havia marcat una època.
De fet, les trajectòries de Loeb i Ogier mostren una curiosa simetria. Es porten nou anys d'edat, van debutar en el WRC amb nou anys de diferència (1999/2008) i han passat nou anys entre els seus primers títols respectius (2004/2013). I encara n'hi ha més. Tots dos van ser campions del món júnior (2001/2008) amb Citroën i aquell mateix any ja es van estrenar al volant d'un cotxe de la categoria màxima, Xsara i C4, respectivament.
Entre el 2009 i el 2011, van ser companys d'equip a la marca francesa. Curiosament, va ser Loeb qui va cridar l'atenció a Citroën sobre aquest amant de qualsevol esport que es pugui practicar enmig de la natura (esquí –en va ser instructor–, BTT, escalada...), que el 2007 es va imposar en la copa Peugeot 206. Ja tenia 24 anys, perquè Ogier va començar relativament tard a pilotar, als 22 anys. El seu trampolí va ser el programa de promoció Rallye Jeunes de la Federació Francesa d'Automobilisme, en què es va imposar el 2005, davant milers d'aspirants.
Convivència impossible
Allà va conèixer un jove quatre anys més gran que ell que es va oferir per ser el seu copilot en la copa Peugeot 206, el premi per al vencedor de la promoció. Era Julien Ingrassia. D'aleshores ençà, han estat inseparables. La tranquil·litat i metodologia d'Ingrassia complementen a la perfecció la impulsivitat d'Ogier, “tot i que dins del cotxe està força serè i relaxat”, puntualitza Julien. “El millor pilot de ral·lis no és res sense un bon copilot. Ens entenem gairebé de forma telepàtica”, afirma Sébastien.
Amb el mundial júnior a la butxaca, doncs, Citroën va asseure Ogier al costat de Loeb i Dani Sordo en l'equip oficial. La marca, però, no va saber gestionar la convivència de dos depredadors de les pistes en el mateix equip, i el nou Séb va haver d'agafar el camí de la porta després d'una tempestuosa temporada 2011 (el títol va ser per a Loeb, és clar, però tots dos van guanyar cinc ral·lis).
Volkswagen ja estava desenvolupant el nou Polo R i va rebre amb els braços oberts un dels pocs pilots capaços de tutejar Loeb. El projecte, però, era a les beceroles, i el 2012 Ogier es va haver de conformar a córrer el WRC amb un Skoda S2000, com a rodatge per a l'equip de curses de VW. Qui ho sap, el que hauria passat si els dos Sébastien s'haguessin enfrontat en l'última temporada completa de Loeb. Allò és un somni. El regnat d'Ogier i Volkswagen, però, és una realitat inqüestionable.