Pilotes fora
Marc Coma no confirma però tampoc desmenteix el seu pas immediat a la categoria de cotxes del Dakar
Havent guanyat per cinquena vegada en moto, el pilot català vol descansar abans de prendre una decisió “difícil”
“He parlat amb molta gent, hi ha moltes opcions, però no està fet amb ningú.” En aterrar a l'aeroport del Prat amb el cinquè touareg sota el braç, Marc Coma va voler respondre a les informacions que publicaven ahir Sport i Marca, i que el col·locaven al volant d'un Toyota –com el que ha estat segon enguany amb Giniel de Villiers– de cara a la pròxima edició del Dakar. “La decisió no està presa”, insistia Coma, mentre al voltant d'un centenar de veïns, amics i familiars vinguts d'Avià feien onejar un munt de senyeres i banderes de la petita població del Berguedà. El secretari general de l'Esport, Ivan Tibau; el president de la Federació Catalana de Motociclisme, Josep Abad, i el director de l'àrea esportiva del RACC, Aman Barfull, també van voler saludar el primer títol del motociclisme català del curs.
De la moto al cotxe
Abans de marxar cap a Buenos Aires, el pilot de KTM assegurava –ho va dir en una entrevista a aquest diari– que el que tot just s'ha acabat no seria el seu “últim Dakar en moto”. “Ni de bon tros”, reblava el desembre passat, per bé que hi afegia que, amb 38 anys, era conscient que la seva carrera esportiva sobre dues rodes s'acostava al final.
Els quinze dies de carrera a l'Amèrica del Sud han demostrat que Coma encara se sent fort sobre la moto –“per primer cop m'he trobat bé en les etapes en alçada i hi he pogut atacar”, reconeixia–, però ara el que vol és descansar, pair-ho tot bé i meditar a fons un pas “que no es pot fer en fals”.
Fer el salt als cotxes ja es pot dir que és una tradició per als cracs del Dakar en moto. Ho van fer Hubert Auriol, Stéphane Peterhansel, Nani Roma –tots tres han aconseguit guanyar-lo en les dues categories– i, tot seguit, Cyril Despres i Marc Coma –cinc victòries per a cadascun– van passar a dominar el raid més dur del món. L'andorrà ja ha debutat amb les quatre rodes –un debut feixuc, perquè no va provar el Peugeot fins al novembre– i Coma s'ha quedat sol davant la nova generació de joves famolencs que frisen per inscriure un nou nom en el palmarès del Dakar. El primer de tots, el torreblanquí Joan Barreda, cap de files de Honda.
Però Coma encara té recorregut en moto al Dakar. I és sincer quan diu que no està fet, perquè el cas és que encara té dubtes. I no té pressa. “No hi ha cap data [per prendre la decisió]. Ara el que vull és disfrutar de la victòria, i després ja valorarem què hi ha de veritat en totes les opcions que tenim i prendrem una decisió. No hi ha pressa”, va aclarir ahir.
Toyota li pica l'ullet
“Si ho fa [passar al cotxes], que ho faci amb un equip oficial”, era el consell que mesos enrere li va oferir Nani Roma en les planes d'aquest diari. D'equips oficials, al Dakar, n'hi ha tres: Mini, Peugeot i Toyota. El primer té la nòmina coberta, amb Roma com a cap de files i una llarga llista de clients de luxe, com ara l'últim guanyador, Nasser Al-Attiyah. Amb força entrebancs, Peugeot ja ha estrenat en competició el seu nou bugui, però per fer lloc a Coma hauria de fer córrer una quarta unitat al costat de les de Sainz, Peterhansel i Despres, i la marca francesa no pot estirar més el braç que la màniga mentre el cotxe no es demostri prou competitiu.
Queda Toyota. El nou Hilux s'ha lluït enguany en mans del pilot oficial Giniel de Villiers i del debutant Yazeed Alrajhi. L'equip Overdrive –amb seu a Alemanya– gestiona diverses unitats i ha parlat amb el d'Avià. I, per bé que Coma sentencia: “La bona actuació dels Toyota no m'ha fet moure res.” Potser el factor decisiu acabarà sent la presència a Overdrive del seu antic company Jordi Duran com a coordinador. “No depèn de res”, insisteix el pare del petit Lluís –incapaç de sostenir el touareg que duia el papa com a equipatge de mà–. “Primer vull fer una anàlisi profunda d'aquest any, de com ha anat tot.”
L'últim factor és la fidelitat a KTM, amb qui una encaixada de mans val més que cap contracte. Però Coma assegura que això tampoc no li farà canviar la decisió, perquè està convençut que KTM pot guanyar sense Marc Coma. “L'equip té experiència i el relleu [Price, Sunderland, Walkner, Viladoms] garantit”, assegura.
SENSE PRESSA
“No hi ha cap data [per prendre una decisió]. Ara el que vull és gaudir del triomf”SENSE RECANÇA
“KTM pot guanyar sense mi, perquè té experiència i el relleu assegurat”“Que hagi guanyat no vol dir que hagi estat fàcil”
Marc Coma té un problema amb la seva col·lecció de victòries al Dakar: sempre li sembla que després no ho disfruta prou. Però enguany ho vol fer, perquè ha estat una victòria “treballadíssima”. “Per guanyar hi ha molta feina al darrere; que guanyis no vol dir que ha estat fàcil”, explica. “Teníem clar que per guanyar el Dakar s'havia de fer amb un sol motor”, assevera. Dit i fet, malgrat els estralls del Salar d'Uyuni, Coma va ser capaç de mimar la mecànica per arribar al final, amb l'inestimable ajut de Jordi Viladoms: “Sense ell no hauria sortit d'allà.” L'aposta de KTM –una moto simple “però amb potencial”– ha pagat la pena. “Al desert, la tecnologia et pot portar problemes”, hi afegeix Coma, fent al·lusió als entrebancs mecànics de les Honda.
Si més no, ara podrà gaudir d'aquest cinquè triomf, perquè no té cap compromís esportiu a la vista. “No n'hi ha cap perquè encara no sé on serem”, diu, tot murri.