És un pilot diferent
El fenomen del 2013. Tres exmundialistes catalans que han estat campions i han competit en la màxima categoria valoren l'excepcionalitat del títol de Marc Márquez i el carisma del pilot
Fins diumenge, Àlex Crivillé era l'únic campió del món català de la màxima categoria (500 cc, 1999). Ell, Sito Pons i Toni Elias tenen en comú que eren campions (Crivillé de 125cc, Pons, dos cops de 250 cc i Elias, de Moto 2) quan van competir en la categoria reina. Ideals per valorar què representa que Marc Márquez hagi guanyat el títol l'any del debut.
“Imparable”
Àlex Crivillé puntualitza que, a criteri seu, abans era més difícil arribar i moldre: “Les motos eren més indomables i durant els anys vuitanta i noranta estava ple d'australians i americans que allò ho dominaven.” “El meu títol ho va canviar una mica tot, perquè els vam plantar cara i els vam perdre el respecte”, assegura l'osonenc. “Després van arribar les Moto GP, amb més electrònica, més domables, i van començar a entrar pilots d'escola.” Per Crivillé, Márquez és “un supercrac en mans de l'Emili Alzamora. Ser campió el primer any ni ell mateix s'ho esperava. Ni ell, ni ningú, però amb un equip de primera línia, amb gent en qui ell confiava des dels anys de Moto 2, s'ha vist un Marc imparable. Lorenzo va tenir problemes des de l'inici, i crec que Pedrosa no s'imaginava prou les virtuts de Marc Márquez, i quan se n'han adonat, se l'han trobat líder. I campió.” “Ha escrit el seu nom amb lletres d'or com a campió més jove de la història. Té molt futur, però aquest és un esport de risc i ens podríem equivocar si pensem que als 30 estarà segur al mateix nivell. Com més jove, millor: més reflexos, més capacitat, més ganes”, adverteix. I indica una altra qualitat: “Té un carisma brutal. Es pot convertir en un personatge com Rossi, que cau bé a tothom. Un pilot del seu estil, carismàtic i guanyador.” I li dóna el mèrit d'haver implantat “un nou estil de pilotatge”. “Es despenja de la moto, el colze a terra, inclina la moto i l'aixeca molt ràpid... Veig una nova era Marc Márquez. Ja veig xavals que l'imiten en campionats de mainada, que busquen despenjar-se fins que toquen l'asfalt amb el colze. És una nova era perquè el seu estil és eficaç, perquè és agressiu, perquè la seva manera d'afrontar les curses, perquè sempre va al llindar del límit.
“Carrera fulgurant”
Sito Pons, que com a cap d'equip va patir Marc Márquez l'any 2012, destaca “més que el fet que guanyi un debutant, que és inèdit”, la velocitat de progressió de Márquez: “Encara és més inèdita la carrera fulgurant que ha tingut en el mundial. En quatre dies és el millor del món. Ha guanyat tres títols en quatre anys. Ha entrat a Moto GP amb el millor equip, i quan s'ajunten pilot, equip i moto passa el que ha passat.”
Pons, però, relativitza l'edat del Tro de Cervera: “Per guanyar cal maduresa i ell la té perquè, tot i que és jove, en l'àmbit professional ha fet un munt de curses. Jo vaig córrer 13 anys i ell ja ho ha fet en 10. Segur que Rossi no va començar a córrer als deu anys.”
L'excampió del món de 250 cc fa una aportació nova per explicar els resultats de Márquez: “L'ha ajudat que el seu creixement físic, de volum i pes, hagi anat en paral·lel i hagi encaixat perfectament amb els canvis de categoria que ha fet. I el seu creixement físic ha coincidit amb la seva maduresa mental.”
“Ni Rossi ho va fer”
Quan Toni Elias parla de Márquez sovintegen les referències a Valentino Rossi: “Que guanyi un debutant no ha passat en el motociclisme modern. Ni un superdotat com Valentino Rossi ho va aconseguir.” Per al manresà, la clau és la confiança: “Márquez té un talent molt gran, va agafar una gran confiança des que va guanyar el títol de 125 cc, la va mantenir els dos anys a Moto 2 i ha arribat a Moto GP amb l'experiència que dóna haver lluitat i guanyat dos títols. I quan has guanyat, saps com fer-ho, saps quan toca jugar-te-la i quan toca assegurar el tercer lloc. Si no hagués viscut aquestes experiències potser el títol se li hauria escapat. Però sap gestionar-ho, té al costat un expilot com Emili Alzamora, que n'ha viscut moltes i el guia recte. En Márquez s'ha ajuntat tot: el talent, la confiança d'Honda i de Repsol, l'aportació d'Alzamora, els dos títols i una moto perfecta.”
Elias defineix Márquez com un “guerrer”. “Hi ha pilots molt ràpids, que ho tenen tot, però quan arriba l'última volta i se l'ha de jugar contra Valentino Rossi o Jorge Lorenzo, no s'arruga.” Però també remarca el seu carisma: “Agrada, fa espectacle i és simpàtic. Es posa a ballar al podi, riu, és espontani, tot ho fa amb gràcia. Em recorda molt Rossi en els seus inicis.”