Danny Kent sap què li convé. Despesa, la mínima.
En un dia en què no va tenir mai l'opció de trencar un grup de set peces, el líder del mundial ho va provar en la volta 8 i ho va deixar estar amb intel·ligència. L'altra andanada
havia de ser en l'última volta, en l'última xicana. Suficient per acabar en el
podi –només se l'ha perdut a Le Mans– i per obtenir
sis punts més de diferència sobre Enea Bastianini (sisè).

Poc importa que guanyés Miguel Oliveira, un dels tres (amb els fogosos Fenati i Bastianini) que van fer tota la despesa, que van castigar la goma tota la cursa. Per al portuguès, els dos zeros inicials són plom a les ales. Com a mínim li quedarà el consol de guanyar curses i lluitar pel subcampionat amb Bastianini i Fenati, que ahir van pagar la despesa feta i van quedar rere Jorge Navarro. El valencià, amb tres voltes sòlides liderant el prolegomen del desenllaç, va fer l'efecte que podia guanyar, però Kent li va prendre el podi.

De la part alta de la taula s'allunyen Efrén Vázquez i Isaac Viñales. El basc va anar a terra amb l'asfalt fred (volta 2) i el català va ser víctima d'un curiós strike entre els dos pilots de Mahindra Mapfre: Guevara va tocar Bagnaia i aquest va tancar la trajectòria de Viñales, que se'n va endur el bolet més dolorós i el primer zero de la temporada. La seva companya a l'equip Laglisse, María Herrera, també va ser víctima d'un contacte d'Antonelli una volta més tard, al mateix lloc. Viñales lluitava pel primer lloc del segon grup (el vuitè absolut), això sí, a un munt de segons del grup dels set primers.