Administrant els estalvis

Danny Kent sap què li convé. Des­pesa, la mínima.
En un dia en què no va tenir mai l'opció de tren­car un grup de set peces, el líder del mun­dial ho va pro­var en la volta 8 i ho va dei­xar estar amb intel·ligència. L'altra anda­nada
havia de ser en l'última volta, en l'última xicana. Sufi­ci­ent per aca­bar en el
podi –només se l'ha per­dut a Le Mans– i per obte­nir
sis punts més de diferència sobre Enea Bas­ti­a­nini (sisè).

Poc importa que guanyés Miguel Oli­veira, un dels tres (amb els fogo­sos Fenati i Bas­ti­a­nini) que van fer tota la des­pesa, que van cas­ti­gar la goma tota la cursa. Per al por­tuguès, els dos zeros ini­ci­als són plom a les ales. Com a mínim li que­darà el con­sol de gua­nyar cur­ses i llui­tar pel sub­cam­pi­o­nat amb Bas­ti­a­nini i Fenati, que ahir van pagar la des­pesa feta i van que­dar rere Jorge Navarro. El valencià, amb tres vol­tes sòlides lide­rant el pro­le­go­men del desen­llaç, va fer l'efecte que podia gua­nyar, però Kent li va pren­dre el podi.

De la part alta de la taula s'allu­nyen Efrén Vázquez i Isaac Viñales. El basc va anar a terra amb l'asfalt fred (volta 2) i el català va ser víctima d'un curiós strike entre els dos pilots de Mahin­dra Map­fre: Gue­vara va tocar Bag­naia i aquest va tan­car la tra­jectòria de Viñales, que se'n va endur el bolet més dolorós i el pri­mer zero de la tem­po­rada. La seva com­pa­nya a l'equip Laglisse, María Her­rera, també va ser víctima d'un con­tacte d'Anto­ne­lli una volta més tard, al mateix lloc. Viñales llui­tava pel pri­mer lloc del segon grup (el vuitè abso­lut), això sí, a un munt de segons del grup dels set pri­mers.