Com més serem més riurem
Aleix Espargaró i Maverick Viñales porten la Suzuki als dos primers llocs de la graella, davant de Lorenzo i Márquez
El ritme és de Yamaha, però les primeres voltes prometen de valent
Com deia Valentino Rossi divendres, potser és aviat per dir si Suzuki ja ha tornat, però que les màquines de Hamamatsu no són cap broma és del tot segur. Per primera vegada en Moto GP, en condicions de sec, en les circumstàncies en què el rellotge no enganya, dues motos de la fàbrica japonesa sortiran des de les dues primeres posicions en una graella –el 1993 a Jerez, Kevin Schwantz i Alex Barros ho van fer amb una Suzuki de 500 cc.
Aleix Espargaró i Maverick Viñales, primer i cinquè divendres, seran avui els més avançats en la fila de partida davant de Jorge Lorenzo. Una línia blava que tindrà just al darrere Marc Márquez, Andrea Doviziso i Dani Pedrosa i, encara uns metres més enllà –ai les qualificacions, Valentino– el líder del mundial, Rossi.
Pendents de Márquez
Va ser en la segona temptativa que es va definir l'ordre de sortida, amb tots els pilots rebaixant els temps. El primer va ser Lorenzo, l'únic que va canviar tres vegades de moto i que en la segona sortida va marcar un 1:40.646, ja per sota de la fins ahir millor volta feta mai al Circuit, l'1:40.893 de Pedrosa (2013). Uns metres més enrere, el pilot d'Honda, que venia de la Q1, anava en vermell en el tercer sector quan Hernández li frenava l'intent.
Qui no va trobar trànsit va ser Espargaró, que, a menys de dos minuts, deixava el rellotge en l'1:40.546 després d'estar a punt de caure en el revolt previ a meta. Ningú el va superar, i qui més s'hi va acostar va ser Maverick, a menys de 0,1 segons. Lorenzo, amb una errada, tampoc hi va arribar (1:40.889) i tota la intriga la portava Márquez.
El de Cervera, quart iniciant l'últim intent, entrava en el darrer sector amb 0,087 segons menys que Aleix, i tot indicava que la pole seria seva. Però una errada forçada pel tren davanter de l'Honda li va fer perdre 0,382 segons. I la pole i la primera línia.
Ritme i temperatura
Pensant en paràmetres de cursa, és a l'FP4 on millor es veu l'equilibri amb el qual les motos arriben al diumenge. I en una sessió lliure amb 43 graus a la pista, el ritme bo va ser el de Valentino Rossi.
L'italià, que divendres, tot i fer l'onzè temps afirmava que estava ben content amb la posada a punt de l'M1, va ser l'únic que es va moure constantment en els 1:42 de mitjana. La resta, incloent-hi Márquez, Lorenzo, Iannone i Dovizioso, ho van fer en l'1:42 alt i, en tots els casos, sense tantes voltes com l'italià de Yamaha. Pedrosa, Aleix i Maverick van fer alguns girs per sota de l'1:43, però sense prou continuïtat per donar pistes de fins on poden arribar avui. En tot cas, una possible clau per a la cursa es va veure en l'FP3: amb 30 graus a la pista, Lorenzo va enllaçar deu voltes per sota l'1:42.
Una cosa és dissabte i una altra diumenge. Però com a mínim en els girs inicials, els focs artificials poden ser inenarrables.
Maverick, el més ràpid en l'FP3
Maverick Viñales ja havia deixat tot el pàdoc bocabadat a mig matí, quan va marcar el millor temps de la tercera sessió dels lliures. De fet, el seu 1:41.105 era en aquells moments la volta més ràpida del cap de setmana, a 0,212 de la volta més ràpida mai feta fins aleshores a Montmeló, en poder de Pedrosa. Justament el vallesà va ser el damnificat de la sessió, ja que va quedar fora de la Q2 per primera vegada aquesta temporada per 0,032 dècimes. En l'última volta, el vallesà va entrar en el quart sector amb casc vermell, però una petita errada enfocant l'últim revolt el va condemnar.
