El depredador riu l'últim
La sisena victòria en sis curses de Marc Márquez arriba després d'un extraordinari cos a cos final, de set voltes, amb Jorge Lorenzo. En el campionat, Rossi, que acaba tercer, és ara segon
“Com han canviat les coses en un any”, deia Marc Márquez divendres, després del primer entrenament fet a la vall de la Toscana. Déu sap bé com han canviat, les coses. Els déus del motociclisme, per ser més precisos.
El comptador té el pas regular del cicle solar, i cada cursa cau invariablement del costat de Marc Márquez. Sis de sis, amb sis posicions preferents d'exquisida guarnició. Triomfs de tots els gustos, ahir amb un cos a cos final de set voltes amb Jorge Lorenzo d'aquells que la superioritat del cerverí semblava haver desterrat d'aquest campionat. Una pugna en què no hi havia demà, perquè la necessitat del derrotat empenyia Lorenzo –segon podi per a ell aquesta temporada–, i perquè la indomable voluntat del marrec que ho vol tot posseïa Márquez. Com han canviat les coses en dotze mesos: de caure sense entendre'n la causa ara fa un any, a triomfar a cavall d'una moto prou ingovernable al circuit més Yamaha del mundial.
Intent infructuós
Segur de la M1, acomodat pel traçat i fort físicament, la funció va obrir-se amb una sortida diferencial de Lorenzo. A pinyó des del semàfor, el mallorquí desitjava trencar la cursa tan aviat com fos possible, però tota la determinació va dissoldre's en l'horitzó visual de Márquez.
Del tret inicial del de Yamaha, el gran damnificat va ser Dani Pedrosa, perdut entre pilots en els primers revolts, condemnat de nou a la mediocritat per la seva incapacitat per avançar obstacles en les primeres voltes. Tot el contrari que Valentino Rossi, que de la quarta fila va grimpar sense titubejos, al so d'una concurrència embogida, en un tres i no res fins al tercer lloc. Delimitat el podi per la velocitat punta de la Ducati de Iannone, que avortava en la frenada de San Donato qualsevol avançament previ de Pedrosa en el seu objectiu d'atrapar Rossi, ràpidament es va veure que el triomf només podria ser cosa de dos.
Final sensacional
Entregant uns temps per volta quasi idèntics –la mitjana s'aturava en l'1:48 baix–, la fase intermèdia va liquar-se sense més delit que veure el nerviosisme que transmetia l'Honda en el seu tren davanter. Tot esperant l'atac Márquez, que va realitzar una primera i infructuosa temptativa, a San Donato, a menys de set voltes.
Lorenzo, tot i que físicament començava a sentir-se faltat, havia guanyat tres anys seguits a Mugello i es veia amb cor de tornar-hi, mentalment enfortit per veure's allà on li pertoca. D'aquí que va respondre a tots els intents de Márquez: deixant lliscar la moto pel revolt o tallant trajectòries; fregant carenats i frenant i frenant per minimitzar el dèficit de velocitat punta.
En un final de mil dimonis, de feliç frenesí, el subcampió del món s'hi tornava però el campió no es feia enrere. Volia la sisena victòria i, ara de manera definitiva, l'última frenada de San Donato va ser seva. De manera clara i suficient. I inclement: Márquez va marcar aleshores el millor temps en cursa del primer sector (25.108), arrencant dues dècimes que van enterrar tot anhel d'avançament de Lorenzo.
Pedrosa i Pol, canvi de places
Si a Le Mans qui va ser quart va ser Pol Espargaró i cinquè Dani Pedrosa, ahir les posicions es van intercanviar. Ara bé, l'únic feliç dels dos era el de Granollers: “Òbviament haig d'estar realment content. Hem estat els millors dels altres, dels que no són Factory.” Després de dues caigudes en els entrenaments, el resultat de Mugello confirma el pas endavant fet pel debutant en la categoria. “M'ha costat passar Iannone i ja no he pogut agafar
el Dani.” Quant a Pedrosa, de nou va deixar-lo sense cap possibilitat l'inici, sortint malament i necessitant massa voltes per superar Crutclow, Iannone, Dovizioso i el mateix Espargaró. “Ha estat dur, i no he pogut obtenir el resultat esperat. El braç encara em dóna problemes –demà [avui] visitaré el Dr. Mir–, i dono les gràcies a l'equip per la paciència mentre em recupero.”