Que siguin totes així
Márquez no acusa la falta de pretemporada ni la lesió a la cama i, cos a cos amb Valentino, s'adjudica un triomf esclatant
El tercer lloc de Pedrosa en un traçat enemic i la caiguda de Lorenzo en la primera volta, l'altra obertura del campionat
Que cadascú hi posi els adjectius que més gràcia li facin. Seran, segur, els més escaients al relat d'una nova entrega amb denominació d'origen del 93.
De Marc Márquez, de l'home, en aquest cas, que fa menys d'un mes va trencar-se el peroné i que, entrenant-se amb crosses i videojocs, marxa de Qatar amb la primera victòria de la temporada sota el braç. Per si això no fos prou, el triomf va arribar després de tenir-se-les, com fa un any en el seu debut, amb Valentino Rossi. Del passat i del futur, una trobada de déus en el present. I, per si encara no era suficient, en els comptes del campió s'hi ha d'afegir també el primer zero de l'any de Jorge Lorenzo.
En grup
Lorenzo va sortir com ho sol fer sempre des de l'any passat, a sac, però calculant ahir pèssimament l'estat de la qüestió. Amb poc més de 20 graus en l'asfalt, després de mig circuit la M1 se li va tancar del davant, sumant el primer zero del curs. Bradl va agafar-li el relleu, seguit per Márquez, mentre que més enrere Rossi i Pedrosa es veien atrapats en el grup. Una munió de pilots que, de mica en mica, va aprimar-se, sucumbint a les particulars condicions de l'asfalt. Iannone en va ser un i Bradl, que s'havia mantingut ferm al davant, un altre, en la vuitena volta. Márquez, l'únic amb goma dura al darrere, havia tingut algun ensurt, perceptible per la resta però sense efectes en el seu ànim.
La cursa no era ràpida –es rodava en l'1:56 alt– i Rossi i Pedrosa ja s'havien situat. Amb Bautista i Smith formant un saludable grup de cinc separat d'un segon, una raresa en la categoria. Ja aleshores, l'italià començava les escomeses i, alliberat del pes del dipòsit ple, Aleix Espargaró controlava el segon grup, amb Cal Crutclow, Andrea Dovizioso i el seu germà Pol.
Rossi volia i en ocasions ho aconseguia. Manava, al davant, però la recta li treia tot el que guanyava en els revolts enllaçats i Márquez –qui ho diria que corria severament lesionat del peroné– no li donava treva. Ni ell ni l'acceleració de l'Honda. No volia fer-ho, el pilot més jove de la categoria, encara amb el record de la cursa de l'any passat en el mateix circuit –aleshores, Rossi va guanyar-li la partida–.
Canvi de ritme
Tots dos marcaven el pols, un ritme que en les últimes set voltes seria d'1:55. Mentrestant Pedrosa, que per moments semblava que els podia encalçar, veia com Bautista el superava. El pilot de Gresini, amb més bon pas per volta, tenia el podi a la mà, però quan faltaven dos girs també va tastar el quitrà.
Era quan Rossi i Márquez ja es passaven a cada revolt, trobant interiors que només ells veuen, posant el personal en màxima tensió. Eren avançaments consecutius, a la penúltima volta, que presagiaven un final de difícil descripció. Un desenllaç de taquicàrdia que Márquez, marcant la seva volta ràpida en cursa en l'últim gir (1.55.710), va avortar. Com aquell qui no vol la cosa, com només ell sap fer-ho: amb una fermesa insultant, demolidora, fent impossible que Rossi imaginés un forat on deixar anar els frens. Era la determinació del cerverí, diabòlica. Per als qui el reptaven en aquell moment i per als que tenen pensat fer-ho algun dia.
El millor resultat d'Aleix en Moto GP
“Haig de donar-li les gràcies als mecànics i a Collin [Edwards], que m'ha deixat peces de la seva moto i això m'ha permès poder sortir avui”, revelava Aleix Espargaró en el parc tancat, on tenia un lloc perquè és el primer dels pilots Open. Després de dominar els entrenaments de dijous i de divendres, el de Granollers va veure el seu cap de setmana escapçat en les sessions de dissabte, quan dues caigudes, superant el límit quan anava en temps de volta ràpida, van arruïnar-li la qualificació. Amb problemes per pilotar com volia en la primera meitat de cursa pel pes del dipòsit –en aquells moments, era novè per davant del seu germà–, no va ser fins a la segona meitat de cursa que va trobar el punt en la seva conducció, entrant, afavorit per les caigudes en les últimes cinc voltes de Smith i de Bautista, en quarta posició, a poc més d'onze segons de Márquez. Fins ahir, el seu millor resultat era el vuitè lloc, aconseguit en set ocasions, les últimes quatre, i de manera consecutiva, l'any passat –Mugello, Montmeló, Assen i Sachsenring–.
Notícies
Divendres,8 novembre 2024