Els mites a la punta dels dits
Motociclisme. Només quatre pilots han aconseguit iniciar una temporada amb cinc victòries consecutives i Marc Márquez podria ser el cinquè. L'últim autor de la gesta és Mick Doohan, el 1992
El trencarècords té al seu abast una altra peça a la seva col·lecció. Si Marc Márquez guanya diumenge a Le Mans completarà un cinc en ratlla d'inici de curs del qual només quatre pilots han pogut presumir al llarg de 66 anys de campionat del món de motociclisme. Tots són llegendes, categoria a la qual Márquez s'està enfilant a corre-cuita.
A més, fa 22 anys que ningú fa la proesa. L'últim va ser Mick Doohan. Després, ni Stoner, ni Lorenzo, ni Rossi –la llegenda en actiu– no ho van aconseguir. Abans de l'australià ho havien assolit Giacomo Agostini (cinc vegades, amb sèries de 10 –3–, 8 i 5 victòries seguides d'inici), Mike Hailwood (dues vegades, amb 8 i 7) i John Surtees (7). Seria, a més, el pilot més jove que guanya cinc curses consecutives en la categoria reina, una marca que ostenta justament Mike Hailwood des del 1962.
Rècord i records
Le Mans, però, no ha estat el terreny més propici per a les gestes de Marc Márquez. Cert, hi va aconseguir la primera posició preferent de la seva vida (2009) però en la cursa va abandonar després de caure dues vegades. I en sis participacions només ha obtingut una victòria (2011, en Moto 2), i dos tercers llocs (2013 en Moto GP) i 2010 (125 cc). En les dues últimes edicions Márquez va sortir des de la posició preferent però el 2012 va abandonar per caiguda –un dels dos únics zeros l'any del títol de la categoria intermèdia– i l'any passat, descobrint la brutalitat de la Moto GP sobre mullat, va acabar en el podi, rere Dani Pedrosa i Cal Crutchlow. El català estarà a punt per córrer, tot i que fa només deu dies que el van operar de la síndrome compartimental –s'allibera de pressió un nervi que causa fatiga i formigueig als braços–, igual com Stefan Bradl. Però les seves prestacions són, ara mateix, una incògnita.
On queda Yamaha?
Jerez, un clàssic circuit Yamaha mentre l'equip oferia a Jorge Lorenzo més xassís que motor,
va caure també en mans de Márquez. Rossi va impedir el doblet d'Honda resistint Pedrosa en el tram final mentre Lorenzo es barallava amb el seu tren posterior, a un món del podi. El mallorquí parla d'aprofitar millor el compost tou per esgarrapar alguna dècima a còpia de millorar l'estabilitat en la frenada. Simptomàtic, quan Márquez tria sempre que pot el pneumàtic dur i li va fantàsticament. En qualsevol cas, mentre Rossi i Lorenzo no marquin sempre clares distàncies amb les Yamaha privades de Tech 3 (Pol Espargaró i Bradley Smith) i l'Open d'Aleix Espargaró, els motius de preocupació no minvaran.
Rabat s'endú tot l'equip a Almeria
Els equips de Moto 2 i Moto 3 arriben a Le Mans amb ajustaments i alguna actualització, aprofitant la proximitat relativa entre Jerez i Le Mans i les dues setmanes de temps. Tito Rabat va convèncer el seu equip (Marc VDS) d'anar al circuit d'Almeria, on el líder del mundial estableix la seva base d'operacions durant l'hivern. El català és el més regular i lidera la categoria més disputada, però no li va fer cap gràcia quedar fora del podi a Jerez i cedir mig segon en la qualificació al seu company Mika Kallio. Motorland ha estat la pista més concorreguda, amb l'equip Pons (Viñales, que després del triomf a Austin vol tornar a tastar el podi, Salom i Edgar Pons), Argiñano&Ginés, Caterham, Italtrans i, de Moto 3, Estrella Galícia (Àlex Rins i Àlex Márquez), a la recerca de les últimes dècimes que acostin les Honda a les KTM, ara que pel que fa a velocitat punta ja s'hi han equiparat. Més a prop de la seva base, a Xest, han rodat Mapfre Aspar –que no han brillat en aquest inici–, amb Jordi Torres i Nico Terol, que es va perdre la cursa de Jerez per una caiguda.