[D]
0
Més motor
prats de lluçanès - 13 novembre 2014 0.00 h

NANI ROMA

PILOT DE MINI AL DAKAR

“No em conformo amb dos ‘touaregs'”

El primer pilot català guanyador del Dakar en moto (2004) i en cotxe (2014) té ben assumit el rol de cap de files: “Un esportista mai es conforma. Treballo per ser millor, i ser millor vol dir guanyar”

“El que faig ho faig per a mi mateix, no busco ser una llegenda ni res”

El Dakar segueix sent una aventura. Surts a l'inconegut, no saps com seran les dunes ni les pistes, i és molt difícil de navegació
L'arribada de Peugeot és bona per al Dakar, i lluitar contra Peterhansel i Sainz és un repte personal per a mi
Guanyar en motos, passar als cotxes i tornar a guanyar no és una cosa matemàtica. Ara el Dakar és molt tècnic
No tinc la sensació d'haver fet una cosa molt i molt especial [guanyar en moto i cotxe], sinó d'anar complint objectius
- prats de lluçanès

Joan Nani Roma (Folgueroles, 17/2/1972) és el vigent campió del Dakar en cotxes, i el pròxim mes de gener afrontarà la 19a participació en la prova reina dels raids –desena amb quatre rodes– al volant del Mini oficial amb l'etiqueta de favorit, amb permís dels Peugeot. Amb la preparació enllestida i a punt de provar el seu nou Mini acabat de fer, Roma va rebre L'Esportiu a la masia fortificada del Lluçanès on viu amb la seva dona, Rosa Romero –pilot amateur de raids en moto, que també correrà el pròxim Dakar–, els tres fills de la parella i en Duc, un juganer pastor alemany.

Porta el Dakar tan ben preparat com l'any passat?
En principi, sí. La diferència és que l'any passat vaig guanyar totes les curses que vaig fer. Aquest any, al Marroc vaig tenir un problema mecànic, però les altres sí que les he guanyades. Estem bé, hem preparat bé el cotxe. Tenim un bon cotxe, les evolucions que hem fet no seran tan bèsties com l'any passat –vam canviar el xassís, les rodes anaven sota el seient i el cotxe era molt diferent de conduir–, però sí que hem fet petites coses interessants. Hem treballat bé, hem fet la feina, el cotxe nou ja està fet. Hem fet els deures i veurem com ens va l'examen.
Aquests dos mesos que falten fins al Dakar, quin és el pla?
Ara tot és entrenar-se físicament. Tenim un entrenament mecànic a Frankfurt i un entrenament físic de tot l'equip, que és important per a la cohesió i per treballar junts. Però, bàsicament, entrenar-se [dos o tres dies per setmana treballa al CAR de Sant Cugat, amb Lluís Capdevila] i estar concentrat al màxim.
Amb la marxa de Stéphane Peterhansel de Mini, ara n'és el cap de files sense discussió?
Sí, sí, evidentment que sí. No és una cosa nova per a mi, ja ho vaig ser de KTM i BMW quan corria en moto. És un rol que assumeixo amb ganes i no és una cosa que m'atabali gaire. A la vida jo sempre he intentat fer les coses el màxim de bé que he sabut, m'he entrenat al màxim, i és el que faré. Si algú em guanya perquè és millor, el felicitaré. Ara bé, si algú em guanya, haurà de fer-ho molt i molt bé, perquè jo faré el màxim. Qui s'ha de sentir pressionat és qui no ha fet la feina prou bé.
Fins a quin punt creu que Peugeot els ho posarà difícil?
He de pensar i penso que una marca com Peugeot seran molt competitius. La gent diu que tenen problemes, i segur que en tenen, perquè fer una cosa nova mai és fàcil, però amb els pilots i el pressupost que tenen, seran competitius. Penso que és un bon repte per a nosaltres. Primer, és molt bo per al Dakar, que una marca com Peugeot hi entri. I segon, és un repte personal interessant, poder lluitar contra el Carlos [Sainz], l'Stéphane [Peterhansel] i Peugeot és divertit.
I tenir aquests dos ‘touaregs' [el trofeu del Dakar] a casa, ja l'omple o ara en vol més?
Quan vaig tenir-ne un ja em va omplir molt, però sempre busques reptes nous, i aquest cas és el mateix. Tenir-ne dos és maco, però tenir-ne tres encara ho seria més. Mai ens conformem. Conec pocs esportistes que siguin conformistes. Treballes per aconseguir més, per ser millor. I, per a un esportista, ser millor vol dir guanyar. Intentarem tornar a guanyar. Guanyar, guanya un, i en dues setmanes de cursa no és fàcil, però ho intentarem, segur.
Si no m'equivoco, Cyril Despres serà el primer que segueix els passos de l'Stéphane i seus, i canvia la moto pel cotxe. Sorprès o s'ho esperava?
Ho ha fet bé. Per passar de la moto al cotxe, el que cal és fer-ho amb una marca oficial, que et doni un bon material i l'oportunitat de fer test. Per tant, ho ha fet molt bé. Cyril feia molts anys que anava en moto i l'any passat va tenir un Dakar molt dur. Ha estat molt bé que hagi trobat aquesta oportunitat per deixar les motos i agafar un nou projecte en les quatre rodes.
N'han parlat? Segur que li ha demanat consells.
És a Peugeot, el mateix equip que el Peterhansel; ja n'hi donarà ell! Ens hem trucat algun cop, i sí, n'està molt content.
I Marc Coma [l'altre vigent campió del Dakar, en moto], creu que acabarà fent el salt?
No ho sé. Si ho fa, que ho faci amb un equip oficial, si pot, perquè si no és molt més complicat: et falten mitjans i no hi arribes. Fins i tot així és difícil. No sé com li anirà, al Cyril, però guanyar en moto, passar als cotxes i tornar a guanyar no és una cosa matemàtica, hi ha un treball al darrere. Ara el Dakar és molt tècnic, molt de saber conduir el cotxe.
De fet, el Dakar del 2014 va ser el més dur de Sud-amèrica i el del 2015 diuen que encara ho serà més. Està trobant el seu espai, el Dakar, a Sud-amèrica?
Segur, l'ha trobat. Els organitzadors ja han entès com queden les especials, perquè els reconeixements els fan a l'hivern i la cursa és a l'estiu. Els primers anys els costava d'entendre-ho. Penso que sí, ara el Dakar està ben establert allà.
I segueix sent una aventura, o està tot massa planificat?
Crec que segueix sent una aventura. Quan em pregunten sobre l'aventura, la qüestió és: per a tu, què és una aventura?
Bé, sortir allà al desert...
Això mateix; per tant, ho és...
...vull dir, amb la brúixola i tal.
No, aventura també és agafar una maleta, anar a un aeroport, trobar el primer bitllet i anar-se'n a qualsevol lloc. Això també és una aventura. L'aventura, per a mi, hi segueix sent. Que es diferent que abans? Segur. Que al principi sortien només amb una brúixola? Sí, però les etapes eren de dos-cents quilòmetres en línia recta al Ténéré. Ara és una cursa superràpida, supertècnica, que de vegades passes 400 quilòmetres i només avantatges de vint segons el segon. Els punts GPS no els veiem, per tant, és molt difícil de navegació, canviem mil cops de nord a sud. Surts a l'inconegut, no saps com seran les dunes ni les pistes. Sí que surts amb aparells tecnològics, però els tenim molt capats. Quan Citroën corria el Dakar [a mitjan anys noranta], duien uns aparells que feien que allò fos tot ral·li, però ara tot això està fora. Ara la navegació és molt important, ara és molt complicat de navegació. És diferent que abans, diferent que els primers Dakar que vaig fer, però segueix sent una aventura.
I la clau tornarà a ser trobar el compromís entre atacar i conservar?
La clau del Dakar sempre és saber trobar aquest punt. És el més difícil, sobretot els primers dies, que tothom va a fons. És un compromís important trobar l'equilibri entre rapidesa, seguretat i no perdre't. És el que el meu copilot [Michel Périn] i jo intentarem fer.
En moto i cotxe, al Dakar només hi han guanyat l'Hubert Auriol, l'Stéphane Peterhansel i el Nani Roma. No sé si exagero, però això el converteix en una llegenda del Dakar.
No sé si llegenda o no, però sí que és veritat que ho ha fet poca gent! Dels centenars de persones que ho han provat en les dues categories, ho hem fet molt pocs. Sincerament, no m'ho miro així. A la meva vida, jo he intentat buscar objectius. He tingut la sort de tenir una vida espectacular. Tot el que m'està passant, mai ho hauria pogut imaginar.
Quan començava al Dakar, jo seguia molt l'Hubert Auriol, guanyador en moto i també en cotxe, i després va arribar l'Stéphane i també va fer-ho. I jo pensava: ‘Caram, aquests paios!' I ara jo també ho he fet. Però no tinc la sensació d'haver fet una cosa molt i molt especial. He tingut la sensació de complir els meus objectius, que és el que busco. El que faig ho faig per a mi mateix, no busco ser una llegenda ni res.
Home, quan a un li fan una caricatura al ‘Crackòvia'...
...sí, deu ser algú important, oi? Depèn, perquè amb els que tens al costat, de vegades! És molt divertit i, avui dia, ja saps el que diuen: per bé o per mal, que parlin d'un! Està molt bé tot el que m'està passant, el que hem fet, el que podem fer encara i, escolta, per molts anys!

“Peugeot ens ha fet rumiar més”

“Ja fa anys que amb l'Stéphane [Peterhansel] en parlàvem: el dia que una marca agafi el reglament bugui punt per punt i en faci un, tindrem un ensurt.” Aquell dia ja ha arribat, perquè Peugeot ha escollit la tipologia bugui per al seu retorn al Dakar.

El reglament bugui va ser una pensada de la FIA per donar una oportunitat de fer-ho bé a petits equips. “Amb un pressupost reduït, podien fer un cotxe per guanyar etapes”, explica Roma. El problema ve quan una marca oficial treu el suc d'aquest reglament.

“A nosaltres [els motors dièsel] ens han penalitzat amb 60 quilos més de pes; als motors de benzina [els Toyota] els han donat un mil·límetre més [de brida d'admissió] i els han tret 50 kg. I després hi ha reglament bugui, un cotxe que pot arribar als 1.200 kg –el Mini en pesa 1.900–, amb els mateixos o més cavalls que nosaltres; compte!”, avisa.

La mare dels ous és que els buguis són de dues rodes motrius i no 4x4, com els Mini. Però si demostren ser més competitius, tal vegada Mini haurà de contraatacar amb les mateixes armes: “Potser sí, perquè també cal veure per on ens fan passar. Quan sigui fora de pista, enmig de forats, rectes, trencat... allà els buguis aniran molt bé. Quan siguin pistes i dunes, ens anirà bé a nosaltres.”

Però Roma ho veu positiu, tot plegat: “El fet que Peugeot vingui amb un bugui fa que els nostres enginyers també rumiïn més. Pensen solucions que abans no pensaven, perquè tots els cotxes [capdavanters] eren Mini. L'arribada de Peugeot ha activat tothom. Ara, si al final et foten un quart d'hora cada dia, potser estarem més emprenyats!”

“No és l'edat, sinó les sensacions”

Nani Roma –el seu germà petit va inventar aquest diminutiu perquè li costava pronunciar Joan– té 42 anys i es veu fort per anar a totes en el Dakar un bon grapat d'anys encara. “Ara com ara, no hi veig el final. Estic molt motivat. M'ho passo molt bé fent el que faig, amb la vida que tinc i fent aquesta feina”, assegura convençut.

De fet, pel que s'estila en el Dakar, el Nani és un jovenet: “Un paio com el Carlos [Sainz] té deu anys més que jo i és allà, donant guerra com un boig”, remarca.

“No crec que sigui una qüestió d'edat, sinó de sensacions. Hi ha un moment que dius: ‘Estic cansat d'això i plego'. Però ara com ara em segueix agradant viatjar, competir, prendre riscos, l'adrenalina...”, hi afegeix.

Que l'edat té un pes relatiu en el Dakar ho demostra el seu antic company de Mini Stéphane Peterhansel, que amb 49 anys assumeix un nou repte amb Peugeot. Roma i ell ja no compartiran caravana en el Dakar...

“L'altre dia ho dèiem: haurem de quedar per fer un cafè dins la caravana! Amb l'Stéphane tenim molta afinitat. Compartíem moltes coses, no només a nivell professional. Ens veurem pel bivac i –si s'escau– menjarem junts, igual com amb el Carlos”, explica.

Peterhansel és un referent per a Roma –“Quan vaig començar a córrer en moto l'any 1991, ell ja va guanyar el seu primer Dakar”–, però no s'atreveix a qualificar-lo de mestre. “Vaig tenir la sort de compartir amb ell els anys a Mitsubishi [en passar de les motos als cotxes el 2005]. Allò em va anar molt bé perquè en vaig aprendre molt, de la manera de fer les coses. Mestre no ho sé, però sí que és una persona que m'ha aportat coses. Ara els nostres camins s'han separat, però serà divertit lluitar cos a cos amb marques diferents; em ve de gust.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

Notícies

[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)