Es retroalimenten
Un altre final al límit amb contacte entre Rossi i Márquez, que intentava un avançament desesperat en l'últim revolt
L'italià guanya i referma el lideratge, però el campió ha tornat al primer pla
El dia que Valentino Rossi es retiri, agrairà llargament a Marc Márquez curses com la d'ahir. O la de Río Hondo aquest mateix any. O l'avançament per la terra de Laguna Seca el 2013. I quan Marc Márquez plegui ho farà reconeixent que Valentino Rossi l'haurà ajudat a engrandir la seva llegenda.
Malgrat les corredisses dels responsables d'HRC cap a direcció de cursa mentre Valentino Rossi es rebolcava per l'herba d'Assen celebrant el triomf, no hi haurà sang. El contacte amb Marc Márquez és el salconduit que justifica que Il dottore se saltés la xicana prèvia a la meta i aconseguís un triomf que el revitalitza com a líder en un cap de setmana que Jorge Lorenzo li va acabar de polir amb el tercer lloc. El lideratge del mallorquí s'haurà d'esperar.
I Márquez també, tot i que ha tornat. Al podi (després de tres curses) i a la lluita per la victòria. Amb basculant nou combinat amb el xassís 2014, sempre a l'aguait de Rossi, entrant millor en els revolts i sortint pitjor per efecte de la menor tracció de la Honda. Aquest cop sense entrar en el cos a cos fins que va tocar jugar-se-la. L'espera fins a l'última volta va valer la pena.
Dues gotes d'aigua
Rossi va guanyar sortint des de la posició preferent, arrencant com si el perseguís el dimoni i enduent-se Márquez amb ell. Abans de completar la primera volta Jorge Lorenzo ja era tercer, amb una sortida marca de la casa, però aviat va comprovar que, amb les dècimes que perdia en el sector 2 i en el 4, si al davant no fallaven, aquell era el seu sostre i la seva feina va ser no descentrar-se.
Al davant, Márquez no entrava en el cos a cos. Al contrari, estalviava esforços i goma –tot i anar amb un compost més dur que les Yamaha– però el nou xassís de Rossi es comportava fantàsticament. Ni un ensurt, ni una derrapada. Márquez va avançar l'italià a final de recta, a set voltes del final. En faltaven tres quan Rossi li va tornar la maniobra, en la zona dels revolts a la dreta que precedeixen la darrera xicana. El campió va cometre un error en trepitjar l'herba just abans de la meta i Rossi es va escapar. Mig segon, insuficient per derrotar el català, que en una última volta memorable va retallar la diferència i ho va intentar en la xicana prèvia a la meta. No va guanyar, però va salvar una caiguda que hauria fet molt de mal en la moral. En això, també sembla que les coses han canviat.
En una altra dimensió
Dani Pedrosa i Aleix Espargaró eren la creu. El company de Márquez va haver de sortir amb la moto de reserva per una caiguda en el warm up. L'embragatge no es va comportar bé en la sortida i el fre de davant va fallar en tota la cursa. Del quart al dotzè en pocs metres, per acabar vuitè.
De les Suzuki s'esperava més, però Aleix Espargaró –segon– continua insistint que sense motor no hi ha res a fer. Va arribar a rodar cinquè moltes voltes, davant del seu germà Pol –per fi el primer pilot d'equip no oficial– però quan va perdre el rebuf de Iannone el grup –vuit pilots en dos segons– el va engolir i, fastiguejat, en va fer prou acabant just davant de Maverick Viñales, el seu company, que només es va poder consolidar entre els deu primers amb els problemes de Dovizioso, que va caure del cinquè lloc al dotzè.
Assen va oferir un retrat molt realista de la correlació de forces, ja que cap dels pilots que talla el bacallà va abandonar.
LA DADA
No totes les preguntes tenen resposta
Podia evitar Rossi el contacte amb Márquez? Sí, aixecant la moto i perdent la cursa. Ho havia de fer? Per respondre aquesta qüestió caldria formular –i també respondre– les següents: Tenia espai Márquez per fer l'avançament? Sí. En el moment del contacte, havia guanyat la posició? Atès que la resposta no és cent per cent objectivable, tampoc es pot contestar amb un sí o un no la pregunta de si Rossi havia d'evitar la topada. Gat vell i amb el precedent de Río Hondo –aquell dia amb un zero com a resultat per al català–, Rossi va ser hàbil per salvar la caiguda i guanyar sense oposició.