El meu objectiu era tornar a competir en l'esport d'alt nivell, després de l'aturada forçosa pel meu accident. Amb Citroën i el meu patrocinador polonès, Lotos [empresa petroliera], vaig poder muntar un bon programa en el WRC amb el DS3 RRC. És del tot diferent del que feia abans. Per mi, era important tenir l'oportunitat d'adquirir experiència i aprendre.

No, Gal·les no era en el meu programa perquè ja no tenia pressupost. Fa menys de vuit mesos no havia conduït ni un quilòmetre sobre terra en tota la meva vida, i poder fer un ral·li amb un equip com Citroën i un cotxe de fàbrica és una gran oportunitat. El cotxe té el mateix xassís, però el motor és molt més potent. Miraré d'aprendre tot el que pugui, com sempre, per si hi torno més endavant. No puc arribar allà i esperar lluitar amb els pilots capdavanters.

No, encara no.

El pla inicial era no fer cap test, però és clar que he de provar el cotxe, perquè no té sentit pujar a un cotxe així sense haver-lo provat per fer un ral·li tan característic com el de Gal·les. Faré almenys un dia de test.

Encara fa molt poc que corro ral·lis, que faig el mundial. Els ral·lis són molt exigents, i només en conec la meitat, o sigui que l'any que ve la meitat dels ral·lis seran nous per a mi. Si decideixo seguir en els ral·lis, m'agradaria poder-los fer tots, perquè només així podria seguir aprenent i evolucionant. El camí encara és llarg, tot i que en alguns ral·lis he estat prou ràpid. L'any que ve l'objectiu serà el mateix: aprendre.

Els circuits no són només la F-1, però no es poden comparar, són dos esports diferents, com el futbol i el voleibol. Com a pilot, has de tenir característiques diferents. Has de créixer d'una manera determinada. És molt difícil canviar dels circuits als ral·lis, i dels ral·lis als circuits. Si agafes els cinc millors pilots de ral·lis i els poses en un circuit, sí, ho faran bé, però sense l'experiència i sense conèixer-ne els trucs, és molt difícil rendir en disciplines diferents. A Loeb i Ogier, per exemple, els agrada córrer en circuits, i és normal. Quan fas el mateix molt de temps, fer una cosa nova –com ara els circuits en el seu cas, o els ral·lis en el meu– t'atrau. És un nou repte. És una de les raons per les quals aquest any vaig decidir fer el WRC. No podia tornar a la F-1, i vaig escollir els ral·lis. Buscava un nou repte.

Tens un volant, pedals i quatre rodes, però és del tot diferent. Per ser un pilot capdavanter de circuits has de ser capaç de treure el màxim de tots els components: del cotxe, dels pneumàtics, de tu mateix, del nivell d'adherència de la pista... En un ral·li hi ha molta improvisació, no pots preveure el que passarà. En un circuit, saps com són els revolts, on has de frenar, i has d'anar al límit. En un ral·li, tens les notes, però res més. No saps si algú ha tallat un revolt i l'ha deixat ple de graveta, no pots recordar tots els revolts. I la concentració necessària també és diferent. És més fàcil dir el que és igual. Diferent ho és tot; igual, ben poca cosa.

Sí, una mica sí. És clar que el copilot influeix més en el que pot passar. Si l'enginyer s'equivoca en els reglatges, potser perds un parell de dècimes, però si ho fa el copilot –com ens va passar l'any passat en el ral·li del Var [a França]– pots tenir un accident fort. A més, el copilot arrisca molt més perquè, al cap i a la fi, va dins del cotxe; l'enginyer sempre pot dir que la culpa és del pilot, si el cotxe no corre. Sense un bon copilot és gairebé impossible fer-ho bé, i sense un bon enginyer, també.

La veritat és que si algun dia decideixo tornar als circuits, m'agradaria fer-ho en un campionat de monoplaces. He provat un cotxe del DTM [el Mercedes, al gener], i he de dir que és un cotxe molt agradable de pilotar, té molt poc a veure amb un turisme, és com un fórmula; de fet, em recorda quan corria en la F-3. Té molta càrrega aerodinàmica per ser un turisme. Conec molt bé el Toni i és un enginyer molt bo; ho vam passar molt bé junts a BMW.

Sí, ens vam veure en aquell test del DTM, a València.

No, ja no hi tinc contacte. El Joan ha estat una persona molt important en el meu camí cap a la F-1. Té molta experiència. És un tècnic de la vella escola, un home de carreres pur, i això és bo i m'agrada. Vam tenir dies durs, el 2005, però al final tot va anar bé i vaig aprendre molt. Em va donar una bona visió del que cal per ser un pilot capdavanter.

La veritat és que no seguia els ral·lis quan era petit. El meu interès va començar cap al 2004, abans només pensava en els circuits. És estrany, perquè vinc d'un país on els ral·lis són molt populars. Però quan jugava als videojocs, sempre agafava el [Mitsubishi] Evo VI i Tommi Mäkinen. No sé per què, però escolliria Mäkinen.