La síndrome post-dakariana

Marc Coma i Laia Sanz ho omplen tot amb la seva presència. I junts, encara més. Dijous van aple­gar més de 400 con­vi­dats per la fun­dació RBA i Esport Cul­tura Bar­ce­lona que, sense aspi­rar a sen­tir cap primícia, van escol­tar com si fos la pri­mera vegada el que un i altre s'han fet un tip de repe­tir, des dels seus ini­cis a les claus per haver arri­bat a l'elit i per haver pro­ta­go­nit­zat un Dakar 2015 memo­ra­ble. I la rei­vin­di­cació de la igual­tat de tracte per a l'esport femení que fa Laia Sanz. I la de la vida tran­quil·la d'Avià, que Marc Coma con­si­dera impres­cin­di­ble per ren­dir òpti­ma­ment.

No fa ni un mes i mig que va aca­bar el Dakar i Laia Sanz no ha parat. “El segon Dakar, el de les entre­vis­tes i els actes, és encara més dur, però és el que toca, i vol dir que l'altre ha anat bé”. Qua­tre dies de vacan­ces ha tin­gut la pilot d'Honda. A Coma se li nota que ha des­can­sat més. De fet, ha tocat poca moto. Ahir mar­xava a Qatar per un acte pro­mo­ci­o­nal i per dis­pu­tar una Baja a Abu Dhabi per tren­car la inac­ti­vi­tat. Amb el futur encar­ri­lat (però no tan­cat) amb Honda en el seu cas –Coma ja ho té tot lli­gat per con­ti­nuar amb KTM– Sanz va reve­lar el “sort i seny” que li envia abans de cada etapa la seva mare, la lle­genda “qui té la volun­tat té la força” en la pol­sera que li va rega­lar el seu pare i –en un dels moments més diver­tits de la nit– la llarga recerca de la meda­lla de Sant Antoni –regal de l'àvia– pel bivac. “Sort que era d'herba i no de sorra!”.

Cata­lans i bons amics, però cadascú a casa seva. No va pas­sar des­a­per­ce­but el recor­da­tori de Marc Coma: “Tot i l'arri­bada del millor equip del món fa 14 anys que gua­nyem el Dakar.”