Més motor

L'atac per la defensa

Nani Roma i Marc Coma es posen a treballar per repetir el triomf que va obrir l'any màgic del motor català

L'arribada de Peugeot, amb Peterhansel, Sainz i Desprès, i el potencial d'Honda eleven l'exigència

Peugeot torna per desafiar Mini, però potser encara no aquest any
Honda, amb Joan Barreda, és l'alternativa al monopoli de KTM

El 18 de gener del 2014, Nani Roma (Mini) i Marc Coma (KTM) van començar a escriure una història mera­ve­llosa per a l'esport català del motor. Un doblet –cotxe i moto– al Dakar que en aquell moment va fun­ci­o­nar com a epíleg d'or al tri­plet del mun­dial de moto­ci­clisme (Marc Márquez, Pol Espar­garó, Mave­rick Viñales) però que en rea­li­tat era un pròleg d'un segon tri­plet fins i tot més grandiós, amb Marc Márquez, Tito Rabat i Àlex Márquez, dos ger­mans i un amic.

Val­paraíso va ser el paradís de Coma –qua­tre
Toua­regs
a casa– i Roma –dos, un en cotxe i un en moto–. A par­tir de demà, dues set­ma­nes per sor­tir i tor­nar a Bue­nos Aires havent tocat el cel, de manera gai­rebé lite­ral –hi ha tres eta­pes que dis­cor­ren majo­ritària­ment per sobre dels 3.500 metres– per man­te­nir una posició de pri­vi­legi que només es pot defen­sar ata­cant. I pen­sant tot el que es pugui en la falta d'oxi­gen que implica l'alçada.

L'evo­lució per­ma­nent

El ros­tre des­en­cai­xat de Nani Roma a la meta del 2014 no es pot esbor­rar de la memòria. En canvi, la pressió a què el va sot­me­tre el seu excom­pany Step­hane Peter­han­sel sí que ha pas­sat a la història. Mon­si­eur Dakar és ara pilot de Peu­geot, una for­mació nova, que torna al Dakar 25 anys després, amb uns mit­jans espec­ta­cu­lars, uns pilots de pri­mera (Car­los Sainz –amb el català Lucas Cruz al seu cos­tat– i Cyril Desprès, debu­tant en cotxe, com­ple­ten la for­mació) i un cotxe, el 2008 DKR, que és el pri­mer cons­truït sota la regla­men­tació bugui per un gran fabri­cant.

Els avan­tat­ges de Mini són l'experiència de l'equip i dels seus dos prin­ci­pals pilots (Roma i el qatarià Nas­ser Al-Attiyah) i la com­pe­ti­ti­vi­tat del seu 4x4 en pis­tes. Els de Peu­geot, tot el que sigui sorra i fora pis­tes. Els buguis només tenen tracció al dar­rere, però amb les seves rodes immen­ses, la pos­si­bi­li­tat d'inflar-les i desin­flar-les des de dins i uns recor­re­guts de sus­pensió des­co­mu­nals –tot això, per regla­ment– la falta de tracció total es mini­mitza.

L'esmen­tat Al-Attiyah i el nord-ame­ricà Robby Gor­don ja han mos­trat les pos­si­bi­li­tats d'aquest con­cepte. El pro­blema de Peu­geot és que s'hi ha posat un pèl tard. Per aquest any s'espera que gua­nyi eta­pes, però no la gene­ral. Pel 2016 hau­ria de ser el favo­rit... fins al punt que algu­nes fonts apun­ten que X-Raid, cons­truc­tor dels Mini per encàrrec de BMW, ja té un dis­seny d'un Mini de con­cepte bugui.

En la pràctica, els grans rivals de Roma són els Mini, sobre­tot el d'Al-Attiyah, perquè a l'equip Mons­ter, la jerar­quia de Roma és clara a davant d'Orlando Ter­ra­nova i el polonès Krzyss­tof Holowczyc. Els Toyota (sobre­tot De Villi­ers, però també Lavi­ei­lle, Ten Brinke i Dabrowski), els nous Mit­su­bishi ASX (Sousa i Spi­ne­lli) i els millors buguis pri­vats, en mans de Guer­lain Chic­he­rit i l'exgua­nya­dor de les 24 h de Le Mans 2010 i 2013, Romain Dumas, llui­ta­ran per les esclet­xes que dei­xin els equips ofi­ci­als.

Honda con­tra KTM

A Marc Coma li han des­a­pa­re­gut dos rivals. Un, Cyril Desprès, agafa el volant amb cinc victòries en moto. L'altre, Cha­leco López, ha renun­ciat per lesió. Però els rivals de Coma ja no són tant els pilots com el poten­cial d'Honda, que, quan treu el cap en una dis­ci­plina, no és per fer la viu-viu. I ja fa anys que està temp­te­jant el ter­reny. A més, HRC dis­posa ja d'un pilot capaç de batre Coma. És Joan Bar­reda, que l'any pas­sat hau­ria dis­pu­tat la victòria amb el català si no hagués estat per un pro­blema d'ali­men­tació de la moto. Si té una mecànica fia­ble, el pilot de Tor­re­blanca és can­di­dat al tri­omf, tot i que admeti que, per experiència, Coma el gua­nya.

Honda ha fet una moto com­ple­ta­ment nova, amb molta tec­no­lo­gia, molta electrònica, més lleu­gera, con­tra la sim­pli­ci­tat de la KTM, només evo­lu­ci­o­nada res­pecte a la del 2014.

Pel que fa als escu­ders, KTM posa Jordi Vila­doms (segon fa un any) i el pro­me­te­dor anglès Sam Sun­der­land a cobrir les espat­lles de Coma. Per aju­dar Bar­reda, Honda té Hélder Rodri­gues, Paulo Gonçalves i Jeremías Israel, men­tre que Laia Sanz, que s'estrena com a pilot ofi­cial d'HRC, té via lliure per fer la seva cursa.

No sem­bla que Yamaha hagi de ser rival en la lluita pel tri­omf. Oli­vier Pain –ter­cer fa un any– és el líder de l'equip de fàbrica, que també dis­posa de l'italià Ales­san­dro Bot­turi –millor debu­tant el 2012 i dues reti­ra­des poste­ri­ors– i del francès Mic­hael Metge –ter­cera par­ti­ci­pació– a més d'un parell de pilots pri­vats molt com­pe­ti­tius, l'holandès Frans Ver­ho­e­ven i el català Joan Pedrero, que deixa Sherco bus­cant més fia­bi­li­tat.

Per Pedrero –cinquè el 2011 i el 2013 i gua­nya­dor d'una etapa el 2014– igua­lar el seu millor resul­tat seria ja un èxit ruti­lant, vista la com­petència. Per Laia Sanz, l'objec­tiu és millo­rar el 16è lloc abso­lut d'ara fa un any i tor­nar a treure el cap entre els deu pri­mers en alguna etapa. Si ho va fer amb una moto pri­vada, ara, amb mate­rial de fàbrica i més entre­na­ment, ho ha de tenir a l'abast.

DE MODA

10
unitats del Mini
All 4 Racing s'han inscrit en la cursa. Nani Roma és el cap de files de l'equip oficial

GEGANT

412
equips
(163 motos, 45 quads, 140 cotxes i 64 camions) afronten més de 9.000 km de recorregut

LA SÈRIE MÉS LLARGA

13
victòries
consecutives acumula KTM en motos, des del triomf de Richard Sainct (BMW) l'any 2000

Hi ha vida més enllà del podi

De la vintena llarga de catalans que prendran la sortida demà, no tots poden guanyar. Però molts poden destacar. És el cas dels dos pilots de l'equip oficial Gas Gas, Gerard Farrés i Dani Oliveras. Lluny dels mitjans dels equips grans, tenen qualitats per fer-se veure. Com Marc Guasch, company de Joan Pedrero en l'equip Yamaha-Pont Grup. La dona de Nani Roma, Rosa Romero (KTM), i el tarragoní Joan Pedrola (Yamaha) completen la nòmina catalana en motos.

Xavier Foj (dreta) afronta la 24a participació consecutiva (hi va debutar el 1991. Estrena un Toyota Hilux amb mecànica de Land Cruiser preparat segons el reglament T3, que permet llibertats sobre un vehicle de sèrie pel que fa a xassís i pes. També torna al Dakar després de molts anys el veterà Ramon Vila, que va arribar a ser pilot oficial de Nissan amb els Patrol. Ho farà amb un bugui Herrator, fet al País Valencià. També pilotarà un bugui (MD) Albert Llovera, adaptat a la paraplegia del pilot andorrà. El mataroní Xavier Montero pilotarà un quad Yamaha. Ho farà amb una pròtesi de genoll, un any després de tenir un accident tornant dels Monegres. En camions, Pep Vila (Iveco, foto de l'esquera) podrà lluitar pels primers llocs, amb permís dels serveis que hagi de prestar al seu cap de files, Gerard De Rooy. I, com sempre, el Man 6x6 de KH-7 lluitarà per la victòria en la seva categoria

Albert Bosch, amb un bugui cent per cent elèctric

Quatre anys sense Dakar eren massa per a Albert Bosch. Amb vuit participacions en la cursa i altres reptes esportius pel pol Sud i voltant el món a vela, el pilot de Sant Joan de les Abadesses buscava un projecte diferent. Dit i fet. Associat amb Agustí Payà, enginyer i reputat especialista en curses de conducció eficient, i amb un patrocinador potent i l'experiència constructiva de Jatón Racing –especialista argentí establert a Vilanova del Vallès–, han posat en marxa un bugui propulsat únicament per l'energia emmagatzemada en quatre paquets de bateries de 35 quilowatts. També incorpora un panell solar. El motor elèctric proporciona l'equivalent a 300 cavalls i una força descomunal des del primer cop de gas. El propulsor elèctric és més simple que un de combustió però el problema és el pes de les bateries (1.600 kg) que, a més, no es redueix quan es buiden com passa en un dipòsit de gasolina, i l'autonomia. Per això han hagut de pactar amb l'organització poder canviar les bateries cada 250 o 280 km, quan les motos s'aturen a fer gasolina.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)