Professional en els GT

L'any següent (1999) va néixer el campionat d'Espanya de GT. “L'Albert Castelló em va demanar que fes equip amb ell i també vaig fer el Lamborghini Trophy amb Lluís Perez Sala. Es va iniciar un camí en els GT que va durar del 1999 al 2013. Primer amb Castelló, després amb Pablo Hohenlohe, amb José Maria Roger i, des del 2002, amb Lluís Villalba. I encara hi seria si no fos perquè aquí, a diferència d'Europa, no està ben vist que el promotor també disputi el campionat. Sempre es diria que me'l faig a mida. Amb dolor al cor li vaig haver de dir al Lluís que no podia continuar. I ell va plegar dels GT perquè no volia córrer amb cap altre company, cosa que m'honora. Tinc un grandíssim record d'aquests onze anys.”

De pilot a promotor

Gutiérrez va viure professionalment de pilotar des del 1997 fins al 2009. “Sóc un dels pocs afortunats que han convertit l'afició en professió”, admet amb un punt d'orgull. I més tenint una alternativa còmoda. “Va arribar un moment de caixa o faixa: o t'impliques en el negoci familiar o et busques la vida. I em vaig buscar la vida en un tema que la família va pensar si m'havia tornat boig. Tenint el pa a casa, per què l'havia d'anar a buscar a fora, sent l'hereu i sent un negoci que venia de l'avi? Però no me'n penedeixo.”

Gutiérrez va crear el seu propi negoci, V-Line Org, que ha gestionat aquest any cinc campionats d'Espanya i uns 105 pilots, amb quatre persones fixes i quatre d'eventuals. “El 2008 vaig fer rècord a l'estat amb 97 cotxes en una cursa. Després, la crisi ens ha afectat i no hem tornat a tenir un any bo.”

No disputa cap campionat, però es treu el rovell en ral·lis de clàssics amb l'últim BMW M3 que va pilotar Pep Bassas i en les 24 Hores de Barcelona. És l'únic que ha disputat totes les edicions, i té dues victòries (1998 i 2008). “És la cursa; si n'he d'escollir una a l'any, és aquesta. Ja és tradició. Per al primer any vam anar a Portugal a buscar un BMW M3 i la pregunta era quant aguantaria. La sorpresa va ser que vaig fer la pole davant un M3 que venia de guanyar a Spa i que en la cursa va aguantar i vam guanyar.”

Pel seu caràcter i la seva experiència es diria que Francesc Gutiérrez hauria de ser un dels personatges més influents de l'automobilisme: “M'agradaria que em fessin una mica més de cas. No sé si sóc l'únic, però sóc pilot, promotor i he estat comissari i federatiu. He vist tots els papers.” I envia un primer dard: “Les federacions van per un costat i pilots i promotors per un altre.”

Som-hi amb el diagnòstic: “S'ha de fer un gir absolut. Les federacions estan amb el cap sota terra, com els estruços, esperant que passi la tempesta. Hi ha més facilitats que abans, però ara calen canvis radicals. Tot és molt lent i feixuc, per a qualsevol cosa has de fer tres instàncies.” I apunta com s'ho fa ell: “En els meus campionats poden competir-hi gairebé tots els cotxes, des d'un GT fins a un BMW 325i que arriba al circuit rodant.”

I falta cultura automobilística: “Al nord dels Pirineus és molt diferent. Anys enrere vaig fer la copa V-Line amb els Golf Mk2. Ho havia vist a Anglaterra i vam intentar fer una copa barata, amb un sol model. Doncs aquí hi havia qui preferia no córrer que fer-ho amb un Golf Mk2. Si no és amb un Clio o un León sembla que no es pugui competir. A França, la gent corre amb el que té. I el públic va a les curses i paga per un espectacle que no té més qualitat que el nostre.”

Ni l'arribada dels clàssics ha revertit, en la seva opinió, la situació: “Es veu que no podem anar amb un R-5 Alpine. Hem d'anar amb un M3, un Porsche o un Escort que, si ja valien molts diners a l'època, ara en costen més. A més, els clàssics aquí comencen el 1983. Abans n'hi havia de comptats. Distingim els clàssics fabricats fins al 1983 i els Legend, fins al 1992. I veig més futur al format Legend que als clàssics, si vigilem les porcades que ja es detecten. En els Ford Sierra, els turbos de l'època feien por. Donaves gas, comptaves fins a tres i entrava el turbo. Amb electrònica moderna i antilag [elimina el temps de resposta del turbo], un Sierra es un míssil i l'M3 no hi té res a fer.”

Per Gutiérrez, que els pilots de motos surtin com bolets i que costi tant promocionar els de quatre rodes s'explica “per la tradició de motos que tenim i pels diners”. “Portar un pilot al mundial de motociclisme deu costar una quarta part que a la F-1. En una cursa del campionat d'Espanya de kàrting, un nen disposa de cinc xassissos, quatre motors, no sé quants jocs de rodes i s'està al circuit des de dimecres. Aquella cursa val el mateix que una de GT amb un Porsche. És indignant, em fereix. Però els pares paguen i així mantenim una colla de pocavergonyes. Si les motos ja van amb motors de quatre temps, com pot ser que els karts continuïn amb els de 2T, que es trenquen només d'engegar-los? Perquè hi ha interessos i falta seny. Motors de 4T, un xassís o dos a l'any, jocs de rodes limitats i, com que han d'anar a l'escola, com a màxim, divendres als circuits.”

Tampoc no veu un futur brillant a la propulsió elèctrica. “Com ho farem, en les curses de 24 hores? Quants canvis de cotxes necessitarem fer? Els híbrids són una altra cosa, aquí sí que hi ha futur.”