Laia Sanz truca a la porta
Dakar 2014. Superada la fase de competir contra les dones, la catalana es fa veure en la classificació absoluta amb uns resultats excepcionals
Amb la millor moto “que he tingut mai”, Laia Sanz (Honda) s'ha fet veure i de quina manera. El seu setè lloc dilluns passat la situa al costat de les grans dones del Dakar, Jutta Kleinschmidt (victòria absoluta el 2001 i dos podis finals més, en cotxe) i Andrea Mayer (cinquena en cotxe el 2004). L'endemà, un problema en l'embragatge li va costar perdre dues hores, però només hauria pogut guanyar dues posicions més respecte al seu 16è lloc final.
Agredolç Joan Pedrero
No hi ha dubte que els responsables de Sherco estan satisfets del Dakar que han fet, tot i que cap dels seus pilots no ha acabat amunt. Joan Pedrero també. Quan no ha tingut problemes ha estat brillant. Fins i tot li ha arribat la primera victòria d'etapa (la 4a) i ha acabat cinc etapes més en el top 10, però una hora perduda en la 3a etapa i quatre en la 6a el van deixar sense cap possibilitat. Com a mínim ha acabat, cosa que no ha pogut fer el seu company Duclos.
Dani Oliveras, la revelació
Gas Gas es va quedar primer sense pilot quan KTM va reclamar Viladoms i, a canvi, ha descobert un nou talent, Dani Oliveras. Expilot de trial i assidu als campionats de ral·lis de terra (en cotxe), no havia disputat cap gran raid (només l'última Baja) i va saber fa menys de dos mesos que tenia moto per al Dakar. Acabar a la primera ja té mèrit, competir amb l'experimentat Marc Guasch encara més, i el 22è lloc en la laberíntica etapa boliviana és de treure's el barret. I té 26 anys.
Xavi Foj no claudica mai
S'ha hagut de rendir a l'evidència i no ha pogut revalidar el títol de T-2 (vehicles de sèrie) contra el potent equip Toyota de fàbrica. Primer va bolcar i després va vorejar la retirada però el seu copilot, després de moltes hores, va trobar un connector defectuós que feia aturar el vehicle. Finalment, ha acabat tercer en T-2, amb cinc pilots més al darrere, en el seu 24è Dakar. Sí que es va haver de rendir Albert Llovera, que amb un bugui va rodar entre els 40 primers.
Pep Vila i Juvanteny
Pep Vila era la primera assistència de l'equip Iveco-De Rooy i això ja condicionava el seu resultat, però resultats com el cinquè lloc de la tercera etapa l'avalen com un pilot que hauria de tenir cabina assegurada. Tan sols una avaria en la bomba de l'embragatge li va fer perdre la setena posició. Jordi Juvanteny, amb el Man de l'equip KH-7, va tornar a guanyar la categoria 6x6 després d'uns quants ensurts.
Quatre Kamaz entre els cinc primers
L'hegemonia dels camions russos es manté. L'holandès Gerard de Rooy la va posar en qüestió situant-se líder entre la segona etapa i la desena però el rus Karginov, que estava a 43 minuts després del segon dia, va anar retallant de manera implacable i dijous va avançar l'Iveco líder. Karginov, un antic mecànic de Kamaz, obté el seu primer Dakar per només tres minuts.
El xilè Casale, en quads
En van començar 40 i n'han acabat tan sols 15. La duresa del Dakar ha castigat amb força els pilots dels quads. Fins i tot amb una institució com Marcos Patronelli, que va haver de saltar en marxa del seu quad abans de caure per un precipici. El xilè Ignacio Casale ha estat el més sòlid. Des de la cinquena etapa ha estat primer o segon, i al final ha deixat el polonès Rafal Sonik a una hora i mitja. Tots amb Yamaha, una petita compensació per a la fàbrica japonesa.
Estelades a Valparaíso
Convocats per Asamblea Exterior de Chile, una associació integrada a l'ANC que difon la realitat i les ambicions nacionals de Catalunya, diversos seguidors van rebre els pilots del Dakar amb estelades a Valparaíso. L'acció prenia més relleu pel fet que els guanyadors de les categories de moto i cotxe eren catalans, per primera vegada en la història.