Caos, càlculs i riscos
Jorge Lorenzo i Aleix Espargaró fan l'aposta bona a Alcanyís, entren a canviar la moto quan toca segons les seves circumstàncies i somriuen. Márquez i Pedrosa, en canvi, s'equivoquen
Haver guanyat onze curses quan encara en queden quatre per disputar-se permet moltes coses. També tirar pel dret, assumir un risc inassumible sense que això posi en perill un segon títol mundial. “He après una lliçó”, deia Marc Márquez al final de la cursa de Motorland, sintetitzant la seva errada.
Això per un costat, i l'alegria de Jorge Lorenzo i Aleix Espargaró per un altre. Els dos pilots de Yamaha, cadascú en les seves circumstàncies, van ser els que millor lectura van fer del caos que governava la cursa un cop va començar a ploure. Va ser deu voltes abans del final, quan la ruleta va començar a rodar, amb Márquez, Lorenzo i Dani Pedrosa al capdavant. El pes de la mecànica i la qualitat de tots tres els havien posicionat, després de les ja habituals primeres voltes de cursa, elèctriques i sense patró.
Cara i creu
D'entrada van ser Iannone i Márquez els que se les van tenir. Com quan eren a Moto 2, amb un seguit d'avançaments que van acabar amb l'italià tocant el piano i l'herba i sortint de pista. Dues voltes després, era Rossi qui marxava recte, també per fregar l'humida gespa corregint la trajectòria per evitar un xoc per darrere amb Pedrosa –l'italià va perdre momentàniament el coneixement, però sense mals majors–. Fora de càmera, Pol Espargaró cedia el quart lloc per una petita errada i Aleix, que havia sortit bé, veia com Smith el treia de pista i l'obligava a remuntar.
D'aquest mogut primer acte es va passar a un segon amb Márquez i Lorenzo rodant un parell de dècimes més ràpid que Pedrosa –el de Yamaha amb una goma tova al darrere, a diferència dels pilots d'Honda–, un marge que no trencava el trio i que situava el quart, Dovizioso, ja a més de vuit segons. Un escenari controlat fins que progressivament va començar a ploure.
Gota a gota fins a fer-ho de veritat, un marc de complicada gestió trencat primer per Aleix, quan rodava a 19 segons del primer lloc. Va entrar a canviar la moto i rere seu, en els dos següents girs, ho van fer la resta de pilots llevat dels tres primers.
Un Márquez i un Pedrosa que es marcaven de reüll i un Lorenzo, en tercera posició a 2,6 segons, que en veure les dificultats per pilotar que tenien els pilots del Repsol entrava al box a quatre voltes. Just abans que Pedrosa caigués, al final de la recta principal, i amb Márquez patinant sobre gel, amb goma llisa i pista molla –amb un pas per volta de 2:15, al costat del 2:04 d'Aleix Espargaró.
Havia apostat acabar així, però la pluja, que no minvava, va acabar fent-lo entrar en raó. Portant-lo a terra, obligant-lo a aixecar-se i a reiniciar la marxa –també ho havia fet Pedrosa–, però a fer-ho conscient que el triomf i el podi eren fruita prohibida. Una felicitat que ahir va caure del costat de Lorenzo (primera victòria de l'any), d'Espargaró (segon podi mundial en la seva carrera) i Crutchlow (primer podi amb Ducati).
Alta volada en la lluita pel subcampionat del món
Jorge Lorenzo recordava al final de la cursa d'ahir la seva actuació a Assen, en condicions de mullat i que aleshores va ser qualificada pel mallorquí com la seva pitjor actuació en el mundial. Amb el record del que havia passat al traçat holandès un any abans, Lorenzo tot just va entrar el 13è, sent en aquells moments cinquè en el mundial amb 81 punts, a 47 de Valentino Rossi i Dani Pedrosa, amb 128 cadascun. Pensar que Lorenzo podia lluitar pel subcampionat del món era imaginar molt, aleshores, però, sis curses després el pilot de Yamaha hi és pel tros: després de la seva primera victòria de l'any, el zero de Rossi i el catorzè lloc de Pedrosa, ara tots tres estan separats per només quinze punts quan en queden 100 per disputar-se. Entre aquell 13è lloc i el primer d'ahir, Lorenzo ha sumat quatre segons llocs i un tercer (121 punts), per una victòria, dos podis, dos quarts i un catorzè de Pedrosa (89 punts) i un triomf, tres tercers i un quart de Rossi (86 punts). “Després de mesos de desafiaments i molta lluita, aquest triomf és un alleujament.”