Sens dubte. El recor­re­gut passa per Bolívia, cosa que impli­carà córrer a 3.500 metres d'alçada. Això supo­sarà un han­di­cap per a tots, i sobre­tot és una nove­tat que genera incer­tesa. De fet, no sóc capaç d'indi­car quins poden ser els favo­rits. Les tra­ves­ses sem­pre apun­ta­ran Marc Coma i Cyril Desprès, però jo no ho tinc gens dar. Pot ser un Dakar sor­pre­nent, on apa­re­guin can­di­dats que ni ima­gi­nem.

Ja m'agra­da­ria, però hem de ser rea­lis­tes. Ha estat un any molt dur, molt com­pli­cat per tro­bar patro­ci­na­dors tot i el cinquè lloc i els qua­tre podis d'etapa de l'any pas­sat. Crec que podia haver llui­tat pel podi si no hagués estat per una cai­guda, ja que vaig aca­bar a trenta minuts del pri­mer. Estic molt con­tent perquè Sherco ha apos­tat per mi, i també he d'agrair a Nike i Lorenzo Quinn, el meu patro­ci­na­dor prin­ci­pal, la con­fiança que han dipo­si­tat en el pro­jecte. Fa molt poc temps no tenia clar que pogués par­ti­ci­par-hi. Sherco és una marca petita, res a veure amb les pode­ro­ses Honda o KTM, però la moto va molt bé, tot i que anem una mica jus­tos de motor. Crec que puc fer un bon Dakar i llui­tar per estar entre els deu pri­mers. Seria un bon resul­tat.

Em per­to­cava el 5 per la meva clas­si­fi­cació del 2013, però els equips més forts s'aca­ben que­dant els números més bai­xos, un fet relle­vant en la pri­mera etapa. Jo sor­tiré en la 23a posició, de manera que la pols em per­ju­di­carà, ja que, a par­tir del 20è lloc, els pilots sur­ten cada trenta segons en lloc de cada dos minuts. En tot cas, en la pri­mera etapa, no es gua­nya el Dakar. Encara més, mai en la història qui ha vençut en la pri­mera etapa ha aca­bat gua­nyant la cursa.

En les eta­pes en alçada a Bolívia i en les eta­pes marató, més llar­gues i sense assistència. I, sobre­tot, en el fet de no per­dre't. Sem­pre serà millor parar i asse­gu­rar-se una referència que avançar sense rumb. En el Dakar no hi ha GPS. Un altre fac­tor fona­men­tal és la mecànica. És abso­lu­ta­ment incon­tro­la­ble. Amb un motor pots fer 50 km o 40.000. No se sap mai. Per sort, hem tin­gut poques ava­ries, ja que sóc un pilot que mira de cui­dar la mecànica i de no fer patir la moto, amb una con­ducció fluida.

Prin­ci­pal­ment, en l'entorn. A l'Àfrica, on m'he estat entre­nant, estàs més sol que la una. Poden pas­sar hores sense que vegis ningú. En canvi, a Sud-amèrica, la gent t'ajuda. Porta ben­zina, eines, men­jar... Com que són aju­des de forma espontània, i no una assistència pre­pa­rada, es per­met. També ha can­viat molt la velo­ci­tat. A Sud-amèrica, es corre molt més. Els equips estan cada cop més pre­pa­rats i els motors evo­lu­ci­o­nen a ritme de ver­ti­gen.

El debut, l'any 2009, va ser com per no tor­nar-hi. En la pri­mera espe­cial, la moto es va ava­riar. Afor­tu­na­da­ment dos nois argen­tins, avui amics meus, van aju­dar-me. Vam tri­gar onze hores a tor­nar a enge­gar la moto! Dies després, em vaig per­dre. Vaig seguir rode­res, però no vaig ajus­tar el comp­ta­quilòmetres i el lli­bre de ruta no em qua­drava. Me'n vaig sor­tir com vaig poder, però estava ben per­dut. La resta d'anys han estat menys acci­den­tats. El 2010 vaig aca­bar desè; el 2011 i el 2013, cinquè, i el 2012 vaig tren­car el motor quan anava setè.

És el millor que m'ha pas­sat. El 2010 em va aju­dar molt. Sort d'ell per córrer el Dakar d'aquell any. És el meu mànager, i sobre­tot el meu amic. Lluita a mort per mi i li estic enor­me­ment agraït. A veure si aquest any tenim una mica més de quota mediàtica perquè l'any pas­sat, tot i ser cinquè i el millor pilot esta­tal, no vam tenir el pro­ta­go­nisme que mereixíem.