Exultant, amb un somriure que li cobria l'ampla de la cara visible des del parc tancat i fins a la roda de premsa posterior, Valentino Rossi, sempre expressiu en la victòria, no va escatimar elogis al seu equip per explicar la seva victòria, la número 109 des que va arribar al campionat del món, el 1996. “Haig de donar les gràcies a tot el meu equip, els meus enginyers i a tota la gent de Yamaha perquè penso que avui [ahir] hem fet quelcom increïble.” Ho sentenciava després de constatar els problemes que havien tingut el cap de setmana: “No trobàvem la posada a punt ideal i havíem patit molt tant en els entrenaments com en els testos fets fa deu dies. Però al final la feina feta ha tingut els seus fruits en el meu ritme de cursa.” I hi va afegir: “En les últimes temporades sempre feia bones curses, aquí. I feia podi, però tornar cap a casa amb la victòria és una altra cosa. Considerant d'on veníem, ha estat una de les millors curses de la meva carrera.” El seu company d'equip, Jorge Lorenzo, explicava els problemes que havia tingut de visió quan faltaven unes set voltes: “L'espuma interior del casc s'ha desenganxat i em tapava la visió en un 50%. No podia veure els revolts bé i la meva concentració per pilotar no era l'òptima. Les Ducati eren millors en velocitat i frenada, però al pas pel revolt i en l'acceleració era més fort. El Rossi ho ha fet molt bé, però penso que podia lluitar pel triomf.”