La història és justa
El dia que Marc Márquez recupera la condició humana i ni tan sols puja al podi, Dani Pedrosa guanya a Brno lluint el pilotatge que reivindica una corona que no ha aconseguit
Dani Pedrosa potser no serà mai campió de Moto GP, però ahir va passar a la història escrivint la crònica de la primera derrota de Marc Márquez el 2014. El 17 d'agost, i després de deu victòries consecutives, el campió va trobar el moment de debilitat que –malacostumats que ens tenia– ningú gosava preveure. Segurament ja no serà campió a l'estiu. Possiblement el mundial de Moto GP ha perdut el reclam que li quedava, veure si el 93 era capaç de guanyar totes les curses d'un campionat, però, a canvi, la història de l'esport mundial va tenir ahir un moment de justícia reparadora cap a un pilot que, a punt de fer 29 anys i amb nou temporades en la categoria reina, es pot convertir en el campió sense corona. El dia que Márquez va deixar de ser extraterrestre, que bé que guanyés Dani Pedrosa.
Plans frustrats
Valentino Rossi va dir dissabte que a Márquez ja li anava bé que les Ducati fessin la qualificació a la seva roda perquè així, en cursa, en les primeres voltes i amb el pneumàtic fresc, feien nosa als autèntics rivals del campió. Ben vist, Dottore, si no fos que a Brno la idea va tenir un efecte bumerang, perquè qui va sortir malament va ser el Tro. En la primera frenada ja l'havien superat les dues Ducati, de Iannone i Dovizioso, i Dani Pedrosa. Dos revolts més tard, també ho van fer les Yamaha de Lorenzo i Rossi. I vet aquí que Márquez, en un circuit llarg, es va trobar de seguida a dos segons de Lorenzo, que en el primer pas per meta va avançar Pedrosa i en el segon es va desfer de les Ducati i va tibar confiant que el fet de ser l'únic que muntava el pneumàtic tou al davant li donaria primer dècimes, després segons.
El mallorquí va arribar a tenir un segon de marge respecte a Pedrosa, que també s'havia desfet de la Ducati oficial i la Pramac. Justament Iannone va donar el primer avís a Márquez que ahir no era el seu dia. L'auguri sinistre va planar sobre el campió tres cops. En un va evitar el contacte aixecant la moto; en els altres dos, no. Al final, però, Iannone, com Rossi una volta abans, va quedar enrere (volta 5).
Fluint cap a la victòria
Un gir més tard, Pedrosa va avançar Lorenzo i, disfrutant sobre la moto, dècima a dècima, volta a volta, va anar construint un avantatge superior al segon. No pas definitiu, però amb el metrònom fluint entre revolts en una pista que sembla dissenyada per ell mateix, el de Castellar –només victòries i segons llocs quan acaba a Brno, des del 2009– va signar una victòria majestuosa.
En canvi, Márquez no va ni poder salvar el dia des del podi. Es va acostar a set dècimes de Lorenzo (volta 8), però, a partir d'aquí, els dubtes que el pogués atrapar van ser raonables. Tres voltes més tard, era una evidència que Rossi ja el tenia i, superat l'equador, Il Dottore se'l va menjar i se'n va anar cap al podi per celebrar el dia que igualava Alex Barros com el pilot amb més curses disputades en la categoria reina (245), mentre que Márquez, sense excuses, donava per bo un resultat que no té precedents en les seves dues temporades a Moto GP, en les quals, sempre que havia acabat, ho havia fet al podi.
Rere el líder, Andrea Iannone i Andrea Dovizioso es van respectar prou –seran companys a Ducati Corse el 2015– tot i una última volta pràcticament en paral·lel, amb premi per al pilot satèl·lit de Pramac. Aleix Espargaró va acabar vuitè després de constatar un cop més que els mitjans d'una fàbrica com Ducati acaben marcant la diferència al llarg d'una temporada en què les oficials –per molt Open que siguin– progressen i a les privades els costa. Aleix, desè en el primer pas per meta, havia arribat a l'esquena del seu germà Pol quan aquest va caure (volta 7) i l'Espargaró gran va heretar el vuitè lloc. Ni a Pol li perilla l'honor de ser el millor debutant de l'any ni a Aleix el fet de ser la primera Open privada.
SENSE PRECEDENTS
Márquez no havia finalitzat mai cap cursa fora del podi en dos anys a la categoria reinaTest per millorar i rècords per batre
Tot just arribar a la meta, Marc Márquez es va arromangar per recuperar el temps perdut. Cop d'ull a la roda del darrere i, quan es va adonar que el problema no venia d'allà, intercanvi d'informació i sensacions amb els enginyers. Avui, ell i la resta de pilots de la categoria reina –amb l'excepció de Dovizioso, Crutchlow i Iannone– tenen una jornada de test abans d'anar a Silverstone, el 31 d'agost.
I és que Márquez, tot i que de moment només ha igualat el rècord de victòries des de l'inici d'una temporada (10) i no batrà la sèrie de vint triomfs consecutius de Giacomo Agostini (entre el 1968 i el 1969), sí que té molt al seu abast batre el rècord de victòries en una sola temporada, que conserva Mick Doohan des del 1997. Són dotze, queden set curses i res fa pensar que Brno hagi de marcar un punt d'inflexió.