Vettel i els mags de Red Bull
L'alemany ha encadenat el quart títol guanyant deu de les últimes dotze curses del campionat i deixant Alonso i Ferrari sense esma
La revolució tècnica que hi haurà el 2014 obre noves expectatives a la resta d'equips
Té 26 anys i en poc més de sis n'ha tingut prou per guanyar quatre títols consecutius i 39 grans premis (32,5%). I, sobretot, ha establert una jerarquia que ha tallat de soca-rel la progressió cap a la categoria de mite d'un pilot reputadíssim com Fernando Alonso. Més aviat, s'ha apropiat de l'expectativa de mitificació que acompanyava l'asturià. Semblava que els rècords de Michael Schumacher no estarien mai més a l'abast de ningú. Error: quan el Kàiser genuí va obtenir el seu quart títol tenia 32 anys, sis més que la versió 2.0. Ja està tot dit.
Un binomi inabastable
És impossible dissociar Vettel de Red Bull. Schumacher també va ser campió amb Benetton, i Alonso ho intenta amb Ferrari. Però Vettel, Christian Horner –el líder de l'equip– i Adrian Newey –el cervell tècnic de l'escuderia austríaca– acaben sent tot un. Fins al punt de passar per alt la indisciplina de l'alemany a Sepang –quan va avançar Mark Webber trencant un pacte intern– a principis d'un any que ha acabat amb l'australià fora de la F-1, cansat que tot l'equip –lògicament– giri al costat de Vettel.
Llevat el del 2011 –superioritat aclaparadora des de l'inici– tots els títols de Vettel s'han forjat en la segona meitat del campionat. Aquest any també, tot i que pugui semblar el contrari. Vettel va ser líder des de la segona cursa, però després del GP del quart lloc a Catalunya tenia Räikkönen a quatre punts, i si Alonso no manava era pel zero de Malàisia, però l'asturià ja tenia dues victòries. Newey, com cada any, encara no havia trobat la pedra filosofal per reinventar-se després que, com cada hivern, els canvis en el reglament tècnic perseguissin trencar la supremacia. Però el mag de l'enginyeria va trobar el desllorigador, Horner va afinar l'engranatge humà al màxim –poquíssims errors i un pit stop per a la història de Mark Webber a Austin, en tan sols 1,923 segons– i Vettel va ser més màgic que mai: de les últimes 12 curses del campionat en va guanyar 10 –amb un rècord brutal de nou seguides–, va fer un tercer lloc a Budapest i es va retirar per avaria a Silverstone. Va ser campió a l'Índia, a quatre curses del final, i ni així es va relaxar. Només al final de les curses, amb aquells donuts per a la història.
També és cert que la majoria d'equips van prendre la decisió encertada de deixar de gastar diners en el cotxe de 2013 i posar-los en el desenvolupament dels monoplaces del 2014. La F-1 s'encamina a la revolució més important de les dues últimes dècades, amb l'arribada dels motors turbo de sis cilindres, aerodinàmica limitada –fins que Newey hi trobi l'escletxa–, limitacions de consum, un sistema de recuperació d'energia amb molta més incidència que el conegut KERS... i un rearmament de Ferrari, amb Kimi Räikkönen i James Allison –el Newey de Lotus– en les files de l'Scuderia. Caldrà veure si també sabran fer màgia.
