El 26 de novembre em van dir que hi havia la possibilitat i la certesa la vaig tenir tres dies més tard. I l'1 de desembre marxava al Marroc una setmana amb Marc Guasch i Gerard Farrés a entrenar-me i a aprendre a orientar-me i a fer servir els aparells de navegació. Van estar molt per mi i els vaig fer moltes preguntes. Als vespres estàvem fins a les tantes resseguint el llibre de ruta per aplicar el que aprenia l'endemà. Era el llibre de ruta del raid Merzouga del 2012, molt més complicat que el del Dakar. Em va ajudar molt.

No, però per un moment vaig pensar si eren els Sants Innocents! No m'ho creia, no podia ser. Ho havíem parlat amb Gas Gas per treballar conjuntament aquest 2014 pensant en el Dakar del 2015, però la desgràcia de la mort de Kurt Caselli va fer que tot es mogués. Jo ni sabia que Viladoms se n'anava a KTM. Agraeixo molt a Gas Gas que pensessin en mi. Tinc una experiència amb què no comptava. He avançat un any gairebé sense voler.

Mai. Vaig fer la Baja a l'estiu, el mundial d'enduro extrem i alguna prova del campionat de Catalunya, però no té res a veure. De sorra, mai, i de navegació amb moto, tampoc.

El primer dia em vaig enganxar a ells mirant de seguir el llibre de ruta. Però l'endemà ja vaig voler sortir sol. Em vaig perdre un parell de vegades, però vaig tornar a trobar el rumb sol.

Sí, amb la tècnica del trial no és complicat, ho vaig agafar de seguida. Sí que has d'anar amb compte perquè, segons el vent, les crestes poden estar tallades en vertical i més enllà la sorra és més tova.

No, el meu plantejament era anar a la meva, cometre errors i aprendre'n. I no n'he comès gaires. Has de confiar en tu mateix, perquè si el primer dia t'enganxes a algú, ni mires el llibre de ruta i t'arrisques a una caiguda per no haver vist els perills que hi ha apuntats, ni aprens dels teus errors. M'ha anat molt bé acumular tanta experiència en una sola edició. Hi havia dies que veia marques d'altres pilots, d'altres no. I les dels amateurs no sempre són bones. Has de saber portar el teu rumb.

Sí, era anar a la meva, però seguint el llibre de ruta. Si s'havia d'anar a poc a poc perquè no el seguia, hi anava. És primordial seguir el llibre de ruta. La velocitat, si la tens, ja l'aplicaràs. Seguir el llibre de ruta anant de pressa és el més complicat.

A Gas Gas em van dir que s'havia d'acabar. I jo el que volia era aprendre. Per tant, si calia afluixar, s'afluixava. Tot per seguir el llibre de ruta, sense fixar-me en les marques dels altres. Les dunes les vaig fer bé, i això que veia gent que es desviava del que jo tenia clar que era el camí bo. Sempre et pots equivocar, però has de confiar en tu. Em vaig equivocar en la penúltima etapa quan em va avançar un Mini xilè [Garafulic] i com que quedaven cinc quilòmetres vaig decidir seguir-lo. Es va equivocar i jo, rere seu, fins que em va demanar ajuda per sortir de la vall [el copilot de Garafulic era Gilles Picard, guanyador de dos Dakar amb Fontenay i Alphand, amb quatre podis més]. Va tenir feina a sortir i després em seguia. Quan vam arribar junts a la meta em va donar les gràcies.

Aquest any no tinc res plantejat, ni mundial ni estatal. Abans de començar el Dakar no estava clar. Jo sempre he volgut ser pilot d'elit en aquest món tan complicat. Ara se m'ha obert la possibilitat i no la vull deixar perdre, de manera que ho enfocaré tot cap a aquest camí. El trial m'encanta, n'he fet tota la vida i he treballat moltíssim, però mai no he acabat de tenir totes les eines per fer el que tocava. He fet bons resultats i he donat el màxim, però ha arribat el moment d'agafar un altre camí.

Totes les proves que es pugui del mundial d'enduro extrem, algunes de l'estatal de raids per evolucionar la moto del Dakar 2015. Sempre amb Gas Gas, amb Gerard Farrés, Marc Guasch i jo. Hem d'evolucionar la moto. Era per acabar el Dakar i fer-ho bé, però no per estar a davant. Amb el gran equip de gent que hi ha a Gas Gas volem fer una moto més competitiva. No ens ha donat problemes, però ara és una moto molt d'enduro, amb un motor de sèrie. KTM, Honda, Yamaha o Sherco tenen xassís, suspensions i motor específics de raids. Aquest any era per acabar i poder continuar aquest projecte bestial.

Perquè que una marca catalana, amb pilots del país, vulgui tirar això endavant és molt important. I encara més sabent que volen evolucionar molt la moto. S'hi ha de treballar tot l'any, disputar proves, el Merzouga o semblants, i fer molts de tests en condicions de Dakar.

Sí, sobretot en etapes en què coincidíem diversos pilots junts, em felicitaven i em preguntaven com m'ho feia per anar de pressa i fi. I els explicava que venia del trial. Els pilots ens fixem els uns en els altres i a còpia de dia veus els que van de pressa, els que et segueixen i els que no veus gens clar que acabin.

Home, l'etapa cinquena, que venia després de les dues etapes marató, era molt complicada, i amb aquella calorada, jo, que físicament estic molt ben preparat, ja estava matxucat. I pensava com s'ho devien fer els amateurs, que estaven destrossats.

M'ha sobtat. El Dakar ven moltíssim i segur que en tants anys en el trial he passat moments molt difícils, de més sacrificis per fer un resultat que, si l'he fet, no s'hi ha donat importància. I ara, el Dakar en té tanta... És la llei d'aquest món del motor. Però també crec que he d'aprofitar el moment, perquè n'hi ha pocs com aquest. I els anys anteriors tampoc han estat en va perquè m'han ajudat a arribar fins aquí.