Plans frustrats

Valentino Rossi va dir dissabte que a Márquez ja li anava bé que les Ducati fessin la qualificació a la seva roda perquè així, en cursa, en les primeres voltes i amb el pneumàtic fresc, feien nosa als autèntics rivals del campió. Ben vist, Dottore, si no fos que a Brno la idea va tenir un efecte bumerang, perquè qui va sortir malament va ser el Tro. En la primera frenada ja l'havien superat les dues Ducati, de Iannone i Dovizioso, i Dani Pedrosa. Dos revolts més tard, també ho van fer les Yamaha de Lorenzo i Rossi. I vet aquí que Márquez, en un circuit llarg, es va trobar de seguida a dos segons de Lorenzo, que en el primer pas per meta va avançar Pedrosa i en el segon es va desfer de les Ducati i va tibar confiant que el fet de ser l'únic que muntava el pneumàtic tou al davant li donaria primer dècimes, després segons.

El mallorquí va arribar a tenir un segon de marge respecte a Pedrosa, que també s'havia desfet de la Ducati oficial i la Pramac. Justament Iannone va donar el primer avís a Márquez que ahir no era el seu dia. L'auguri sinistre va planar sobre el campió tres cops. En un va evitar el contacte aixecant la moto; en els altres dos, no. Al final, però, Iannone, com Rossi una volta abans, va quedar enrere (volta 5).

Fluint cap a la victòria

Un gir més tard, Pedrosa va avançar Lorenzo i, disfrutant sobre la moto, dècima a dècima, volta a volta, va anar construint un avantatge superior al segon. No pas definitiu, però amb el metrònom fluint entre revolts en una pista que sembla dissenyada per ell mateix, el de Castellar –només victòries i segons llocs quan acaba a Brno, des del 2009– va signar una victòria majestuosa.

En canvi, Márquez no va ni poder salvar el dia des del podi. Es va acostar a set dècimes de Lorenzo (volta 8), però, a partir d'aquí, els dubtes que el pogués atrapar van ser raonables. Tres voltes més tard, era una evidència que Rossi ja el tenia i, superat l'equador, Il Dottore se'l va menjar i se'n va anar cap al podi per celebrar el dia que igualava Alex Barros com el pilot amb més curses disputades en la categoria reina (245), mentre que Márquez, sense excuses, donava per bo un resultat que no té precedents en les seves dues temporades a Moto GP, en les quals, sempre que havia acabat, ho havia fet al podi.

Rere el líder, Andrea Iannone i Andrea Dovizioso es van respectar prou –seran companys a Ducati Corse el 2015– tot i una última volta pràcticament en paral·lel, amb premi per al pilot satèl·lit de Pramac. Aleix Espargaró va acabar vuitè després de constatar un cop més que els mitjans d'una fàbrica com Ducati acaben marcant la diferència al llarg d'una temporada en què les oficials –per molt Open que siguin– progressen i a les privades els costa. Aleix, desè en el primer pas per meta, havia arribat a l'esquena del seu germà Pol quan aquest va caure (volta 7) i l'Espargaró gran va heretar el vuitè lloc. Ni a Pol li perilla l'honor de ser el millor debutant de l'any ni a Aleix el fet de ser la primera Open privada.