Danny Kent sembla que ho té tot sota control. Tres victòries consecutives i 31 punts d'avantatge respecte a Efrén Vázquez. Però ahir, a Jerez, va necessitar un cop de mà del més enllà per evitar que Fabio Quartaro l'enviés a terra en l'última frenada. El francès volia guanyar, però va buscar l'interior des de massa lluny. Era impossible frenar, girar i sortir al davant tal com ho va intentar. Hi va haver contacte i el miracle és que ningú va anar a terra i que va guanyar qui manava, Kent, amb Oliveira, Binder –que en cas de strike hauria vençut– i el castigat Quartararo.

Els quatre que es van jugar la victòria es van escapar d'inici. Des de la volta 2 tots quatre rodaven en 1:47 baix (la pole era 1:46.7). Al darrere, un tall important, de més d'un segon, que Efrén Vázquez va saber llimar per afegir-se al grup tot i haver sortit 17è (dissabte tenia febre) . El basc va ser un dels tres únics pilots que van rodar en 1:46. En la volta 11 es va afegir al grup i es va situar quart en una acció en què Kent va passar del primer lloc al cinquè. Però quatre voltes més tard, el pneumàtic va acusar el càstig i, a partir d'un error, va anar perdent contacte.

A l'hora de les garrofes, va quedar clar que Binder no tenia cap dècima a la faixa. Kent semblava el més sòlid, Oliveira feia l'efecte que amagava una carta i Quartararo, jovenet ell, anava a cara descoberta. Les seves frenades al revolt 6 i a final de recta, per sobre de la pintura, feien feredat. En l'última volta manava Kent –que havia caigut al tercer lloc dues voltes abans–, fins que va arribar l'última frenada, amb quatre pilots i quatre trajectòries diferents.

Isaac Viñales, amb mala posada a punt i sense acceleració a les rectes, es va moure en el grup que lluitava pel sisè lloc. El català va aprofitar la caiguda de Kornfeil i Ono per guanyar un parell de posicions. En el tram final, Fenati, Bagnaia i Navarro es van escapar i Viñales no va pode resistir l'empenta de Bastianini i McPhee i va caure a l'onzè lloc.