LA CRÒNICA
La síndrome post-dakariana
Marc Coma i Laia Sanz ho omplen tot amb la seva presència. I junts, encara més. Dijous van aplegar més de 400 convidats per la fundació RBA i Esport Cultura Barcelona que, sense aspirar a sentir cap primícia, van escoltar com si fos la primera vegada el que un i altre s'han fet un tip de repetir, des dels seus inicis a les claus per haver arribat a l'elit i per haver protagonitzat un Dakar 2015 memorable. I la reivindicació de la igualtat de tracte per a l'esport femení que fa Laia Sanz. I la de la vida tranquil·la d'Avià, que Marc Coma considera imprescindible per rendir òptimament.
No fa ni un mes i mig que va acabar el Dakar i Laia Sanz no ha parat. “El segon Dakar, el de les entrevistes i els actes, és encara més dur, però és el que toca, i vol dir que l'altre ha anat bé”. Quatre dies de vacances ha tingut la pilot d'Honda. A Coma se li nota que ha descansat més. De fet, ha tocat poca moto. Ahir marxava a Qatar per un acte promocional i per disputar una Baja a Abu Dhabi per trencar la inactivitat. Amb el futur encarrilat (però no tancat) amb Honda en el seu cas –Coma ja ho té tot lligat per continuar amb KTM– Sanz va revelar el “sort i seny” que li envia abans de cada etapa la seva mare, la llegenda “qui té la voluntat té la força” en la polsera que li va regalar el seu pare i –en un dels moments més divertits de la nit– la llarga recerca de la medalla de Sant Antoni –regal de l'àvia– pel bivac. “Sort que era d'herba i no de sorra!”.
Catalans i bons amics, però cadascú a casa seva. No va passar desapercebut el recordatori de Marc Coma: “Tot i l'arribada del millor equip del món fa 14 anys que guanyem el Dakar.”