MARC COMA
QUATRE COPS GUANYADOR DEL DAKAR I SIS VEGADES CAMPIÓ DEL MÓN DE RAIDS
“Una cursa complicada ens beneficia”
El pilot català de raids més premiat de la història lluitarà pel seu cinquè Dakar
“M'hi quedaré mentre disfruti i sigui competitiu”
Veure els quatre Touareg t'ajuda quan tens mandra d'entrenar-te. Hi ha moments que
els necessito
els necessito
El Dakar va deixar
de ser una cursa
tan ‘ultra' per convertir-se
en un esprint i ara tornem als orígens
de ser una cursa
tan ‘ultra' per convertir-se
en un esprint i ara tornem als orígens
A KTM treballarem en una direcció. El rival és Honda i Joan Barreda, un pilot amb moltes possibilitats
Quan pujo a la moto, intento oblidar que n'he guanyat quatre i procuro repetir-me que no sóc ningú. Em fa sentir més pur
Estic en la part final
de la meva carrera sobre dues rodes però tampoc és el meu últim Dakar en moto, ni de bon tros
de la meva carrera sobre dues rodes però tampoc és el meu últim Dakar en moto, ni de bon tros
Diumenge prendrà la sortida per dotzena vegada en el Dakar. Quatre victòries i dos segons llocs, a més de sis títols mundials de raids, formen l'increïble palmarès de Marc Coma (Avià, 7-10-1976). Amb més experiència que mai i una relació òptima entre velocitat i fiabilitat, és l'home a batre, el líder de KTM, la marca que ha guanyat les últimes tretze edicions.
Què ha canviat en la seva vida durant aquests mesos?
Dotze anys són molts i estic content de continuar aquí, lluitant, motivat, veient-me amb possibilitats. M'enorgulleix. I sempre dic que en un any intento millorar, aprendre, créixer... El 2014 ha estat un any fantàstic. Hem aconseguit el Dakar i
el campionat del món, i això ens dóna una certa confiança, però a la vegada pot ser una trampa per afrontar el Dakar si ens fa baixar la guàrdia. S'ha de pujar a la moto i lluitar com si fos el primer dia i no hagués aconseguit res.
el campionat del món, i això ens dóna una certa confiança, però a la vegada pot ser una trampa per afrontar el Dakar si ens fa baixar la guàrdia. S'ha de pujar a la moto i lluitar com si fos el primer dia i no hagués aconseguit res.
Parla d'aprendre. Què s'aprèn,
a hores d'ara?
a hores d'ara?
Sempre hi ha coses per aprendre. L'autocrítica, fer una anàlisi profunda de totes les situacions, de com s'ha actuat, de quina manera era millor haver-ho fet, buscant sempre el perquè de les coses. Això és el que t'ajuda a millorar, a progressar. De vegades semblaran coses insignificants, però quan es tornen a plantejar, s'actua diferent. I de vegades ens tornem a equivocar. És la vida.
David Castera, el responsable del recorregut del Dakar, diu que no guanyarà el més ràpid, sinó el més complet. Això l'anima o el deixa fred?
Per nosaltres, com més aspectes s'hagin de gestionar, com més complicada sigui la cursa, com més important sigui la navegació, la gestió de la mecànica... Com més vagi la cursa cap a aquesta direcció, més ens beneficia. La nostra experiència, poca gent la té, i intentarem que això ens ajudi.
Dues etapes marató en la segona setmana, quatre passos pels Andes a més de 4.000 metres d'altitud, un primer dia que, de pròleg, no en té res... El Dakar s'ha apuntat a la moda ‘ultra'?
Potser el Dakar va ser el creador de l'esport ultra i ara torna a buscar aquesta fórmula. Durant uns anys va deixar de ser tan ultra i es va convertir en una cursa a l'esprint i ara tornem als orígens, a una cursa ultra. I mires el recorregut i és així. El segon dia, amb 500 km, qui no estigui preparat es pot trobar camí de casa. Més del 30% de la cursa, per sobre dels 3.500 m. Això és molta altitud.
Què ha fet per preparar-se per a l'altura?
Ho tenim difícil. Aquí tenim muntanyes de poc més de 3.000 m i allà és impossible anar-hi amb moto, i menys a l'hivern. L'altura ens ho complica molt. No saps mai com respondrà el cos. Saps que a nivell de mar, si t'has preparat bé, tens un índex de rendiment, però en altura un dia pots estar perfecte i l'endemà, havent fet el mateix, et pots trobar molt malament. En el meu cas he fet preparació amb una cambra hipobàrica i espero que vagi bé, però sempre hi ha la incògnita.
Joan Barreda, Paulo Gonçalves, Hélder Rodrigues amb Honda, i Jordi Viladoms i Sam Sunderland amb KTM estan a un alt nivell. Però els rivals deuen ser els pilots d'Honda...
D'una banda, estic molt tranquil perquè nosaltres som un equip i treballarem en la mateixa direcció. Crec que ens equivocaríem si féssim la guerra entre nosaltres. L'enemic és a fora i per mi hi ha un gran rival, un pilot amb moltes possibilitats de victòria, que és Joan Barreda. Per sobre dels altres. Després s'ha de veure com evoluciona la cursa i el nivell de cadascú.
Tècnicament, Honda està a l'altura de KTM?
Comparant-les, veiem que ven per vies diferents. Honda té una moto amb molta tecnologia, més derivada del motocròs. I la nostra és més una moto més de ral·li/raid, més pensada per al desert. Tècnicament, tenim solucions molt normals. La moto és molt accessible mecànicament i té unes prestacions molt altes. Al final, la que guanyi haurà trobat la solució correcta.
Té manies o supersticions amb això de les tretze victòries seguides de KTM?
El tema dels números el miro molt poc. Intento apartar-me'n. M'agrada mirar-m'ho després, però a l'hora de pujar a la moto i competir, m'aporta molt poc. Estiguem per la feina, que ja n'hi ha prou.
Han buscat més fiabilitat o més rendiment?
Estem en un moment que l'evolució és constant. Hi ha grans fàbriques implicades i la velocitat de desenvolupament és bestial. Hem intentat fer una moto més fiable i guanyar potència. És una contradicció, però s'ha d'aconseguir o perdrem el tren.
Totes les KTM són iguals?
Diria que les cinc oficials són iguals. No sóc el responsable tècnic ni ho sé segur, però entenc que, amb els ajustaments personals de cadascú, el global és idèntic.
Tal com evoluciona la cursa, quina part de l'èxit és del pilot, la màquina i l'equip?
És difícil posar-hi números, però al final és un conjunt. No serveix de res avui dia tenir la millor moto i no ser prou bon pilot. Has de créixer conjuntament, moto, pilot i equip. És tot el paquet el que t'ha de portar a aconseguir un resultat.
Assenyalava abans que la navegació serà determinant.
Crec que ha de tenir molt pes i que ha de ser una de les parts que decideix la cursa. Per experiència sé que ens espera una navegació complicada, i això ha de formar part de l'esperit del Dakar.
Seguir el mundial de raids i guanyar-lo, què li aporta amb vista a la preparació de la gran cita de l'any?
La nostra especialitat és molt difícil d'entrenar. Per estar en un desert amb prou seguretat, tenir un llibre de ruta fiable i sense variacions, tenir un helicòpter que et pugui evacuar en cas d'accident i, per tant, poder esprémer la conducció, la manera que funciona és disputar el campionat del món de raids. Necessitem acumular molts quilòmetres durant l'any.
Continuar mentre guanyi és un plantejament vàlid?
Home, hi ha hagut molts anys que no he guanyat i he continuat! Em quedaré mentre disfruti i sigui competitiu. Entre guanyar i no fer-ho hi ha molta diferència, però no fa la diferència.
Amb quatre Dakars, li queden reptes sobre la moto, més enllà de fer bé la seva feina?
Sí, algú es pot preguntar què fa aquest tio amb la moto si ja en té quatre. Tampoc és això. Quan pujo a la moto, intento oblidar que n'he guanyat quatre i procuro repetir-me que no sóc ningú, que no he fet res i que em toca lluitar com el primer dia. Evadir-me del que ja he fet és el que m'ajuda a anar endavant i continuar mossegant. M'ajuda a sentir-me més pur, ser més jo mateix.
Tothom té una part de vanitat. Se'ls mira gaire, els quatre Touareg [trofeu del guanyador del Dakar] que té a casa?
Els tinc al taller, els tinc vius allà, i també m'ajuden. De la mateixa manera que et deia abans que intento apartar-me dels números, també hi ha moments que els necessito. Quan fa mandra anar a entrenar-te o et fa una mica de mal el coll i busques excuses, els veus tots quatre allà i dius, coi, això val la pena. Intento que m'ajudin, però quan no poden ajudar-me, també intento apartar-los.
Cyril Desprès, el seu gran rival de l'última dècada, ha fet 40 anys i agafa el volant. Ho veu com una invitació a seguir-lo o, per contra, a quedar-se en les motos amb un rival menys?
Sí, ell no hi és, però n'hi ha d'altres que ens ho posaran igual de difícil o més. És el mateix procés de la vida. Jo intento fer el meu camí i espero que arribi el dia. Tinc 38 anys i sóc conscient que estic en la part final de la meva carrera esportiva sobre dues rodes, però tampoc és el meu últim Dakar en moto, ni de bon tros. Ja arribarà, espero que arribi i quan arribi ja ens tornarem a trobar lluitant amb Cyril Desprès de tu a tu.
Què els dirà, a casa, tot just abans de marxar?
Els desitjaré un molt bon any. Tinc un fill de tres anys i m'agradaria ser a casa per Reis, per veure la cara que fa perquè ara és l'època que més ho disfruten, però he triat fer això i crec que ell, quan sigui gran, entendrà que el seu pare no hi era per
Reis perquè era l'època en què havia de treballar.
Reis perquè era l'època en què havia de treballar.
“Avui, l'Àfrica està pitjor que el 2008”
Enyora la imprevisibilitat que tenia el Dakar africà o creu que, si es continués fent allà, també seria una cursa més controlada, com ho és ara?
L'evolució en els mitjans, en els sistemes de seguretat seria a tot arreu. És lògic que el món evolucioni cap a millor. Però si mirem enrere, el 2008, quan es va cancel·lar la cursa, ningú s'imaginava com creixeria i
es consolidaria a l'Amèrica del Sud. I també, per desgràcia, veiem que les condicions de l'Àfrica són ara pitjors
que el 2008. Avui no podem fer cap plantejament a Àfrica.
es consolidaria a l'Amèrica del Sud. I també, per desgràcia, veiem que les condicions de l'Àfrica són ara pitjors
que el 2008. Avui no podem fer cap plantejament a Àfrica.
Segur que no és només pel Dakar, però des que la cursa no es fa a l'Àfrica, sembla que aquest continent estigui més abandonat.
El Dakar té la part bona i la dolenta, però hi havia uns quants pobles de l'Àfrica que gràcies al Dakar podien subsistir bona part de l'any. Els turistes i el sistema econòmic al voltant de la cursa els ajudaven. Per desgràcia, això no hi és i la situació ha empitjorat. Sí, sembla que l'Àfrica ha entrat més en l'oblit del que ja ho estava.
Ha tornat als escenaris africans de la cursa?
A alguns, sí; a d'altres, no, perquè no hi ha prou seguretat i no m'hi atreveixo, però m'agradaria.
I què l'ha empès a anar-hi?
Mantenir el contacte amb el Marroc, Tunísia, Egipte... més avall es complica el tema. Però intento mantenir-hi uns vincles, com també
tinc els meus ideals.
tinc els meus ideals.
Té algun projecte amb
l'Àfrica?
l'Àfrica?
En tinc diversos. Ara estic molt involucrat amb la fundació Wings for Life [vinculada amb Red Bull, de la qual Coma n'és ambaixador], dedicada a les lesions medul·lars, que per desgràcia és
un problema que he viscut
de prop. Mirem de trobar un projecte per fusionar o involucrar Wings for Life amb
l'Àfrica.
un problema que he viscut
de prop. Mirem de trobar un projecte per fusionar o involucrar Wings for Life amb
l'Àfrica.
Com ha paït el fet de saber que per on vostè competia estan morint persones víctimes de l'ebola?
No hem estat conscients del que era aquesta epidèmia fins que hi ha hagut el cas de Madrid. Ho vivíem des de la llunyania, des de la tele, com si fos normal que passés allà perquè allò és tercermundista, perquè no tenen mitjans. Però després t'adones que aquí podem ser víctimes. Aquest oblit que viu l'Àfrica
és un peix que es mossega la cua. Si els seus problemes, la feina, l'emigració, la salut... s'anessin a solucionar allà, probablement no ens afectarien a nosaltres.
és un peix que es mossega la cua. Si els seus problemes, la feina, l'emigració, la salut... s'anessin a solucionar allà, probablement no ens afectarien a nosaltres.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.