Ho veus i no t'ho creus
Motor. Si acabar les 24 Hores de Barcelona ja era un repte prou feixuc, el resultat final de Laia Sanz i Francesc Gutiérrez ha estat per caure d'esquena
De vegades és la vida que et planteja reptes, i d'altres és un mateix qui s'hi llança. En el món de l'esport se'n veuen de tots dos tipus, de desafiaments, però hi ha esportistes que es deleixen per amanir el dia a dia amb projectes incerts i fascinants. Francesc Gutiérrez –vint-i-cinc anys en l'automobilisme, com a pilot, entrenador i organitzador– i Laia Sanz –pluricampiona del motociclisme de fora d'asfalt i actual reina del Dakar– en són dos bons exemples. Perquè el repte d'acabar les 24 Hores de Barcelona Trofeu Fermí Vélez –la 16a edició es va disputar el cap de setmana passat al Circuit de Barcelona-Catalunya– era ben bé això. Incert i fascinant.
Dos contra cinc
El van batejar com a Repte 24 Hores KH-7, i consistia a mirar d'acabar la cursa de resistència de Montmeló amb només dos pilots. No era cosa de no res, perquè la resta dels 70 equips inscrits eren de quatre i cinc corredors (amb prou feines n'hi havia un parell de tres). I Laia i Francesc van acabar –repte assolit–, però van fer molt més que això, perquè es van enfilar fins al dotzè lloc de la general –de 50 cotxes classificats– i van vèncer en la seva categoria. De fet, van quedar a una volta d'entrar entre els deu primers. “Gairebé no ens ho creiem”, va reconèixer Sanz. “Som en un núvol”, hi va afegir Gutiérrez. Al volant d'un Seat León Cup Racer, van avantatjar de tretze voltes el seu màxim rival, el Volkswagen Scirocco GT24 –un cotxe preparat per a aquestes curses, mentre que el León s'hi estrenava– de Sarandeses, Paul, Escámez, De Castro i Ampolo. Cinc pilots.
Però Sanz i Gutiérrez no estaven sols: els alumnes de l'escola Monlau Competició van mantenir el cotxe a to i el terapeuta esportiu Miquel Àngel Domínguez va fer el mateix amb els cossos dels esportistes. Hi ha haver moments difícils, com quan el sistema de beguda no va funcionar en els primers relleus –els pilots gairebé no s'aguantaven dempeus en baixar del cotxe– i quan un altre vehicle va topar amb Gutiérrez. “La duresa i l'exigència han estat les que ens esperàvem”, va asseverar el gironí, l'únic pilot que ha corregut totes les 24 Hores de Barcelona, tres cops fent equip amb la Laia (entre d'altres).
I ara, què? “A veure quina una ens empesquem per l'any que ve!”, diu Gutiérrez, tot murri.