Era el més ràpid

El pilot barceloní havia dictat els paràmetres a Malàisia des del primer minut de divendres. Va engegar la moto i va trobar el ritme i, passés el que passés, coneixia la drecera cap a la victòria.

Volia sortir i escapar-se, fos com fos, i no l'importaven les circumstàncies que es donessin al seu voltant. Era el seu propòsit, era ferm i tenia substància, i ni l'aturada de la cursa en la primera volta pel múltiple accident no va enderrocar-lo –cinc pilots, amb Àxel Pons provocant-lo involuntàriament, van caure en la contrarecta i van generar una interrupció de tres quarts d'hora fins a la nova sortida.

Ja de nou en posició de sortida, en una carrera a només 12 girs, Tito va tornar a passar al davant després de la primera volta. Ho feia amb Pol al darrere i amb Redding, que en la sortida inicial havia saltat del desè lloc de la graella al quart, passant el dotzè. Negoci rodó per als pilots de Sito Pons.

El britànic, mig segon més lent que els capdavanters, com en les últimes curses, va haver de multiplicar esforços per no perdre punts. S'hi va veure abocat sense remei i això, mentalment, deixava el desenllaç en la millor de les disposicions per a Tito i Pol. El primer per posar, dècima a dècima, un marge de seguretat d'un segon i mig. El de Granollers, per no posar-se nerviós quan Luthi va passar-lo i el va deixar, durant cinc girs, fixat en el tercer lloc.

No li va alterar el ritme cardíac ni el va obligar a cap heroïcitat per tornar-li l'avançament, quan només faltaven 2 voltes. Eren 20 punts més i, al mundial, només 9 menys perquè Redding, esforçat però penalitzat en les inacabables rectes, no podia contenir Zarco en la penúltima frenada. Tot, amb un Tito que feia 10 segons que celebrava que el pla, continuava endavant.