el box
Fórmula 1 en comú
No em consta que Ada Colau es passegés ahir pel pàdoc. És clar, no és l'entorn en què se sent més a gust la flamant candidata favorita del CIS per guanyar a Barcelona el proper dia 24. Però ja que parla de la F-1 i de la barbaritat que és destinar uns milions d'euros (per ella, 16, per altres fonts 12) d'origen més o menys públic a garantir la viabilitat del circuit, m'hauria agradat haver-la trobat per fer-li algunes preguntes.
Colau i la seva candidatura, i els seus socis (o no?) de Podem, han saltat a l'arena política com una tramuntanada. Aquest vent característic de la Costa Brava té la virtut de netejar l'ambient. Deixa el cel més blau que es pot imaginar i dissipa la brutícia en suspensió, com volen fer Barcelona en Comú i Podem. Certament, hem arribat a uns extrems que un pla de neteja és imprescindible.
Però la tramuntana és també un vent despietat, que a partir d'una magnitud determinada no respecta res. Ni persones, ni infraestructures, ni arbres centenaris que semblen soldats al terra i que cauen víctimes de la fúria gens raonada del vent.
Catalunya s'acaba d'assegurar tenir el gran premi de F-1 fins al 2019. Seran 29 anys consecutius, una fita inimaginable que ha ajudat –i no poc– a consolidar la marca turística Barcelona. A Ada Colau i a moltíssima altra gent no els agrada el model turístic de Barcelona. Ni per la F-1, ni pel turisme de congressos, ni pel turisme de creuers... Parlem-ne, però plantejar triturar aquest model sense presentar-ne un de substitutiu que permeti ingressar el que es perdrà és, més que un recurs populista de manual, una frivolitat colossal, injustificable, perillosíssima i que només faltaria que fes forat en algun dels altres grups polítics que fins ara han estat al costat de la F-1. Aquest consens polític i institucional ha estat un valor molt important per renovar el contracte.
M'hauria agradat poder preguntar a Ada Colau d'on diantre traurà els diners per pagar la renda mínima de subsistència que promet, com s'ho farà per assumir l'increment de despesa social que planteja o com crearà els 2.500 llocs de feina en un any que proclama, si renuncia a 188 milions d'euros d'ingressos a canvi d'estalviar-ne 16 (o 12) de despeses. 188 milions provinents en un percentatge altíssim de més enllà dels Pirineus. Oli en un llum: diner nou que arriba, i no diner d'aquí que canvia de mans. Tan sols l'IVA que genera, supera, amb molta diferència, la despesa en diner públic. El problema, ja ho sabem, és que l'IVA ens passa volant per davant en direcció Madrid i no en podem empaitar ni cinc. Aquesta, i moltes altres raons, han posat en marxa el procés d'emancipació de Catalunya. Per què no hi ajuda, senyora Colau, i es deixa d'ambigüitats tàctiques per no contrariar els seus aliats de Podem?
Li hauria explicat que perdre la fórmula 1 és renunciar al pal de paller que sosté el Circuit, una instal·lació que té un impacte econòmic anual de 332 milions d'euros. Podem discutir la quantitat, el mètode de càlcul, tot... Però que, amb el llibre de la raó en una mà, amb l'altra no podem deixar-nos perdre un esdeveniment d'aquest nivell només perquè no ens agrada, perquè és elitista. Perquè si fem fora els creueristes i el Mobile World Congress, regalem la fórmula1, tanquem el Circuit i els únics esdeveniments esportius de la ciutat són les curses populars, en quatre dies Barcelona desapareixerà del mapa global, Catalunya serà pobra i buida i anirem de patacada en patacada fins a la derrota final. Els pobres seran més pobres i vostè no podrà complir ni una sola promesa electoral que costi diners. Pensi-s'ho, senyora Colau.