Laia Sanz: “Per què no puc pensar en un ‘top-10'?”
Si Laia Sanz hagués corregut el Dakar al ritme que va mantenir ahir per creuar els escassos vint metres que hi havia entre la porta de sortida de la sala d'arribades de l'aeroport del Prat i el vestíbul, encara estaria barallant-se amb les dunes del desert d'Atacama. La culpa no va ser de la pilot de Corbera, sinó dels aficionats, amics, familiars i periodistes que es van convertir en un mur infranquejable. Sanz, tot i el cansament i un viatge maratonià –nou hores d'escala a Bogotà–, no va escatimar somriures, declaracions, petons i abraçades. “Sempre s'agraeix arribar i trobar els amics i la família”, va dir.
Ni en el millor somni
La catalana va qualificar l'actuació “d'increïble” i va assegurar que mai no s'hauria imaginat protagonitzar el millor resultat d'una dona en el Dakar americà. L'objectiu era acabar dels 30 primers, no el 16è lloc. “He superat les expectatives de molt i no era fàcil perquè hi havia molts bons pilots, però he fet bones etapes i regularment he estat dels vint primers.”
Sanz va admetre que la duresa d'enguany no era comparable amb cap de les tres edicions anteriors. “Hi havia alguna etapa que semblava una batalla. El tercer dia vam pujar fins a més de 4.000 metres per una rampa impossible, amb gent que quedava tirada... L'etapa de la calor també va ser dura, amb motos cremant-se. S'ha patit molt, les motos també. Per mi encara té més mèrit perquè els pilots més experts diuen que és una de les edicions més dures i haver acabat tan bé encara és més especial.”
Quan toca sobreviure
I es va mostrar satisfeta amb la seva adaptació a l'exigència, encara que no sempre les va tenir totes. “El tercer dia estava molt cansada i pensava ‘si continuem així no sé com acabaré'». La primera setmana va ser demolidora. Va ser més de supervivència que no d'anar ràpid. Però, per sort, Xile va ser més suau i no feia tanta calor.” Al final, fins i tot creu que l'extrema dificultat la va beneficiar: “La duresa va fer una selecció. En alguns trams hi havia dunes bastant tècniques que em van anar bé i em van ajudar a agafar bon lloc en la general.”
El setè lloc de la novena etapa va ser el moment més especial. “No ho hauria pensat mai”, diu. Per contra, l'endemà va viure un dels instants més complicats quan va perdre més de dues hores per problemes a la moto. “En un primer moment vaig pensar que no arribaria, però ha estat tan dur i han passat tantes coses a tothom que al final no vaig perdre tant temps a la general.”
Amb Honda no ha parlat del futur, però la satisfacció és mútua. No sap si aquest any es decantarà pel trial o l'enduro, que coincideixen en el calendari. “L'any passat vaig fer moltes coses”, diu, i no pensa repetir aquell ritme. I no descarta fer un top 10 en el Dakar. “Abans de començar hauria dit que no. Però ara, per què no? En moltes etapes he estat la dotzena, la quinzena, i també he estat entre els deu primers... Centrant-me en el Dakar ho podria fer. Em queda molt recorregut per millorar.”