Jerez com a desllorigador
Motociclisme. Jorge Lorenzo retroba la seva millor versió amb la posició preferent i el rècord de la pista andalusa, però Marc Márquez té velocitat i ritme i Pol Espargaró brilla al davant de Rossi
Feia nou curses que Jorge Lorenzo no obtenia la posició preferent. Tampoc no és cap drama, però sí que aquest any tan sols havia arrencat un cop en la primera fila. Sempre entre quatre i sis dècimes lluny de la pole. Sempre fora dels podis, cada cop més lluny del guanyador. L'aspecte mental i la confiança són bàsics en l'alta competició. Ahir Jorge Lorenzo ho va recuperar tot de cop i, amb una moto ben posada a punt, derrapant al mínim i donant gas molt aviat, va marcar ahir la diferència a Jerez.
La seva segona millor volta ja li donava la posició preferent però el mallorquí en va voler més i amb el tercer pneumàtic i la segona moto va triturar el rècord del circuit que tenia Marc Márquez des de l'any passat. Sí, justament Márquez. “He tornat”, va exclamar Lorenzo encara amb el ritme cardíac accelerat. I de quina manera.
Jerez, però, ofereix una variable nova. La temperatura de l'asfalt en la Q2 va arribar als 48 graus i la tria de la goma adient per a la cursa marcarà molt. Difícil de pronosticar, però només qui no tingui res a perdre s'hauria d'arriscar. Des de la pole i amb un ritme demolidor (1:39 en totes les sessions), a Lorenzo el cos li demana sortir bé –un altre repte– i obrir forat d'inici. Però amb el dipòsit ple i l'asfalt traient fum, potser serà massa càstig per a la goma.
Marc Márquez sortirà des del seu costat. Al campió no li haurien d'importar gaire les quatre dècimes de diferència en la volta ràpida. El seu objectiu és acabar la cursa amb el mínim de molèsties en el dit petit de la mà operat fa pocs dies, fer-ho en el podi i no deixar més punts pel camí per caparrut. Valentino Rossi surt de la segona fila, encaixat entre els Espargaró. L'1:39 també sembla al seu abast (i de Márquez i Pol Espargaró, no tant d'Aleix amb goma de cursa).
Márquez va anar a terra en el quart entrenament lliure. No es va fer mal, però no es va arriscar més. Ahir no va prendre calmants però avui li n'administraran. Pel que fa a Polyccio, és el seu millor resultat de l'any, a sis dècimes de Lorenzo però a poc més de dues de Márquez.
A Suzuki, la competitivitat d'Aleix Espargaró contrasta amb les dificultats de Maverick Viñales, relegat a disputar la Q1, en què tampoc va poder assolir les dues places de repesca i el va batre la Ducati Open d'Hèctor Barberà.
Tito Rabat també ha tornat
Com Lorenzo, Tito Rabat va fer el primer pas per dissipar dubtes. Posició preferent –la primera de l'any– en una volta màgica. Ningú més va baixar a 1:42 amb aquell asfalt. Pel que fa a ritme, Àlex Rins no és gens lluny. El debutant de l'equip Pons va tenir una caiguda en una zona lenta en l'últim lliure, sense conseqüències. Per a tots dos és dia de fer negoci perquè el líder del mundial, Johann Zarco, surt des de la tercera fila (novè temps, a més de mig segon) i si no s'espavila en la sortida, patirà. El francès va ser l'altre pilot capaç de fer 1:42, però en l'última sessió lliure, amb menys calor.
En Moto 3 Fabio Quartararo tan sols ha necessitat un circuit que no el deixi en inferioritat (en els tres primers no hi havia competit mai) per obtenir la primera posició preferent. El campió del CEV, Danny Kent –obstaculitzat per Khairuddin en el seu últim intent–, i Miguel Oliveira semblen superiors a la resta. Isaac Viñales, massa lluny dels primers (cinquena fila), haurà de guanyar posicions ràpidament si vol treure suc al seu ritme de cursa.
Notícies
Divendres,15 novembre 2024