L'atac per la defensa
Nani Roma i Marc Coma es posen a treballar per repetir el triomf que va obrir l'any màgic del motor català
L'arribada de Peugeot, amb Peterhansel, Sainz i Desprès, i el potencial d'Honda eleven l'exigència
El 18 de gener del 2014, Nani Roma (Mini) i Marc Coma (KTM) van començar a escriure una història meravellosa per a l'esport català del motor. Un doblet –cotxe i moto– al Dakar que en aquell moment va funcionar com a epíleg d'or al triplet del mundial de motociclisme (Marc Márquez, Pol Espargaró, Maverick Viñales) però que en realitat era un pròleg d'un segon triplet fins i tot més grandiós, amb Marc Márquez, Tito Rabat i Àlex Márquez, dos germans i un amic.
Valparaíso va ser el paradís de Coma –quatre
Touaregs a casa– i Roma –dos, un en cotxe i un en moto–. A partir de demà, dues setmanes per sortir i tornar a Buenos Aires havent tocat el cel, de manera gairebé literal –hi ha tres etapes que discorren majoritàriament per sobre dels 3.500 metres– per mantenir una posició de privilegi que només es pot defensar atacant. I pensant tot el que es pugui en la falta d'oxigen que implica l'alçada.
L'evolució permanent
El rostre desencaixat de Nani Roma a la meta del 2014 no es pot esborrar de la memòria. En canvi, la pressió a què el va sotmetre el seu excompany Stephane Peterhansel sí que ha passat a la història. Monsieur Dakar és ara pilot de Peugeot, una formació nova, que torna al Dakar 25 anys després, amb uns mitjans espectaculars, uns pilots de primera (Carlos Sainz –amb el català Lucas Cruz al seu costat– i Cyril Desprès, debutant en cotxe, completen la formació) i un cotxe, el 2008 DKR, que és el primer construït sota la reglamentació bugui per un gran fabricant.
Els avantatges de Mini són l'experiència de l'equip i dels seus dos principals pilots (Roma i el qatarià Nasser Al-Attiyah) i la competitivitat del seu 4x4 en pistes. Els de Peugeot, tot el que sigui sorra i fora pistes. Els buguis només tenen tracció al darrere, però amb les seves rodes immenses, la possibilitat d'inflar-les i desinflar-les des de dins i uns recorreguts de suspensió descomunals –tot això, per reglament– la falta de tracció total es minimitza.
L'esmentat Al-Attiyah i el nord-americà Robby Gordon ja han mostrat les possibilitats d'aquest concepte. El problema de Peugeot és que s'hi ha posat un pèl tard. Per aquest any s'espera que guanyi etapes, però no la general. Pel 2016 hauria de ser el favorit... fins al punt que algunes fonts apunten que X-Raid, constructor dels Mini per encàrrec de BMW, ja té un disseny d'un Mini de concepte bugui.
En la pràctica, els grans rivals de Roma són els Mini, sobretot el d'Al-Attiyah, perquè a l'equip Monster, la jerarquia de Roma és clara a davant d'Orlando Terranova i el polonès Krzysstof Holowczyc. Els Toyota (sobretot De Villiers, però també Lavieille, Ten Brinke i Dabrowski), els nous Mitsubishi ASX (Sousa i Spinelli) i els millors buguis privats, en mans de Guerlain Chicherit i l'exguanyador de les 24 h de Le Mans 2010 i 2013, Romain Dumas, lluitaran per les escletxes que deixin els equips oficials.
Honda contra KTM
A Marc Coma li han desaparegut dos rivals. Un, Cyril Desprès, agafa el volant amb cinc victòries en moto. L'altre, Chaleco López, ha renunciat per lesió. Però els rivals de Coma ja no són tant els pilots com el potencial d'Honda, que, quan treu el cap en una disciplina, no és per fer la viu-viu. I ja fa anys que està temptejant el terreny. A més, HRC disposa ja d'un pilot capaç de batre Coma. És Joan Barreda, que l'any passat hauria disputat la victòria amb el català si no hagués estat per un problema d'alimentació de la moto. Si té una mecànica fiable, el pilot de Torreblanca és candidat al triomf, tot i que admeti que, per experiència, Coma el guanya.
Honda ha fet una moto completament nova, amb molta tecnologia, molta electrònica, més lleugera, contra la simplicitat de la KTM, només evolucionada respecte a la del 2014.
Pel que fa als escuders, KTM posa Jordi Viladoms (segon fa un any) i el prometedor anglès Sam Sunderland a cobrir les espatlles de Coma. Per ajudar Barreda, Honda té Hélder Rodrigues, Paulo Gonçalves i Jeremías Israel, mentre que Laia Sanz, que s'estrena com a pilot oficial d'HRC, té via lliure per fer la seva cursa.
No sembla que Yamaha hagi de ser rival en la lluita pel triomf. Olivier Pain –tercer fa un any– és el líder de l'equip de fàbrica, que també disposa de l'italià Alessandro Botturi –millor debutant el 2012 i dues retirades posteriors– i del francès Michael Metge –tercera participació– a més d'un parell de pilots privats molt competitius, l'holandès Frans Verhoeven i el català Joan Pedrero, que deixa Sherco buscant més fiabilitat.
Per Pedrero –cinquè el 2011 i el 2013 i guanyador d'una etapa el 2014– igualar el seu millor resultat seria ja un èxit rutilant, vista la competència. Per Laia Sanz, l'objectiu és millorar el 16è lloc absolut d'ara fa un any i tornar a treure el cap entre els deu primers en alguna etapa. Si ho va fer amb una moto privada, ara, amb material de fàbrica i més entrenament, ho ha de tenir a l'abast.
DE MODA
GEGANT
LA SÈRIE MÉS LLARGA
Hi ha vida més enllà del podi
De la vintena llarga de catalans que prendran la sortida demà, no tots poden guanyar. Però molts poden destacar. És el cas dels dos pilots de l'equip oficial Gas Gas, Gerard Farrés i Dani Oliveras. Lluny dels mitjans dels equips grans, tenen qualitats per fer-se veure. Com Marc Guasch, company de Joan Pedrero en l'equip Yamaha-Pont Grup. La dona de Nani Roma, Rosa Romero (KTM), i el tarragoní Joan Pedrola (Yamaha) completen la nòmina catalana en motos.
Xavier Foj (dreta) afronta la 24a participació consecutiva (hi va debutar el 1991. Estrena un Toyota Hilux amb mecànica de Land Cruiser preparat segons el reglament T3, que permet llibertats sobre un vehicle de sèrie pel que fa a xassís i pes. També torna al Dakar després de molts anys el veterà Ramon Vila, que va arribar a ser pilot oficial de Nissan amb els Patrol. Ho farà amb un bugui Herrator, fet al País Valencià. També pilotarà un bugui (MD) Albert Llovera, adaptat a la paraplegia del pilot andorrà. El mataroní Xavier Montero pilotarà un quad Yamaha. Ho farà amb una pròtesi de genoll, un any després de tenir un accident tornant dels Monegres. En camions, Pep Vila (Iveco, foto de l'esquera) podrà lluitar pels primers llocs, amb permís dels serveis que hagi de prestar al seu cap de files, Gerard De Rooy. I, com sempre, el Man 6x6 de KH-7 lluitarà per la victòria en la seva categoria
Albert Bosch, amb un bugui cent per cent elèctric
Quatre anys sense Dakar eren massa per a Albert Bosch. Amb vuit participacions en la cursa i altres reptes esportius pel pol Sud i voltant el món a vela, el pilot de Sant Joan de les Abadesses buscava un projecte diferent. Dit i fet. Associat amb Agustí Payà, enginyer i reputat especialista en curses de conducció eficient, i amb un patrocinador potent i l'experiència constructiva de Jatón Racing –especialista argentí establert a Vilanova del Vallès–, han posat en marxa un bugui propulsat únicament per l'energia emmagatzemada en quatre paquets de bateries de 35 quilowatts. També incorpora un panell solar. El motor elèctric proporciona l'equivalent a 300 cavalls i una força descomunal des del primer cop de gas. El propulsor elèctric és més simple que un de combustió però el problema és el pes de les bateries (1.600 kg) que, a més, no es redueix quan es buiden com passa en un dipòsit de gasolina, i l'autonomia. Per això han hagut de pactar amb l'organització poder canviar les bateries cada 250 o 280 km, quan les motos s'aturen a fer gasolina.
Notícies
Dissabte,23 novembre 2024