La llegenda de Toni Bou creix de manera tan evident com ho és el fet que no s'entreveu cap alternativa al seu domini, que ja s'allarga vuit anys. Els mateixos que els títols d'X-trial (en pista coberta) que ha guanyat consecutivament. Dissabte al vespre, va guanyar l'últim de la llista, el que continua alimentant una sèrie que ha fulminat els registres del ja destronat mite del trial Dougie Lampkin. L'anglès va sumar-ne 12, 7 a l'aire lliure –rècord que Bou pot batre aquest any– i cinc en pista coberta.

Tots els números de Bou són immensos, però gens hiperbòlics. No es tracta de 15 títols mundials, de 40 victòries en pista coberta (les 25 últimes consecutives) en 60 proves disputades. És com guanya. L'any passat, el nou reglament que prohibeix aturar la moto li va costar algun disgust –però no el títol– a l'aire lliure, però en X-trial, Bou és fora de l'abast dels rivals. No és el que guanya, sinó com ho guanya. A Milà, un punt en la final, quan Cabestany (13) ja no tenia cap possibilitat de la victòria que li calia per allargar –no pas canviar– el desenllaç del campionat. I va ser per assegurar –el punt va arribar per excés de temps en una zona–, perquè la qualificació i la semifinal les va superar sense penalitzar.

El podi de Milà el va completar Adam Raga, que ha deixat de dependre d'ell mateix per ser subcampió. James Dabill va deixar fora de la final Jeroni Fajardo i li ha pres el quart lloc de la general. Amb el títol decidit, el desenllaç (a Oviedo, el 28 de març) perd força, però per a Bou serà l'oportunitat d'allargar la imbatibilitat a 26 proves.